1. Espai a recórrer per anar d'un indret a un altre, esp. marcat i arranjat per a aquest fi.
   senda (i les formes diminutives sender, sendera, senderó, senderola), camí estret per a vianants.
   caminoi, camí estret.
   viarany, íd.
   raseret, íd.
   corriol, íd.
   carrerany, íd.
   vialet, íd.
   tirany, íd.
   vereda, íd.
   tresquera, íd.
   carrerada o camí ramader o camí assegador, el que segueix el bestiar quan va a la muntanya o en ve.
   trencall, camí travesser. Agafeu el primer trencall que trobeu a mà esquerra.
   travessera, camí transversal entre dos altres camins.
   drecera o atall, camí que porta dret a un lloc.
   marrada o marranxola, camí que fa marrada.
   galeria, camí subterrani.
   mina, galeria subterrània.
   davallada, camí que davalla.
   calçada, camí empedrat.
   canaró, caminal o callís, camí estret entre horts.
   call, camí estret i enclotat. Obrir-se call, obrir-se camí, obrir-se pas.
   vial, camí ample generalment amb arbres.
   ramal, camí que arrenca d'un de principal.
   fillol, íd.
   camí ral, camí important, carretera.
   avinguda, camí ample, generalment vorejat d'arbres.
   camí retent, camí bo i dret.
   estretall, tros de camí que s'estreny.
   camí fressat (o batut), camí molt freqüentat.
   camí debolit, camí abandonat.
   camí de cabres (o de guineu), camí difícil, gairebé intransitable.
   camí de mala petja, camí dolent.
   camí carreter (o de carro), camí per on pot passar un carruatge.
   camí de ferradura (o de bast), camí per on pot passar un animal, però no un carro.
   camí encinglerat, es diu del camí que passa per cingleres.
   camí bosquerol (o bosquetà), camí de bosc.
   → carrer, carretera.
   
2. Espai que una persona o cosa recorre en moure's. → ruta, curs.
   
3. → vegada.
   
4. → procediment.

© Manuel Franquesa

passejada, caminada fàcil.
estricada, caminada grossa.
excursió
trotada. L'he volgut acompanyar, i m'ha fet fer una trotada!
tomb, caminada curta. Anirem a donar un tomb.
singladura, camí que fa una nau navegant.


© Manuel Franquesa

1. adj.
   trescador
   trotador o trotaire
   tenir bona cama (o bona garra)
   
2. m. pl. Estri per als infants quan comencen a caminar.
   carrutxes
   pollera

© Manuel Franquesa

m. i f.
Persona que va de camí.
vianant
passant
passavolant
passejant
anants i vinents. Entre els anants i vinents va reconèixer el seu amic.
transeünt (→)


© Manuel Franquesa

1. v.
   anar (→). Anar al pas, anar a les palpentes.
   fer camí
   fer via
   passar camí
   trescar o triscar, caminar amb afany.
   trotar (fig.), caminar de pressa.
   transitar
   acorriolar-se, caminar l'un darrere l'altre.
   acorruar-se, caminar en corrua.
   corriolejar, caminar acorriolat.
   avançar
   ficar-se per un camí. Es ficà per uns camins de cabres.
   pencar, caminar ràpidament, en una marxa.
   contramarxar, fer una contramarxa.
   amblar, caminar, un animal, a bon pas, sense sacsejar.
   errar, caminar a la ventura, a l'atzar, d'una banda a l'altra.
   trascamar. Amb aquestes faldilles tan estretes no s'hi pot trascamar.
   marxar, caminar, la tropa, o com la tropa, amb un cert pas, en un cert ordre.
   fer una caminada, caminar molt.
   anar al pas, caminar a poc a poc.
   anar a bon pas, caminar de presseta.
   accelerar (o forçar, o cuitar) el pas, caminar més de pressa.
   alentir el pas, anar més a poc a poc.
   anar a pas de bou (o de tortuga), caminar molt a poc a poc.
   carregar-se les cames al coll, posar-se a caminar.
   passejar o fer una passejada o anar a passeig, caminar lentament, sense un objectiu determinat.
   caminar de recules, caminar de cul enrere.
   recular, caminar tornant enrere o caminar de recules.
   desfer camí, tornar endarrere.
   rondar, caminar pels carrers d'una població.
   circular. Fer circular la gent, fer-la caminar.
   rodar, anar a una banda i a una altra sense aturar-se gaire temps enlloc.
   talpejar, caminar a les fosques ajudant-se amb les mans.
   palpotejar, íd.
   caminar a les palpentes (o a palpes), íd.
   peonar, caminar, esp. els ocells.
   graponar, gatejar o anar de quatre grapes, caminar fent servir les mans i els peus.
   camadejar, caminar a grans passes o gambades.
   coixejar, caminar, un coix, o com un coix.
   caminar de puntetes, amb les puntes dels peus.
   carranquejar, caminar movent amb dificultat les cames.
   vacil·lar (→)
   tentinejar o tastanejar, caminar insegur, vacil·lant, com un infant o un embriac.
   repeuar, començar, un infant, a fer el gest de caminar quan el posen de peus a terra.
   
