Es mostren 48356 resultats

courbure


<title type="display">courbure</title>

Pronúncia: kuʀbyʀ
    femení
  1. matemàtiques curvatura.
  2. corbesa, curvitat.
  3. [partie courbe] corba.
  4. courbure en S corba en S.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

courbure

 

courcaillet

courcaillet

 

courée

courée

 

courette

courette

 

coureur
-euse


<title type="display">coureur</title>

Pronúncia: kuʀœʀ -øz
    adjectiu i masculí i femení
  1. corredor -a [que corre].
  2. coureur de freqüentador de.
    1. cercador de.
    2. coureur de femmes empaitador (o doner, o faldiller).
    3. coureur de filles empaitador de mosses.
  3. masculí
  4. familiarment i despectivament calavera, cràpula, tronera, llibertí.
    • bandarra.
  5. femení
  6. dona alegre, llibertina, pendó m, tronera, dona homenera infr.
  7. masculí plural
  8. ornitologia corredors.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

coureur
-euse

 

courge

courge

 

courgette

courgette

 

courir


<title type="display">courir</title>

Pronúncia: kuʀiʀ
    verb intransitiu
  1. figuradament córrer. Courir comme un dératé, córrer com un llamp. Faire courir, laisser courir sa plume, fer (o deixar) córrer la ploma.
  2. [à un spectacle] anar (o acudir) corrents, precipitar-se pron. Les gens couraient à ce film, la gent anava corrents a veure aquesta pel·lícula.
  3. courir après qqn familiarment empaitar algú (o anar darrere algú).
  4. courir à sa perte anar cap a la seva destrucció [al suïcidi].
  5. courir au plus pressé fer les coses més urgents.
  6. courir sus à antigament ciències militars atacar (o abraonar-se sobre) [l’enemic, etc].
  7. par les temps qui courent amb els temps que corren [tal com estan les coses].
  8. tu peux toujours courir ! familiarment i irònicament ara hi corro (o puja aquí dalt i balla, o demà m’afaitaràs)!
  9. verb transitiu
  10. empaitar, encalçar. Courir le lièvre, empaitar la llebre.
  11. [participer à une course, s’exposer à un danger] córrer. Courir un danger, córrer (un) perill.
  12. [poursuivre] perseguir, percaçar, cercar, buscar. Courir les honneurs, percaçar (perseguir) els honors.
  13. [parcourir] recórrer, córrer per fam. Courir les cinémas, córrer pels (o recórrer els) cinemes.
  14. courir qqn familiarment empipar (o atipar, o marejar) [algú].
  15. courir le monde córrer (o rodar) món.
  16. courir les filles (ou le jupon) empaitar les noies (o faldilles).
  17. courir les rues figuradament anar de boca en boca (o córrer pels carrers) [una notícia].
    figuradament ser corrent (o el pa de cada dia) [un fet].
  18. courir les tavernes freqüentar les tavernes (o ésser un cul de taverna fam).



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

courir

 

courlis


<title type="display">courlis</title>

Pronúncia: kuʀli
masculí ornitologia becut, curlera f, siglot.
  1. polit, serranet, cega f reial.
  2. daurada f, xirlot.
  3. corriol.
  4. courlis cendré (ou grand courlis) becut.
  5. courlis à bec grêle polit becfí.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

courlis

 

couronne


<title type="display">couronne</title>

Pronúncia: kuʀɔn
    femení
  1. [signe d’honneur] corona. Couronne de fleurs, corona de flors.
  2. [puissance royale] corona. Aspirer à la couronne, aspirar a la corona.
  3. [monnaie] corona.
  4. figuradament corona. La couronne de la gloire, la corona de la glòria.
  5. història i cristianisme coroneta, corona.
  6. couronne circulaire matemàtiques corona circular.
  7. couronne de Christ botànica cambronera (o arç m de tanques, o espinal m).
  8. couronne d’épines corona d’espines.
  9. couronne d’une dent anatomia corona d’una dent.
  10. couronne solaire astronomia corona solar.
  11. en couronne coronari -ària (o en cercle).
  12. la couronne d’épines du Christ cristianisme la corona d’espines de Jesucrist.
  13. triple couronne triple corona.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

couronne