femení
1. grípia, menjadora.
2. cristianisme pessebre m.
3. guarderia, llar d’infants.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb intransitiu familiarment allotjar-se pron, albergar-se pron, aixoplugar-se pron [algú].


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení
1. [buffet] tinell m, credença.
2. cristianisme credença.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb transitiu donar credibilitat a.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení credibilitat.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu creïble.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu i masculí i femení dret i economia creditor -a d’una renda vitalícia.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí
1. figuradament comerç i mercat [solvabilité, garantie] crèdit. Un établissement de crédit, un establiment de crèdit. Accorder un crédit, acordar (o concedir) un crèdit. Il ne faut pas accorder crédit à cette rumeur, no s’ha de donar crèdit a aquest rumor. Cette idée acquiert du crédit parmi les chefs, aquesta idea guanya crèdit entre els caps.
2. [d’un compte] haver, crèdit.
3. [dans les études] crèdit.
4. figuradament influència f, ascendent, credibilitat f, prestigi, solvència f. User de son crédit auprès de qqn, valer-se de la seva influència envers algú.
5. à crédit a crèdit (o a terminis).
6. à son crédit a favor seu. Il faut dire, à son crédit, qu’il a été honnête, cal dir a favor seu que ha estat honest.
7. crédit foncier crèdit immobiliari.
8. crédit hypothécaire crèdit hipotecari.
9. crédit municipal crèdit municipal (o mont de pietat).
10. crédit relais crèdit transitori.
11. encadrement du crédit restriccions f pl de crèdit.
12. faire crédit à [qqn, qqch] donar crèdit a.
13. faire crédit fiar. La maison ne fait pas de crédit, en aquesta casa no fiem.
14. lettre de crédit carta (o lletra) de crèdit.
15. porter au crédit acreditar (o abonar) en el compte.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí economia arrendament financer.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb transitiu
1. acreditar [reconèixer com a creditor].
2. acreditar, abonar. Créditer un compte d’une somme de mille euros, abonar la quantitat de mil euros en un compte.
3. créditer qqn de qqch figuradament reconèixer alguna cosa a algú.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç