verb intransitiu
1. familiarment [la souris, le lapin] xisclar, güellar.
2. familiarment [une personne] somicar.
3. [grincer] grinyolar, xerricar, carrisquejar.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí
1. escolament, escorriment, escorrim.
2. [d’un métal] colada f.
3. trafegament, tràfec, trasbalsament.
4. [d’un liquide] vessadures f pl, pèrdues f pl.
5. figuradament pèrdua f, malgastament, malbarat.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu
1. fluid -a, fluent.
2. figuradament flexible, acomodatici -ícia.
   • fluid -a, àgil, deseixit -ida [estil].
3. nœud coulant llaç escorredor.
masculí
4. passador [per a retenir].
5. botànica estoló.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení
1. cogulla.
2. être à la coule familiarment saber-ne un niu (o un ou).
   • estar al cas [estar assabentat].

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí
1. música lligadura f, lligat.
2. jocs d’entreteniment [billard] acompanyament.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení
1. escriptura, lligada, lletra lligada.
2. tecnologia colada.
3. [sentier] caminoi m, viarany m, sendera.
4. coulée de lave geologia colada volcànica.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení botànica paloma, pentinella.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb intransitiu
1. [fluer] fluir, córrer, circular, passar per. Le sang coule dans les veines, la sang flueix per les venes. Fleuve qui coule vers la mer, riu que corre cap al mar. Le Rhône coule à Lyon, el Roine passa per Lió.
2. [jaillir, s’échapper au dehors] rajar, escolar-se pron, lliscar. La sueur lui coulait du front, la suor li rajava del front. Son nez coulait, li rajava el nas.
3. [laisser échapper] vessar. Ce stylo coule, aquesta ploma vessa.
4. [devenir liquide] fondre’s pron, desfer-se pron. La bougie coule, l’espelma es fon.
5. marina, marítim enfonsar-se pron, anar a fons, sotsobrar, naufragar. Le navire a coulé, a coulé à pic, la nau va sotsobrar.
6. [les personnes] enfonsar-se pron [negar-se].
7. [fruitiers, vigne] neulir-se pron.
8. literàriament [filer, s’écouler] escolar-se pron, passar [el temps].
9. figuradament escolar-se pron. L’argent lui coulait des doigts, els diners se li escolaven entre els dits .
   • [aller à sa perte] enfonsar-se pron. Le gouvernement coule, el govern s’enfonsa.
10. couler comme de l’huile lliscar com l’oli.
    • figuradament anar fi (o com una seda).
11. couler de source figuradament venir sol (o anar de callada) [suposar-se lògicament].
12. laisser couler ses larmes literàriament deixar anar les llàgrimes (o desfogar-se).
13. le sang a coulé figuradament ha corregut la sang [hi ha hagut ferits].
verb transitiu
14. [verser] abocar [un líquid].
15. [mouler] colar. Couler du bronze, un lingot, colar bronze, un lingot.
16. mecànica fondre. Couler une bielle, fondre una biela.
17. [glisser, passer] esmunyir, ficar suaument. Il coula sa clef dans la serrure, va esmunyir la clau al pany.
18. figuradament insinuar. Couler un sourire, insinuar un somriure .
    1. [le temps] passar. Couler des jours heureux, passar dies feliços.
    2. [une affaire] enfonsar, arruïnar.
    3. enfonsar, desprestigiar.
19. marina, marítim enfonsar [un vaixell].
20. couler à l’oreille figuradament xiuxiuejar (o dir a cau d’orella).
21. couler sa pensée dans les mots figuradament donar forma al pensament amb paraules.
22. couler une bille jocs d’entreteniment acompanyar una bola [amb el tac de billar].
verb pronominal
23. esmunyir-se. Il s’est coulé dans son lit, es va esmunyir al seu llit.
24. se la couler douce figuradament no tirar-se pedres al fetge (o no patir per res).
    • familiarment mamar-se-les dolces.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení
1. pròpiament i figuradament color m/f. Un homme de couleur, un home de color. Une couleur claire, foncée (sombre), un color clar, fosc.
2. jocs d’entreteniment [cartes] coll m. Jouer dans la couleur, anar de coll.
3. figuradament [aspect] color m. Une description pleine de couleur, una descripció plena de color .
   • figuradament [caractère propre à une opinion] color m (polític), tendència (o ideologia) política. Je ne connais pas la couleur de ce journal, no conec el color (polític) d’aquest diari.
4. amener les couleurs ciències militars arriar (la) bandera (o l’ensenya, o el pavelló).
5. annoncer la couleur jocs d’entreteniment cantar el coll.
   • figuradament ensenyar l’orella.
6. avoir de belles couleurs tenir bons colors (o un color sa) [a la cara].
7. changer de couleur canviar (o mudar) de color [de la cara].
8. couleur de muraille color de gos com fuig.
9. couleur locale color d’un objecte [en un quadre].
   • figuradament color local. Un paysage qui fait très couleur locale, un paisatge amb molt de color local (o molt típic, o molt pintoresc).
10. couleurs primitives colors primaris.
11. en couleur en color. Photo, film en couleur, foto, pel·lícula en color.
12. en faire voir de toutes les couleurs à qqn familiarment fer-li’n de verdes i de madures (o de tots colors).
13. en voir de toutes couleurs familiarment veure’n (o passar-ne) de tots colors (o de verdes i de madures, o de seques i de verdes).
14. envoyer (ou hisser) les couleurs ciències militars hissar la bandera (o l’ensenya, o el pavelló).
15. être haut en couleur tenir (o haver-li pujat) els colors a la cara (o haver-se tornat de tots colors).
    • figuradament veure’s animat -ada (o alegre).
16. exposer qqch sous des couleurs... figuradament pintar una cosa amb colors.... Elle a exposé son histoire sous des couleurs tragiques, ha pintat la seva història amb colors tràgics.
17. faire la couleur tenyir [els cabells].
18. je n’en ai jamais vu la couleur familiarment no sé ni quina fila fa.
19. laver le blanc et la couleur séparément rentar separades la roba blanca i la de color.
20. les couleurs els colors. Porter les couleurs de son club, portar els colors del club. Les couleurs nationales, els colors nacionals.
21. marchand de couleur regionalisme [droguiste] droguer -a (o droguista).
22. on n’en connaît jamais la couleur familiarment ja ho veurem! [dubtant que una cosa es faci].
23. perdre ses couleurs perdre el color [empal·lidir algú].
24. reprendre des couleurs recobrar els (o tornar a tenir) colors [a la cara].
25. sous couleur de sota color de. Agir sous couleur de bonté, actuar sota color de bondat .
    • sota (l’)aparença de. Lancer une attaque sous couleur de se défendre, llançar un atac sota aparença de defensar-se.
26. téléviseur (en) couleur televisor en color.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení
1. colobra.
2. avaler des couleuvres figuradament aguantar el xàfec (o empassar-se la saliva) [aguantar improperis].
   • beure a galet (o combregar amb rodes de molí).

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç