1. v. intr. Tenir, algú, la supremacia.
   imperar
   regnar. Ella regnava en tots els cors. Regnar, un costum.
   tenir la supremacia (o la preponderància)
   senyorejar
   predominar
   caciquejar
   comandar
   ésser l'amo
   tenir la paella pel mànec
   tenir la grapa (sobre algú)
   tallar el bacallà (fig.)
   ficar-se la gent a la butxaca
   prevaler
   triomfar (d'algú o d'una cosa).
   
2. v. tr. Tenir algú o alguna cosa sota el seu domini.
   senyorejar. Senyorejar les males inclinacions.
   subjugar
   tractar (algú) a baqueta, dominar-lo brutalment.
   subjectar
   sotmetre
   esclavitzar
   asservir
   tenir (algú) dins el puny
   tenir-li (a algú) el peu al coll
   tiranitzar
   apoderar. Vencé i apoderà els enemics.
   superar
   sobrar. No el pogué sobrar per la força, però ho feu amb l'astúcia.
   doblegar (fig.)
   domar (fig.)
   composar (≠ compondre), imposar a algú la nostra voluntat, fent-li creure el que volem.
   tenir (algú) a la seva mercè (o discreció)
   fer ballar (algú) com una baldufa (o com un putxinel·li, o com un titella)
   posar (algú) a ratlla
   tenir (algú) ficat a la butxaca
   fer la llei (a algú)
   portar les calces, dominar la dona el marit.
   posar-se les calces (d'algú), dominar-lo, fer-li fer el que hom vol.
   portar (algú) a remolc
   Antònims: Anar a remolc d'algú, ésser dominat per ell.
   
3. Sobresortir en alçària.
   senyorejar. El cloquer senyoreja tot el poble.
   ultrapassar
   
4. (dominar-se pron.)
   contenir-se
   reprimir-se
   sobreposar-se
   refrenar-se
   retenir-se
   posseir-se, saber-se dominar.
   poder-se (o saber-se) estar de
   fer-se violència
   Antònims: Descordar-se. Perdre els estreps. Perdre l'oremus. Perdre el control de si mateix.

© Manuel Franquesa

1. dominació (→)
   imperi
   sobirania
   condomini, domini compartit amb altri.
   
2. Domini de sí mateix.
   contenció o conteniment
   corretja, en la frase tenir molta corretja, aguant o domini de sí mateix per a sofrir burles, molèsties, etc.
   
3. → possessió.
   
4. → país.
   
5. → finca.

© Manuel Franquesa

diumengí


© Manuel Franquesa

dominó. Fer una partida de dominó.


© Manuel Franquesa

→ domar.


© Manuel Franquesa

→ noia, nena, mare, esposa, vídua.

Alguns dels mots següents tenen un ús despectiu o discriminatori basat en estereotips:
fembra (poc usat actualment. En tot cas, emprat només quan hom vol accentuar l'aspecte del sexe.)
dama, pròpiament, dona noble; per ext. dona distingida.
senyora, íd. Es diu, però, per cortesia, de qualsevol dona.
matrona, dona de molt respecte; dona grossa i alta.
madona, senyora; mestressa; dona que té al seu càrrec alguna funció. La madona de les claus.
matriarca, dona cap de família.
virago, dona homenenca.
homenot, íd.
gallimarsot, dona homenenca, malgirbada o sense gràcia.
amazona, dona viril o guerrera.
valquíria, íd.
donzella (→), dona verge; es diu només d'una verge jove i per ext. de qualsevol noia.
puella, dona verge.
vestal, dona molt casta.
marca, nom de la dona en l'argot dels delinqüents barcelonins.
bacant, dona dominada per una passió desmesurada, esp. sensual.
messalina, íd.
marfanta, mot despectiu per dona; especialment dona deshonesta.
dona galant, dona que té sovint intrigues amoroses.
marcolfa, íd.
donota, íd.
tigressa, dona atractiva, provocadora, molt activa amorosament i sexualment.
vampiressa, dona que sedueix els homes amb la seva fascinació eròtica.
deessa, divinitat, sirena, sílfide, venus, beutat, bellesa, dona molt bella.
pitera, dona ben cossada.
comare, dona xerraire, xafardera.
nimfòmana, dona que pateix de furor uterí, d'una exageració patològica de l'impuls sexual.
tia, dona soltera ja no jove.
caramasera, dona que es capté curosament de l'administració domèstica.
fúria, dona iracunda, violenta.
harpia, dona dolenta, de mals sentiments.
bruixa, dona vella i lletja o lletja i dolenta.
lloro, dona molt pintada.
paula, dona taujana.
multípara, dona que ha parit més d'una vegada.
nul·lípara, dona que no ha parit. 
primípara, dona que pareix o ha parit per primera vegada.
partera, dona que fa poc que ha infantat.
conilla, dona molt fecunda.
el bell sexe, la dona, en general.
el sexe femení, íd.
donam, multitud de dones, en un sentit no gaire respectuós.
femellam, íd.


© Manuel Franquesa

→ possible.


© Manuel Franquesa

do (→)
erogació
dispensació
deixa o llegat (per testament)
donatiu
apropiació
cessió (→)
conferiment (→)


© Manuel Franquesa

1. donant, el qui fa una donació.
   dador
   dispensador
   Antònims: Donatari. Legatari. Rebedor.
   
2. → generós.

© Manuel Franquesa

1. dar (estan en desús les persones 1, 2, 3 i 6 del present d'indicatiu, de subjuntiu i d'imperatiu). Dem-los una oportunitat.
   cedir
   dotar, donar béns o una renda a una fundació. Dotà l'hospital amb dos milions anuals.
   transferir
   desprendre's
   deseixir-se
   dispensar. Dispensà les seves riqueses als pobres.
   distribuir (→)
   prodigar, donar amb prodigalitat.
   obrir la mà (fig.), donar amb liberalitat.
   posar a disposició (d'algú una cosa).
   regalar (→)
   apropiar. Apropià al seu fill la seva casa de camp (molt rarament usat en aquest sentit).
   possessionar
   conferir (títols, drets, privilegis, etc.)
   proveir de
   afartar (algú de cops, de bastonades, etc.)
   esquitxar (fam.), donar diners. Li van fer esquitxar cent euros.
   afluixar la bossa, donar diners.
   gratar-se la bossa, íd.
   deixar o llegar, donar testamentàriament.
   anticipar o avançar, donar diners amb anticipació a un cert moment. L'editor m'avançà mil euros.
   allargar la mà (fig.), donar caritat, donar generosament.
   Compareu: lliurar
   
2. Posar una cosa a l'abast d'algú.
   presentar. Li va presentar la factura.
   allargar. Allarga'm el martell, si et plau.
   deixar, donar per algun temps una cosa.
   dotar
   procurar (a algú una cosa)
   proporcionar (una cosa a algú)
   reportar. És una acció que li reportarà una gran fama.
   portar. Allò li va portar un gran disgust.
   
3. Dit d'un edifici, porta, finestra, etc.
   treure porta (dit d'una casa). La casa de què et parlo treu porta al passatge de X.
   mirar. La casa d'un tal mira a la plaça.
   
4. Donar un remei, etc.
   administrar
   propinar
   
5. Donar un cop, empenta, etc.
   assestar
   pegar (→)
   ventar
   clavar
   endinyar
   entaferrar
   etzibar
   atzufar
   
6. Donar un impuls: → comunicar.
   
7. → considerar.
   
8. (donar-se pron.)
   lliurar-se, sexualment
   abandonar-se (a la beguda, a la desesperació)
   rebolcar-se en (el vici, el pecat, etc.)
   esllenegar-se, una roba, per dislocació dels fils a causa d'estirades, etc. M'han dit que aquesta roba no es donava, i després de dues rentades ja està tota esllenegada.
   
9. → rendir -se.

© Manuel Franquesa