→ tria, selecció.


© Manuel Franquesa

1. desmesclar
   garbellar (fig.)
   esbadiar (fig.)
   esbullar (esp. els cabells, un doll, etc.)
   esmadeixar-se
   
2. → comprendre.
   
3. → veure.

© Manuel Franquesa

→ destituir.


© Manuel Franquesa

→ destrucció, deterioració.


© Manuel Franquesa

1. desballestar
   fer malbé
   estropellar
   estifollar
   trossejar (→)
   gastar (→)
   destruir (→)
   trencar (→)
   estronxar (els sembrats, etc.)
   deformar (→)
   malmetre (→)
   
2. → derrotar.

© Manuel Franquesa

ruïna
mort (fig.). Això significa la mort de la llibertat.
arrasament
assolament
anorreament
anihilació o anihilament
aniquilació o aniquilament
liquidació
desolació
devastació
demolició
destrossa
estropellament
desballestament
deperdició (gradual)
subversió (de l'ordre, dels principis, etc.)
esvaïment
estrall
aterrament
abatiment
extermini o exterminació (de persones o animals)
extirpació (d'abusos, desordres, etc.)
supressió. La supressió dels abusos.
històlisi (tèc.), destrucció dels teixits orgànics.


© Manuel Franquesa

vandàlic. Un instint vandàlic.
destructor. Una mentalitat destructora.
corrosiu. Doctrines corrosives.
subversiu (moralment)
consumptiu (d'un organisme)
mortal. Una mesura mortal per al comerç.
assolador. Una guerra assoladora.
anorreador
anihilador. Un règim anihilador de la democràcia.
malmetedor. Una malura malmetedora de la collita.
devastador. Un huracà devastador.
demolidor. Una crítica demolidora.
destrossador
esvaïdor. Li donà una prova esvaïdora de tota sospita.
exterminador. És un producte exterminador de tota mena de paràsits.


© Manuel Franquesa

→ gastar, corroir.
abatre, destruir d'un sol cop una construcció, per qualsevol mitjà. Abatre un mur.
fer abat (d'una cosa), abatre-la.
arruïnar, destruir, esp. per una acció lenta i successiva, com la del temps o els elements.
demolir (una construcció i, en sentit fig., la reputació d'algú, una doctrina, etc.)
enderrocar (una construcció i, per ext., un govern, una teoria, etc.)
derrocar, íd.
derruir, íd.
arrasar, destruir fins arran de terra.
arranar, íd.
assolar, íd.
destrossar (→)
aclucar. El terratrèmol va aclucar cent cases.
esfondrar. L'allau va esfondrar l'església.
ensorrar (una construcció. També fig.)
desolar (un país, una contrada, etc.)
devastar, íd.
esvair, íd.
afollar. Afollar nius.
esquinçar (fig.)
talar, arrasar poblats, boscos, camps.
delir, destruir del tot.
desmantellar, destruir les fortificacions d'una plaça forta.
no deixar pedra sobre pedra
volar (una construcció amb un explosiu)
desaparellar, destruir del tot o en part l'aparell d'una nau.
subvertir (esp. l'ordre, els principis, una regla)
descossolar, destruir els fonaments d'una cosa.
reduir a no res
liquidar. Han reeixit a liquidar tots els focus de rebel·lió.
fer cendres (una cosa) (fig.)
arrencar de soca-rel (fig., un vici, un abús, etc.)
anihilar o aniquilar
anorrear
abismar
consumir
desgastar
dissipar (les il·lusions, etc.)
exterminar (gent, animals, plantes)
extirpar (una mala herba, un mal costum, etc.)
rocolar, destruir una cosa a cops de roc.
fer pols (una cosa)
delmar, destruir una gran part d'una cosa (fig.). La pedregada ha delmat les collites.
deperir (v. intr.), destruir-se, una cosa, per consumpció o deterioració graduals.
Antònims: Conservar. Mantenir.


© Manuel Franquesa

→ desacostumat.


© Manuel Franquesa

desús
descostum


© Manuel Franquesa