1. → menjar.
   entredevorar-se, devorar-se mútuament.
   
2. → consumir, exhaurir.

© Manuel Franquesa

piadós
pia (només en aquesta forma femenina). Una obra pia.
religiós. És un home molt religiós.
de gran religiositat. És una persona d'una gran religiositat.
beat (usat com a subs. m. i f.), persona d'una devoció estreta i minuciosa.
beguí, fals devot.
fervorós, ple de zel religiós.
místic, donat al misticisme (diu més que devot)
ésser una rata de sagristia, devot, esp. en sentit pej., com beat.
pixar aigua beneita, íd.
ésser un rosegaaltars, íd.
ésser un esgarrapacristos (Empordà. Alc.)
ésser un cul d'església (o de sagristia), íd.
Antònims: Indevot. Ésser un voltairià.


© Manuel Franquesa

1. jorn. Encara no era de jorn quan es llevà.
   jornada, el dia considerat en relació al temps que fa.
   diada, dia assenyalat, en què se celebra alguna cosa o l'assignat a fer quelcom. La diada de Corpus. També, el dia en relació al temps que fa. Ahir vam tenir una diada molt calorosa.
   diassa, dia, usat només en l'expressió l'altre diassa o diasses, l'altre dia, dies passats, fa dies, tant si són un o dos com quinze o vint, però sense passar d'un mes.
   fèria, qualsevol dia de la setmana, llevat del dissabte i del diumenge. Usat molt rarament, fora de l'estil eclesiàstic.
   dia feiner (o obrer, o laborable, o d'entre setmana), dia en què hom treballa, qualsevol dia que no sigui festa.
   dia de cada dia, íd.
   dia feriat, dia d'entre setmana, que no és de festa, però que es fa festa. Es diu esp. dels dies en què els tribunals estan tancats.
   dia de festa (o festiu)
   dia de folga, íd.
   dia de precepte o dia de missa, dia en què l'Església catòlica té manat d'anar a missa.
   festa de precepte (o de guardar, o colenda, o manada), íd.
   dia de peix o dia de magre, dia en què l'Església catòlica prohibeix de menjar carn, per oposició a dia de carn o dia de gras.
   
2. Dia de camp: → forada.
   
3. De dia: A trenc d'alba. A l'alba. Gran dia, ja ben entrat el dia. Ja era gran dia quan es llevà. A ple dia. A ple migjorn. Al fil del dia. Al pic del dia. A la caiguda del dia, etc.

© Manuel Franquesa

(f. diablessa)
dimoni
diabló, diable petit. S'usa esp. en sentit fig., aplicat a un infant entremaliat.
diantre o diastre, forma eufemística de diable. En l'edat mitjana era considerat perillós de pronunciar el mot diable.
l'esperit maligne o simpl. el Maligne
l'esperit infernal
el (o la) serpent infernal, al·lusió al mite bíblic del Gènesi.
l'àngel rebel
el mal esperit
el drac (o el dragó) infernal
l'àngel de les tenebres
l'àngel caigut
el boc de Biterna, al·lusió a les supersticions medievals relatives a les bruixes, segons les quals el diable es presentava en forma de boc, que celebrava alegres bacanals amb les bruixes, que hi anaven muntades a cavall d'una escombra.
Llucifer, nom bíblic del diable.
Satan o Satanàs, íd.
íncub o íncube, diable que, sota forma d'home, hom suposava que jeia damunt una dona durant el seu son.
súcub o súcube, diable que, segons una creença medieval, sota l'aparença de dona, tenia comerç carnal amb un home.
en Barrufet o en Banyeta, noms populars del diable, esp. en contes per a infants.
les potències infernals (o de les tenebres), els diables.


© Manuel Franquesa

→ entremaliadura.


© Manuel Franquesa

diabolical
demoníac
dimonial
satànic (esp. aplicat a l'odi)
mefistofèlic (esp. aplicat a perfídia)
negre, s'aplica a certes coses on hom suposava que intervenia el diable. Màgia negra (cp. Nigromància). Una missa negra.
Compareu: endimoniat, infernal


© Manuel Franquesa

(f. diaconessa)
levita
ardiaca, diaca principal d'una església.


© Manuel Franquesa

→ translúcid, transparent.


© Manuel Franquesa

membrana
iris, diafragma de l'ull.


© Manuel Franquesa

diagnòstic
pronòstic o prognosi, conjectura, treta de certs senyals, esp. del curs d'una malaltia.
determinació Compareu: identificació
fixació
oniroscòpia, diagnosi de l'estat mental d'una persona pels seus somnis.
Compareu: psicoanàlisi


© Manuel Franquesa