aspat, en forma d'aspa.
(És barbarisme en el sentit de croat.)


© Manuel Franquesa

1. → cruïlla.
   
2. → nau.
   
3. → viatge.

© Manuel Franquesa

1. v. tr.
   tenir per ver
   tenir la creença
   empassar-se (una cosa), creure-la fàcilment, encara que sigui difícil de creure.
   tenir (una cosa) a mig coll, creure que s'ha de realitzar, esp. parlant d'una cosa desitjada.
   tenir (una cosa) coll avall, creure-la segura.
   mamar-se (fig.). No t'has de mamar tot el que aquest et conta.
   creure de fluix (o de lleuger), creure sense fonament.
   beure's (fig.), creure's una cosa inversemblant.
   afigurar-se o figurar-se. M'afigurava que demà era festa.
   
2. Tenir una certa opinió d'algú o d'alguna cosa.
   pensar-se. No et pensis que sigui fàcil.
   judicar o jutjar. No ho jutjava correcte.
   tenir per. Tenir algú per sincer, per honrat.
   fer-lo (algú). Jo el feia més vell, més ric.
   opinar
   trobar. Trobo que això no ho havies de dir.
   reputar
   suposar
   imaginar-se
   veure. Ho veig molt difícil.
   sospitar
   comptar. Compto que vindrà.
   presumir. Ell presumeix de vestir bé, es creu que vesteix bé.
   semblar. Em sembla que està enfadat.
   conjecturar (→)
   conèixer. Si coneixeu, hi podem anar ara mateix, si creieu... Hi prendré part o no, com coneixeré.
   voler dir (en frases interrogatives). Vols dir que vindrà?, creus que vindrà?
   cuidar. Cuidava haver apallissat el seu rival i havia pegat al seu germà.
   Antònims: Descreure.
   
3. → obeir.
   
4. v. intr.
   creure en
   tenir fe
   fer cas de. Fer cas de la paraula del pare.
   tenir confiança. No tenia confiança en els metges.
   tenir un bon davallant, creure-s'ho tot.
   
5. Fer creure una cosa a algú: Fer combregar amb rodes de molí, fer creure coses absurdes. Fer empassar la píndola (a algú), fer-li creure una cosa falsa. Composar, captenir-se amb algú fent-li creure el que hom vol.

© Manuel Franquesa

1. El fet de criar animals.
   recria, continuar la cria d'un animal, esp. començat a criar en una altra regió.
   estabulació, acció de criar el bestiar en estables.
   remunta, cria de cavalls per a l'exèrcit.
   
2. Conjunt dels fills d'un animal.
   ventrada o ventregada, conjunt de petits nats d'un part.
   cadellada
   conillada
   llorigada o llodrigada
   llopada
   niada, nierada o niuada, cria d'ocells.
   
3. Petit d'un animal.
   nodrís, petit que encara mama.
   lletó (porc, ovella)
   cadell (→)
   cabrit, xot, cabridella o viteta (cabra)
   cervatell o cervató (cérvol)
   llorigó, catxap o catxapó (conill)
   llobató o lloparró (llop)
   gató o xinet (gat)
   garrí o gorrí (porc)
   godall o godí, íd.
   marranxó o marrinxó, íd.
   porcell o verratell, íd.
   anyell o anyí (ovella)
   xai, corder o marrec, íd.
   balenó (balena)
   llebretí o llebretó (llebre)
   lludrigot (llúdria)
   poll o pollet (ocell)
   aguiló o aligó (àguila)
   gralló (gralla)
   corbató (corb)
   perdigó (perdiu)
   anguiló (anguila)
   gallimó (verat)
   llissó (llíssera)
   llucet (lluç)
   mabritjol (mabre)

© Manuel Franquesa

minyona
serventa
fàmula
domèstica
cambrera, criada que s'ocupa de tenir la casa ordenada i de servir a taula.
majordoma, criada principal a la qual està confiat el govern econòmic d'una casa gran o hisenda.
majordona, criada d'un capellà.
casera, criada que governa la casa d'un home sol; també majordoma.
mainadera, criada que cura dels infants petits.
bressolera, mainadera d'un criançó.
ventafocs o bufafocs, noms fam. de criada.
dona de fer feines, dona que treballa a hores i fa les feines més pesades de la casa.
rentaplats, dona de fer feines que va a fregar la vaixella i els atuells de cuina.
raspa (fam.)
perla, es diu fam. d'una minyona molt bona.


© Manuel Franquesa

1. El qui per ofici fa cria d'animals.
   colomaire o colomista, criador de coloms.
   pollastraire (de pollastres)
   conillaire (de conills)
   galler (de galls de baralla)
   ocellaire o avicultor (d'ocells)
   abellaire o apicultor (d'abelles)
   
2. Terreny que produeix amb abundor un determinat animal.
   agre. Aquestes garrigues són un agre de conills.
   peixatera, paratge on els peixos nien, on abunda el peix. Compareu: viver

© Manuel Franquesa

1. lactació (→)
   
2. → educació, cortesia.

© Manuel Franquesa

→ infant.


© Manuel Franquesa

1. alletar (→)
   nodrir
   enconar, donar la primera llet a un infant.
   agambar, criar amb bon èxit un infant o un animal petit. La gossa, de sis cadells, no n'ha pogut agambar més que quatre.
   esquerar. Aquests ocells que has tret del niu, no els esqueraràs pas: se't moriran tots.
   recriar, continuar la cria d'un animal, esp. començat a criar en una altra regió.
   
2. fer cria. Jo faig cria de coloms.
   ésser criador de
   
3. educar (→)
   pujar. Va pujar els fills amb el fruit del seu treball.
   
4. → produir.
   
5. → parir.

© Manuel Franquesa

1. servent
   servidor
   domèstic
   familiar
   fàmul (esp. en un internat)
   majordom, criat principal, al qual està confiat generalment el govern econòmic de la casa.
   lacai, criat de lliurea.
   patge (ant.)
   escuder (ant.), criat d'un cavaller.
   manescal (ant.), criat que tenia cura dels cavalls.
   ordenança, soldat que fa de criat d'un oficial.
   soldader, que està al servei d'algú cobrant un sou o soldada.
   mosso (→), criat, esp. de masia.
   matalot, mosso d'hostal.
   ragatxo o regatxo, mosso, esp. el qui té encomanades les feines pesades.
   monger, criat que fa diligències per a un convent de monges.
   missatge, criat, mosso.
   hiverner, mosso que es lloga solament per a l'hivern.
   anyader o anyer, mosso que es lloga per un any.
   satèl·lit, servent d'algú per a executar les seves ordres.
   macip, criat jove al servei d'algú; ant. esclau.
   cavalcador (ant.), el criat que cavalcava al costat del carruatge o del cavall del seu amo.
   servei, el conjunt dels criats o criades d'una casa.
   
2. Fer de criat: servir. La noia de cal X. serveix a Barcelona.

© Manuel Franquesa