2. barranquejar, caminar per barrancs.
   embarranquinar-se, ficar-se per un barranc.
   zigzaguejar, caminar fent ziga-zagues.
   marradejar o marrar, caminar per camins de marrada.
   atiranyar o atallar, caminar fent drecera.
   riberejar, caminar per la riba del mar, d'un riu, etc.
   vorejar (v. tr.), caminar per les vores d'un riu, un barranc, un bosc, etc.
   fanguejar, caminar pel fang.
   fanguetejar, íd.
   terrejar, caminar per terra (oposat a caminar per roques, pedres, sorra, etc.).
   voltar, voltejar o donar una volta, caminar una mica i tornar a casa.
   serrejar, caminar per les muntanyes.
   carenejar, caminar per les carenes de les muntanyes.
   faldejar, caminar per la falda d'una muntanya.
   tancar la marxa, caminar a la cua d'un grup.
   
3. m. Manera de portar el cos caminant. Tenia un caminar suau i una veu dolça.
   port. Era alt i tenia un port majestuós.
   anament

© Manuel Franquesa

camioneta, camió petit.
furgó, camió llarg i cobert.
furgoneta, camioneta coberta.
camió de trabuc, que es pot descarregar trabucant la caixa.
camió bolquet o simpl. bolquet, íd.
conductora (per al transport de mobles)
capitonat, íd., amb caixa capitonada i tancada.
formigonera, camió amb una cisterna rotativa per al transport de ciment pastós.
tràiler, camió amb un remolc articulat.


© Manuel Franquesa

camisola, camisa fina que es portava sobre l'ordinària, generalment amb adorns a la pitrera i a les mànigues.
cassot, camisa que la gent del camp de Mallorca porta sobre la roba, per treballar al camp.
alcandora (ant.), bata interior a manera de camisa.
Compareu: túnica, cilici


© Manuel Franquesa

→ samarreta.


© Manuel Franquesa

1. → pla, lliça.
   
2. En heràld. → fons.
   
3. Fig.
   esfera. Esfera d'influència, d'activitat.
   domini (fig.). S'usa generalment en pl. En els dominis de la ciència abstracta.
   terreny. En el terreny filosòfic tot és subjectiu.
   
4. → campament.
   
5. Peça de terra fora poblat destinada al conreu.
   quintà, quintana o coromina, camp de secà immediat a la masia.
   herbat, camps sense conrear ple d'herbes.
   noval, camp que es conrea per primera vegada.
   bòria, parcel·la no gaire gran de terreny de cultiu, situada a la falda d'un puig, a prop de poblat.
   terròs (fam.), el tros de terra que hom conrea, el terrer. L'amor al terrer (o al terròs).
   horta, camp de regadiu destinat al conreu de verdures. → hort.
   tros (fam.). Me'n vaig a treballar al tros.
   artiga (→), terra que ha estat recentment rompuda a fi de conrear-la.
   rostoll, camp després de la sega. La mainada corria pels rostolls.
   rostollar, camp de rostoll.
   rostollada, conjunt de camps de rostoll.
   sembrat o sembrada, camp sembrat. Corrien pels sembrats.
   sembradís (Alc.), camp que se sembra, però que encara no està sembrat.
   treballada, camp conreat, llaurat.
   sementer, cada part de camp que se sembra d'una planta determinada.
   guaret, camp llaurat que hom deixa sense sembrar durant un o més anys.
   brullol, camp sembrat, amb plantes molt petites encara.
   quadró, camp quadrat.
   bancal, erol, capçada, taulat (≠ teulat) o marjada, camp o part d'un camp conreat, plantat de llegums, etc.
   feixa, camp llargarut.
   feixó o feixola, feixa petita.
   saió, camp d'extensió variable, segons les contrades.
   llauró, camp de conreu, que hom llaura.
   llaurada, íd. Porta'ns el berenar a la llaurada.
   porca, cadascuna de les faixes de terra compreses entre rega i rega, en què es divideix un camp per a sembrar.
   conreu, terra conreada. On acaba la garriga i comença el conreu.
   terra campa, terreny destinat al conreu de cereals.
   
6. Un camp és designat sovint amb un nom al·lusiu a la classe de conreu que s'hi fa:
   bladar, camp de blat.
   dacsar, blatdemorar o blatdemorera (de blat de moro).
   maduixar, maduixerar o fraular (de maduixeres)
   ordiar (d'ordi)
   fenassar (de fenassos)
   segolar (de sègol)
   patatar o trumferar (de patates)
   cogombrar (de cogombres)
   cebar o ceballar (de cebes)
   carxofar (de carxofes o escarxofes)
   bledar (de bledes)
   colar (de cols)
   fajolar (de fajol)
   carbassar (de carbasses)
   canemar o canemera (de cànem)
   timoneda o farigolar (de farigola)
   mongetar o fesolar (de mongetes)
   Antònims: Garriga. Ermot.

© Manuel Franquesa

camp. Assentar el seu camp. Llevar el camp.
albergada
bivac, campament de nit al ras.
acantonament
quarter, cadascun dels diferents indrets en què es distribueix un exèrcit en campanya.
càmping, campament de turistes.
duar, campament de nòmades.


© Manuel Franquesa