adret
normal
Antònims: Contrafet. Esguerrat.


© Manuel Franquesa

duta. La duta d'aigües al poble ha costat molt cara.
flux, conducció d'energia.


© Manuel Franquesa

comportament
capteniment (≠ captinença)
procedir (verb substantivat). El seu procedir fou netament blasmable.
Compareu: actitud, tàctica, accions


© Manuel Franquesa

1. → canal.
   conducció
   canonada
   canalització
   tronc, conducte principal del qual surten altres de menors.
   
2. via
   fístula

© Manuel Franquesa

1. → capitost.
   
2. El qui condueix la marxa d'un vehicle mecànic.
   xofer, conductor d'un automòbil.
   camioner (d'un camió)
   motorista (d'una motocicleta)
   maquinista (d'un tren)
   tramviaire (d'un tramvia)
   pilot, el qui guia una nau en marxa; per ext., el qui dirigeix un automòbil, un aeroplà, etc.
   remolquista
   llanxer
   aviador o aeronauta
   astronauta o cosmonauta
   
3. Conductor suïcida: Kamikaze.

© Manuel Franquesa

procedent


© Manuel Franquesa

→ capitost.


© Manuel Franquesa

1. v. tr.
   menar. Mena els bous a pasturar. Qui menava el carro?
   emmenar, conduir amb si d'un lloc a un altre.
   portar
   dur
   acompanyar
   guiar
   capitanejar
   governar. El mariner que governava la nau. Per ext.: Governar un vehicle, un aeroplà.
   pilotar, conduir una nau, un aeroplà.
   passejar. Passejar el gos.
   dirigir
   
2. (l'aigua, un gas, un líquid qualsevol)
   acanonar
   acanalar
   transmetre, conduir, deixar passar a través seu. El coure transmet l'electricitat.
   portar. Aquest rec porta l'aigua a l'hort.
   
3. v. intr. (un camí, carrer, etc., conduir a un lloc)
   menar. Aquest camí mena al riu.
   dreçar. Aquest senderó dreça a la font.
   anar. Aquest carrer va al parc zoològic.
   
4. → dirigir.
   
5. v. pron. → obrar.

© Manuel Franquesa

1. adj.
   familiar. Aquesta melodia m'és familiar.
   notori, conegut de tothom.
   
2. m. i f.
   coneixença. És una coneixença antiga del pare.
   relació. Ho hem fet saber a totes les nostres relacions.

© Manuel Franquesa

1. Facultat i acte de conèixer.
   discerniment
   enteniment
   seny, sana capacitat mental que és penyora d'una justa percepció, apreciació, captinença, actuació. Vejam quan posarà seny, aquest noi!
   senderi (fam.), íd.
   judici
   ús de raó
   
2. saber
   ciència
   
3. Consciència de la pròpia existència.
   consciència, en sentit psicològic, coneixement intuïtiu que l'esperit té de la seva pròpia existència. Quan l'home dorm, perd la consciència dels seus actes.
   esma, estat conscient; noció d'allò que ens succeeix. El nen va caure i va perdre l'esma.
   sentits, en certes frases. Morir amb tots els seus sentits. Perdre els sentits.
   
4. → examen.
   
5. → rebut.
   
6. → coneixença.
   
7. Perdre el coneixement: → desmaiar -se.
   Fer perdre el coneixement: → estabornir.

© Manuel Franquesa