Es mostren 10847 resultats

punherar

<title type="display">punherar </title>

    v tr Dar o préner quauquarren en garantia. Ex.: Alfredo auec de punherar ua vaca entà pagar es medecines.

    Català: empenyorar: L’Alfredo hagué d’empenyorar una vaca per a pagar els medicaments


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

punherar

v tr Dar o préner quauquarren en garantia Ex Alfredo auec de punherar ua vaca entà pagar es medecines Català empenyorar L’Alfredo hagué d’empenyorar una vaca per a pagar els medicaments © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
 
Diccionari der aranés

punhets

<title type="display">punhets </title>

    nòm m Part des manges dera camisa que se còrde damb botons.

    Català: punys


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

punhets

nòm m Part des manges dera camisa que se còrde damb botons Català punys © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
 
Diccionari der aranés

puniment

<title type="display">puniment </title>

    nòm m Pena que s’aplique a quauqu’un per auer cometut ua fauta o un delicte.

    Català: pena f, càstig, punició f


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

puniment

nòm m Pena que s’aplique a quauqu’un per auer cometut ua fauta o un delicte Català pena f , càstig, punició f © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
 
Diccionari der aranés

punt

<title type="display">punt </title>

    nòm m
  1. Lòc localizat damb grana precision.
  2. Causa molt petita, que lèu non se ve.
  3. Situacion.
  4. Nivèu de nautada.
  5. Part d’un discors.
  6. Unitat de nòta o mercatge ena escòla, laguens de competicions esportives, qualificacions…

    7. Català: 1. punt, lloc; 2. punt; 3. punt, situació f; 4. cota f; 5. punt; 6. punt


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

punt

nòm m Lòc localizat damb grana precision Causa molt petita, que lèu non se ve Situacion Nivèu de nautada Part d’un discors Unitat de nòta o mercatge ena escòla, laguens de competicions esportives, qualificacions… Català 1 punt, lloc 2 punt 3 punt, situació f 4 cota f 5 punt 6 punt © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
 
Diccionari der aranés

punta

<title type="display">punta </title>

    nòm f
  1. Estrem agudent d’ua causa. Ex.: Metec era creu ena punta deth campanau.
  2. Pèça metallica entà tachar ena husta. Ex.: Es lòses se tien en tet damb puntes.

    3. Català: 1. punta: Posà la creu a la punta del campanar; 2. clau m: Les lloses s’aferren al teulat amb claus


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

punta

nòm f Estrem agudent d’ua causa Ex Metec era creu ena punta deth campanau Pèça metallica entà tachar ena husta Ex Es lòses se tien en tet damb puntes Català 1 punta Posà la creu a la punta del campanar 2 clau m Les lloses s’aferren al teulat amb claus © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
 
Diccionari der aranés

puntalh

<title type="display">puntalh </title>

    nòm m Barra de hèr o de husta que se place entà tier quauquarren que se pòt quèir. Ex.: Ena bòrda des de Joan de Jaime i an metut puntalhs entà que non se quèigue era paret.

    Català: puntal: A la borda de can Joan de Jaime hi han posat puntals perquè no s’ensorri la paret


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

puntalh

nòm m Barra de hèr o de husta que se place entà tier quauquarren que se pòt quèir Ex Ena bòrda des de Joan de Jaime i an metut puntalhs entà que non se quèigue era paret Català puntal A la borda de can Joan de Jaime hi han posat puntals perquè no s’ensorri la paret © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
 
Diccionari der aranés

puntuacion

<title type="display">puntuacion </title>

    nòm f Hèt de puntuar o d’obtier ua seria de punts en ua competicion esportiva o en un concors.

    Català: puntuació


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

puntuacion

nòm f Hèt de puntuar o d’obtier ua seria de punts en ua competicion esportiva o en un concors Català puntuació © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
 
Diccionari der aranés

puntuau

<title type="display">puntuau </title>

    adj m f
  1. Que hè es causes en moment assenhalat o qu’arribe en un lòc ara ora acordada.
  2. Qu’ei concrèt, limitat o especific.

    3. Català: 1. puntual; 2. puntual, ocasional, esporàdic -a


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

puntuau

adj m f Que hè es causes en moment assenhalat o qu’arribe en un lòc ara ora acordada Qu’ei concrèt, limitat o especific Català 1 puntual 2 puntual, ocasional, esporàdic -a © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
 
Diccionari der aranés

puntuaument

<title type="display">puntuaument </title>

    adv
  1. Damb puntualitat.
  2. De manèra ocasionau.

    3. Català: 1. puntualment, en punt; 2. puntualment, ocasionalment, esporàdicament


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

puntuaument

adv Damb puntualitat De manèra ocasionau Català 1 puntualment, en punt 2 puntualment, ocasionalment, esporàdicament © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
 
Diccionari der aranés

pur, -a

<title type="display">pur, -a </title>

    adj m f
  1. Que non a barreja o impuretat.
  2. Que non traís es sues idèes ne se dèishe corrómper pes interèssi.
  3. Qu’ei solet e exclusivament aquerò que s’exprèsse.
  4. S’aplique ath lenguatge ajustat as normes gramaticaus, sense paraules o expressions incorrèctes.

    5. Català: 1. pur -a; 2. pur -a, conseqüent; 3. pur -a, mer -a; 4. purista, normatiu -iva, acadèmic -a


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

pur, -a

adj m f Que non a barreja o impuretat Que non traís es sues idèes ne se dèishe corrómper pes interèssi Qu’ei solet e exclusivament aquerò que s’exprèsse S’aplique ath lenguatge ajustat as normes gramaticaus, sense paraules o expressions incorrèctes Català 1 pur -a 2 pur -a, conseqüent 3 pur -a, mer -a 4 purista, normatiu -iva, acadèmic -a © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana