m.
capficó o capficat
murgó


© Manuel Franquesa

picaflor


© Manuel Franquesa

1. → dolor.
   
2. → diarrea.

© Manuel Franquesa

colflori (dial.)
floricol (dial.)
Compareu: bròquil


© Manuel Franquesa

1. Compareu: bescoll: part posterior del coll de les persones i dels animals.
   
2. Part d'un vestit pròxima al coll.
   sobrecoll, coll sobreposat al coll d'un vestit.
   marquesota, coll de tela blanca, alt i emmidonat, que usaven els homes com a peça d'adorn.
   alçacoll o collet de capellà, coll postís blanc que solen usar alguns capellans.
   gorjal, part d'una vestidura litúrgica que envolta el coll.
   gorgera, coll de l'armadura; també, adorn del coll, de tela a plecs, randes, etc.
   gorgerí, peça de l'armadura que s'ajustava al coll.
   valona, coll gran girat sobre l'esquena, les espatlles i el pit. Compareu: esclavina
   coll postís, coll de la camisa que no va cosit amb aquesta i és intercanviable.
   coll de mariner, com el que porten els mariners, amb un ample quadrat de tela a l'esquena.
   coll de diputat, coll alt i amb aletes girades que hom portava sovint a principis de segle.
   gola, coll fort proveït d'una petita valona de tela emmidonada a la part de davant, com el que porten els pastors evangèlics.
   
3. Part d'un objecte que, per la seva forma, situació o ús, recorda el coll d'un animal.
   brocal, el coll d'un pou.
   
4. → gola.
   
5. Depressió a la carena d'una muntanya.
   collada, coll important.
   forat, coll estret.
   coma
   comal
   comalada
   gorja (→)

© Manuel Franquesa

→ grup, reunió, conjunt.
collada, colla nombrosa. S'usa especialment quan la frase té un sentit admiratiu.
bandada
cataifa
estol
aplec. Un aplec de joves. Un aplec de pedres.
legió. Una legió de sol·licitants.
vol (→), colla d'ocells que volen plegats; també es pot dir d'una colla de peixos.
floret. Hi havia un floret de noies que enamorava.
florada, íd.
pinya, colla de persones o coses unides estretament. Els estudiants patriotes formaven una pinya compacta.
bandola
piquet, colla de soldats, poc nombrosa.
patrulla. Una patrulla de policies armats.
escamot (esp. de soldats, de policies, etc.). Un escamot de gent armada.
comitiva, colla de persones que van a un lloc. Em vaig ajuntar a la comitiva.
avançada, colla de soldats més enllà del front.
destacament. Un destacament de naus.
companyia, colla de gent armada.
esquadra, íd.
rotlle, rotlo, rotllo, rotllat o rotllada, colla de persones format al voltant d'algú o d'alguna cosa.
brivalla, colla de nois o brivalls.
al·lotada, colla d'al·lots o nois.
rua. Anaven a rues, a colles.
eixam
raïm. Un raïm de jovenots cridaners.
batalló (fig.)
esbart. Un esbart de nenes enjogassades.
flota. Una flota de gent. Anar en flotes: anar a colles.
flotó. La gent sortia a flotons.
col·lecció. Quina col·lecció de trapelles!
tracalada, colla nombrosa.
munió
patoll o patolla, colla de gent que va desordenadament.
quadrilla, colla, esp. de toreros o de lladres.
brigada, colla de persones que treballen en la mateixa feina.
treballada, íd.
caravana, tota colla de gent que va plegada en excursions, viatges, etc.
caterva o catèrvola, colla desordenada, esp. de mainada.
cohort (poèt.)
covada, en frases com una covada de lladres, de brètols, etc.
banda. Una banda de pòtols.
bancada o bancalada, colla de gent que seu en un banc o en un bancal.
patuleia, colla de vagabunds, de soldats en desordre.
gruada, colla de gent que van plegats, en sentit pejoratiu o despectiu.
llorigada o llodrigada, colla de gent de mal viure.
trepa
ardat (en sentit pej.). Un ardat de captaires.
càfila, íd.
tropa, íd.
horda, pròpiament tribu nòmada, errant. S'usa per a significar una colla de gent brutal.
rècula, colla d'animals de bast.


© Manuel Franquesa

→ cooperació.


© Manuel Franquesa

Es diu d'una persona que col·labora amb els enemics del seu país.
botifler, el qui va amb els enemics de la seva terra. Hom anomenava així els partidaris de Felip V durant la guerra de Successió.
quisling. Ésser un quisling: ésser un traïdor. Del nom d'un polític noruec que es va fer tristament cèlebre per la seva traïció.


© Manuel Franquesa

→ cooperar.
Antònims: Desentendre's.


© Manuel Franquesa

1. → concessió.
   
2. → menjada.

© Manuel Franquesa