adjectiu
1. pròpiament i figuradament corrent. Eau courante, aigua corrent. Un mot courant, una paraula corrent.
2. comerç i mercat [du temps présent qui s’écoule] en curs, corrent. Le mois courant, el mes corrent (o en curs). Le dix courant, el deu del corrent.
3. affaires courantes assumptes m (o afers m) en curs.
4. compte courant economia compte corrent.
5. fin courant a final del corrent (o a final de mes).
6. le courant passe figuradament hi ha bona relació (o comunicació).
7. main courante passamà m (o baranatge m).
   1. comerç i mercat llibre m diari [d’un establiment].
   2. [d’un commissariat] registre m diari.
masculí
8. pròpiament i figuradament electricitat, marina, marítim i física corrent. Un courant d’air, un corrent d’aire. Un courant de pensée, un corrent de pensament. Le courant électrique, el corrent elèctric. Courant alternatif, corrent altern. Un courant marin, un corrent marí (o una correntia f).
9. curs, decurs. Le courant de l’histoire, el curs de la història.
10. au courant al corrent [informat]. Être au courant, estar al corrent. Mettre au courant, posar al corrent. Tenir au courant, tenir (o mantenir) al corrent.
11. au courant de la plume [écrire] deixant córrer la ploma (o a rajaploma, o tal com raja).
12. dans le courant de al llarg de (o en el decurs de, o en el transcurs de).
13. le courant passe figuradament i familiarment hi ha bona relació.
14. remonter le courant remuntar el corrent infr (o anar contra corrent).
    • figuradament anar contra corrent.
15. se déguiser en courant d’air familiarment fer-se fonedís -issa (o esfumar-se, o fondre’s).
femení
16. escriptura cursiva.
17. popularment [diarrhée] corrença, diarrea.
18. [danse] corranda.
preposició
19. dins el mes de, durant el mes de. Il va venir courant janvier, vindrà dins el mes de gener.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí botànica curbaril.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu literàriament extenuat -ada, esgotat -ada, baldat -ada, esllomat -ada.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení cansament m, esgotament m, adoloriment m.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb transitiu rebentar, capolar, deixar esllomat -ada (baldat -ada).


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu
1. corbat -ada, encorbat -ada [que ha esdevingut corb].
2. ajupit -ida, ajagut -uda.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu
1. corb -a.
2. ligne courbe línia corba.
femení
3. pròpiament i figuradament corba.
4. courbe de niveau geografia corba de nivell.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí corbament.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb transitiu
1. corbar, encorbar. Courber une branche, corbar una branca.
2. [pencher] inclinar, abaixar, ajeure.
3. [ployer] vinclar, blegar, doblegar. Le vent courbe les roseaux, el vent vincla les canyes.
4. regionalisme i familiarment fer campana [faltar a un curs, classe, etc].
5. courber la tête (ou le front) figuradament abaixar (o acotar) el cap.
verb intransitiu
6. corbar, doblegar-se pron, blegar-se pron. Une branche qui courbe sous le poids d’un fruit, una branca que es corba sota el pes d’un fruit.
verb pronominal
7. corbar-se, encorbar-se.
8. acotar-se.
9. [baisser la tête] ajupir-se, inclinar-se.
10. [se ployer] ajeure’s, torçar-se.
11. figuradament i literàriament corbar-se, ajupir-se, doblegar-se, cedir intr. Se courber aux exigences de qqn, ajupir-se (o doblegar-se) a les exigències d’algú.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení
1. [d’un cheval] encabritada, alzinament m.
2. figuradament reverència [servil i exagerada].

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç