1. satisfer
   complaure
   exaudir, escoltar benignament un prec i concedir el que hom demana.
   fer content (algú)
   Antònims: Descontentar.
   
2. (acontentar-se pron.)
   donar-se per content
   donar-se per satisfet
   donar-se per pagat
   no desitjar res més
   
3. limitar-se a
   conformar-se
   resignar-se

© Manuel Franquesa

→ acovardir.


© Manuel Franquesa

→ afligir.


© Manuel Franquesa

1. Unió entre dues o més persones que resulta d'una manera comuna de sentir o de pensar.
   unanimitat
   consonància. Entre les nostres idees no hi ha consonància.
   acordança
   harmonia
   concert
   concordança
   conformitat. Viure en conformitat de sentiments amb algú. Entre aquestes dues coses hi ha perfecta conformitat.
   consens. No hem aconseguit el consens necessari.
   companyonia, acord entre companys.
   germanor
   fraternitat
   concòrdia
   intel·ligència, acord de sentiments entre diferents persones. Viure en bona intel·ligència amb els veïns.
   Antònims: Desacord. Desacordança. Dissentiment. Dissonància. Discordança. Discrepància.
   
2. Pacte pel qual cessen desavinences entre persones.
   pacte
   ajust. Vàrem fer un ajust amb ell i des de llavors vivim en pau.
   conveni
   convinença
   avinença
   convenció
   concert. Feu concert amb el rei de França.
   concertació
   concòrdia, acord per estipulació o convinença.
   componiment. Després de moltes discussions van arribar a un componiment.
   arranjament
   transacció
   compromís, arranjament que resulta de fer concessions mútues en allò que és objecte de litigi.
   tractat, acord convingut entre dos estats o dos sobirans.
   tracte, acord entre dues persones, generalment fet de paraula.
   contracte
   estipulació
   cartell, convenció escrita, entre països bel·ligerants, per a regular certes relacions, amb vista a la guerra.
   conciliació
   composició. Una amigable composició.
   entesa
   col·lusió, entesa secreta entre diverses persones en perjudici d'un tercer.
   consòrcia o conxorxa, acord entre diverses persones amb mals fins. Fer conxorxa amb algú.
   emparaulament, acord fet de paraula.
   connivència, entesa secreta. Obrar de connivència amb algú.
   concordat, tractat entre el Vaticà i un estat sobirà.
   
3. Acord pres per una assemblea deliberant.
   decisió
   determinació
   resolució
   
4. unió harmoniosa, justa correspondència entre dues o més coses.
   acordança
   harmonia
   coherència, acord entre les idees.
   sintonia, acord entre un aparell de ràdio receptor i un d'emissor.
   ajust. Entre les dues peces hi ha un ajust perfecte.
   concert. Un meravellós concert de veus femenines.
   concent, harmonia de diverses veus o sons.
   consonància
   concordança
   uníson, conjunt de veus o instruments que fan ensems la mateixa nota.
   
5. Estar d'acord:
   estar conforme
   concordar
   coincidir
   convenir. Tothom convé en la necessitat de fer-ho. Convinc amb vós que m'he equivocat.
   ésser concorde. Tots els testimonis són concordes.
   adherir-se, manifestar-se d'acord amb una idea, etc.
   consentir (v. intr.), declarar-se d'acord a una cosa. Consento a pagar, però m'heu de descomptar les despeses.
   Antònims: Discordar.
   
6. Anar d'acord:
   anar de concert (amb algú)
   obrar d'acord
   anar a l'uníson, estar d'acord.
   anar de conserva, anar d'acord, esp. per a coses secretes o negocis poc nets. Expressió manllevada probablement del llenguatge mariner. Compareu: navegar de conserva
   
7. Posar d'acord:
   conciliar
   harmonitzar
   
8. Posar-se d'acord:
   restar d'acord
   convenir
   acordar-se
   compondre's
   avenir-se
   entendre's
   posar-se al diapasó (d'algú)
   posar-se d'intel·ligència (amb algú)
   reconèixer (→)
   Antònims: Desavenir-se.



Vegeu també:
acord²

© Manuel Franquesa

1. Prendre un acord. Posar-se d'acord.
   avenir-se
   decidir. Després de molt discutir, decidiren de no fer-ho.
   concertar. Després d'un llarg debat, concertaren de començar la campanya.
   concloure
   convenir. Hem convingut d'anar-hi plegats.
   resoldre. Hem resolt d'anar-hi ara mateix.
   
2. Entendre's sobre una cosa.
   pactar
   quedar. Vam quedar que ho faria ell.
   contractar, acordar fent un contracte.
   ajustar. Ajustar un casament, la pau, etc.
   tractejar. Jo els he vist estar a parlament amb l'enemic, tractejant que m'occís. (Jordi de Sant Jordi, citat per Alc.)
   emparaular, acordar de paraula.
   fer barrina, cloure un tracte.
   
3. Posar d'acord.
   compaginar. Hem arribat a compaginar els interessos d'ambdues parts.
   concertar. La defensa era mal concertada per manca de previsió general.
   harmonitzar
   sincronitzar, acordar dues coses fent que siguin síncrones.
   conciliar, posar d'acord coses que semblen contradictòries. Conciliar dos textos. Conciliar les tendències més diverses.
   conjuminar. Conjumina't les feines perquè puguis ésser aquí a les vuit.
   combinar
   agermanar. Dos colors difícils d'agermanar.
   conformar
   proporcionar, fer que una cosa tingui proporció amb una altra.
   Antònims: Desacordar. Desharmonitzar. Desguitarrar (fam.). Desmanegar.
   
4. Consentir a donar el que hom demana.
   concedir
   deferir (honors, dignitats, càrrecs)
   conferir
   Compareu: exaudir
   
5. → admetre.
   
6. Acordar un instrument músic.
   → afinar.
   
7. (acordar-se pron.)
   Posar-se d'acord (dues persones).
   fer barrina, cloure un tracte.
   entendre's. A l'últim, després de molt discutir, ens vam entendre.
   compondre's (amb algú)
   posar-se en avinença
   Compareu: pactar, transigir
   
8. Haver-hi acord entre dues coses.
   avenir-se (→)
   compaginar-se
   adir-se
   consonar
   casar (v. intr.). Aquests dos colors no casen.
   Antònims: Desentonar. Dissonar.

© Manuel Franquesa

bandoneó
concertina, mena d'acordió de caixa hexagonal.


© Manuel Franquesa

→ tancar.
encerclar (→)
envoltar (→)


© Manuel Franquesa

1. encorralar, posar el bestiar al corral.
   Antònims: Desencorralar. Desacorralar.
   
2. Posar en situació de no poder escapar.
   embarrerar, acorralar l'enemic.
   assitiar. Els gossos tenien assitiat el senglar.
   encerclar
   → envoltar.
   
3. Fig.
   estrènyer. El va estrènyer a raons.
   acular (fig.)
   desarmar (fig.)

© Manuel Franquesa

1. Anar a un indret on hom és cridat materialment o moralment.
   → acudir.
   
2. → ajudar.

© Manuel Franquesa

corriolejar
acorruar-se
→ caminar.


© Manuel Franquesa