Es mostren 48356 resultats

crotale

crotale

 

croton

croton

 

crotte


<title type="display">crotte</title>

Pronúncia: kʀɔt
    femení
  1. [excrément des chèvres, des chevaux] cagalló m.
  2. [des poules] gallinassa.
  3. figuradament [d’un chien, d’un enfant, etc] cagarada, caca.
  4. antigament [des chemins, des rues] fang m, porqueria.
  5. figuradament porqueria, merda, merderada, merdeta, mitja merda [cosa sense valor].
  6. ce n’est pas de la crotte de bique familiarment no és cosa de no res (o no és de per riure, o no és una merdeta).
  7. crotte de (ou en) chocolat bombó m de xocolata.
  8. crotte de bique familiarment i despectivament porqueria (o ronya, o merda).
    1. caca de vaca (o una merdeta pop) [cosa sense importància].
    2. interjecció merda! pop.
  9. crotte de nez burilla.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

crotte

 

crotter


<title type="display">crotter</title>

Pronúncia: kʀɔte
    verb transitiu
  1. antigament enfangar, empastifar.
  2. être crotté jusqu’aux oreilles (ou à l’échine, ou comme un barbet) estar enfangat -ada fins al coll (o fins al capdamunt).
  3. verb intransitiu
  4. familiarment cagar, fer caca.
  5. verb pronominal
  6. enfangar-se, empastifar-se, embrutar-se [de fang].



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

crotter

 

crottin


<title type="display">crottin</title>

Pronúncia: kʀɔtɛ̃
    masculí
  1. femta f, cagarades f pl [de cavall, de cabra, etc].
  2. formatge de cabra petit i picant de forma arrodonida.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

crottin

 

crouille [ou crouillat]

crouille [ou crouillat]

 

croulant
-ante


<title type="display">croulant</title>

Pronúncia: kʀulɑ̃ -ɑ̃t
    adjectiu i masculí i femení
  1. ruïnós -osa, atrotinat -ada. Une maison croulante, una casa ruïnosa.
  2. masculí i femení
  3. despectivament gueto -a, vell -a xaruc -uga.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

croulant
-ante

 

croule

croule

 

crouler


<title type="display">crouler</title>

Pronúncia: kʀule
    verb intransitiu
  1. pròpiament i figuradament esfondrar-se pron, enfonsar-se pron, ensorrar-se pron. Ce bâtiment menace de crouler, aquest edifici amenaça esfondrar-se. Tous ses projets croulent, tots els seus projectes s’esfondren (o fracassen).
  2. crouler sous qqch aclofar-se (per). L’arbre croule sous le poids des fruits, l’arbre s’aclofa pel pes dels fruits .
    1. figuradament esfondrar-se (o enfonsar-se, o ensorrar-se) per. La salle croulait sous les applaudissements, la sala s’enfonsava pels aplaudiments.
    2. estar aclaparat -ada per. Elle croulait sous le travail, estava aclaparada per la feina.
  3. faire crouler un projet figuradament fer fracassar un projecte.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

crouler

 

croup

croup