Es mostren 10847 resultats

piata

<title type="display">piata </title>

    nòm f Es huelhes deth pin, sustot es que quèn per tèrra en bòsc.

    Català: pinassa


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

piata

nòm f Es huelhes deth pin, sustot es que quèn per tèrra en bòsc Català pinassa © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
 
Diccionari der aranés

pibo

<title type="display">pibo </title>

    nòm m Arbe caducifòli, dera familha des salicacèes, de tronc rugós e escur, flors verdoses damb un plumalh de peus blanqui que pòt arribar enquia 30 mètres de nautada, damb es huelhes petites e dentades, e creish apròp des rius (Populus nigra). Sin.: bibo, clopo.

    Català: pollancre, xop


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

pibo

nòm m Arbe caducifòli, dera familha des salicacèes, de tronc rugós e escur, flors verdoses damb un plumalh de peus blanqui que pòt arribar enquia 30 mètres de nautada, damb es huelhes petites e dentades, e creish apròp des rius Populus nigra Sin bibo, clopo Català pollancre, xop © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
 
Diccionari der aranés

pic

<title type="display">pic </title>

    nòm m f
  1. Tuc, montanha damb eth cim agudent. Ex.: Deman pujaram enes Pics dera Humenèja.
  2. Audèth que horade es arbes.

    3. Català: 1. pic, tuc, cim: Demà pujarem als pics de la Humenèja; 2. picot, pigot


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

pic

nòm m f Tuc, montanha damb eth cim agudent Ex Deman pujaram enes Pics dera Humenèja Audèth que horade es arbes Català 1 pic, tuc, cim Demà pujarem als pics de la Humenèja 2 picot, pigot © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
 
Diccionari der aranés

pica

<title type="display">pica </title>

    nòm m
  1. Destrau.
  2. Punta.

    3. Català: 1. destral; 2. punta


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

pica

nòm m Destrau Punta Català 1 destral 2 punta © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
 
Diccionari der aranés

picada

<title type="display">picada </title>

    nòm f
  1. Accion de talhar husta e bracar arbes en bòsc, especiaument es qu’a crompat un particular. Ex.: Ena picada que hèn a quèir es arbes.
  2. Mossegada d’ua bèstia que pòrte podom. Ex.: Era picada dera vibora qu’ei mortau.

    3. Català: 1. tallada, tala: A la tallada fan caure els arbres; 2. picada, mossegada: La picada de l’escurçó és mortal


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

picada

nòm f Accion de talhar husta e bracar arbes en bòsc, especiaument es qu’a crompat un particular Ex Ena picada que hèn a quèir es arbes Mossegada d’ua bèstia que pòrte podom Ex Era picada dera vibora qu’ei mortau Català 1 tallada, tala A la tallada fan caure els arbres 2 picada, mossegada La picada de l’escurçó és mortal © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
 
Diccionari der aranés

picaire, -aira

<title type="display">picaire, -aira </title>

    nòm m f Persona que talhe arbes en bòsc. Ex.: Tot eth maitin qu’enteni as picaires en Sodebeda.

    Català: boscater -a, llenyataire: Tot el matí que sento els llenyataires a Sodebeda


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

picaire, -aira

nòm m f Persona que talhe arbes en bòsc Ex Tot eth maitin qu’enteni as picaires en Sodebeda Català boscater -a, llenyataire Tot el matí que sento els llenyataires a Sodebeda © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
 
Diccionari der aranés

picapeirèr, -a

<title type="display">picapeirèr, -a </title>

    nòm m f Persona que pique e talhe era pèira tara bastenda. Obrèr dera bastenda.

    Català: picapedrer -a, picapedra, pedrapiquer -a


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

picapeirèr, -a

nòm m f Persona que pique e talhe era pèira tara bastenda Obrèr dera bastenda Català picapedrer -a, picapedra, pedrapiquer -a © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
 
Diccionari der aranés

picapòrt

<title type="display">picapòrt </title>

    nòm m Utís entà barrar de còp es pòrtes e es hièstres. Ex.: Met era clau en picapòrt e barra damb dus torns.

    Català: balda f, baldó m: Posa la clau a la balda i tanca amb dos tombs


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

picapòrt

nòm m Utís entà barrar de còp es pòrtes e es hièstres Ex Met era clau en picapòrt e barra damb dus torns Català balda f , baldó m Posa la clau a la balda i tanca amb dos tombs © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
 
Diccionari der aranés

picar

<title type="display">picar </title>

    v tr
  1. Tustar sus quauquarren. Ex.: Escota, pensi que piquen ena pòrta.
  2. Hèr un petit horat ena pèth, de quauquarrés, d’ua part deth còs, damb eth bèc, eth visperon, etc. Ex.: Era mainada non vò anar tath prat perque li piquen es tauassi.
  3. Bricalhar carn, ortalècies, etc. damb ua massa, ua man de mortèr o damb quin aparelh manuau o mecanic que sigue. Ex.: En tant que jo talhi era carn, tu que pòs anar picant er alh e eth gimverd.
  4. Se ditz de bères causes excitantes coma eth pebe. Ex.: Aguesta langoïssa que pique un shinhau.
  5. Se ditz d’un audèth, préner eth minjar damb eth bèc. Ex.: Es garies picauen en uart.
  6. Experimentar piquèra en ua part deth còs. Ex.: M’è calat ath miei des ortigues e ara me piquen es cames.
  7. Bracar era palha damb eth punhau entà bater-la.
  8. Tustar-la damb eth martèth entà enlinar e orgar era dalha.
  9. Colistrar. Ex.: S’a picat era lèit.
  10. Hotjar damb ua piòisha.

    11. Català: 1. picar, trucar, tustar: Escolta, em sembla que truquen a la porta; 2. picar: La mainada no volen anar al prat perquè els piquen els tàvecs; 3. picar, capolar: Mentre jo tallo la carn, tu pots anar picant l’all i el julivert; 4. picar, coure: Aquesta llonganissa cou un xic; 5. picar, pellucar: Les gallines pellucaven per l’hort; 6. picar, pruir: M’he ficat enmig de les ortigues i ara em piquen les cames; 7. tallar; 8. picar, esmolar; 9. agrejar-se, agrir-se: La llet s’ha agrejat; 10. cavar


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

picar

v tr Tustar sus quauquarren Ex Escota, pensi que piquen ena pòrta Hèr un petit horat ena pèth, de quauquarrés, d’ua part deth còs, damb eth bèc, eth visperon, etc Ex Era mainada non vò anar tath prat perque li piquen es tauassi Bricalhar carn, ortalècies, etc damb ua massa, ua man de mortèr o damb quin aparelh manuau o mecanic que sigue Ex En tant que jo talhi era carn, tu que pòs anar picant er alh e eth gimverd Se ditz de bères causes excitantes coma eth pebe Ex Aguesta langoïssa que pique un shinhau Se ditz d’un audèth, préner eth minjar damb eth bèc Ex Es garies picauen en uart…
 
Diccionari der aranés

picasoc

<title type="display">picasoc </title>

    nòm m Tròç de husta entà picà’i ath dessús era palha damb eth punhau entà bàter eth blat.

    Català: post f on es bat la palla


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

picasoc

nòm m Tròç de husta entà picà’i ath dessús era palha damb eth punhau entà bàter eth blat Català post f on es bat la palla © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana