femení
1. [femme mariée d’une certaine respectabilité] senyora. Un coiffeur pour dames, un perruquer de senyores. J’ai parlé avec une vieille dame, vaig parlar amb una senyora gran. Ce n’est pas à dire devant une dame, això no es diu davant una senyora.
2. [femme noble] dama. Un chevalier et sa dame, un cavaller i la seva dama. Dame de compagnie, dama de companyia. Une grande dame du théâtre, de la chanson, una gran dama del teatre, de la cançó.
3. antigament Na, Madona, (la) Senyora.
4. jocs d’entreteniment [aux dames] dama.
   1. [aux échecs, aux cartes] reina, dama. La dame de pique, la dama de piques.
   2. plural dames. Le jeu de dames, el joc de dames. Jouer aux dames, jugar a dames.
   3. [apposition] esports femení -ina adj. La finale dames, la final femenina.
5. aller à dame jocs d’entreteniment fer dama.
   • antigament familiarment figuradament anar de trompis, fúmer-se de lloros.
6. bonne dame botànica blet moll (o espinac de carn, o armoll).
7. courtiser (ou taquiner) la dame de pique figuradament i familiarment agradar-li molt el joc a algú.
8. dame d’atour donzella de la Reina.
9. dame de charité dama de la Caritat.
10. (ou dame de nage) marina, marítim escàlem m (o dama).
    • marina, marítim escalemera.
11. dame d’honneur dama d’honor.
12. dame pipi familiarment la senyora dels urinaris.
13. faire une dame jocs d’entreteniment fer dama.
14. grande dame gran senyora (o senyorassa).
15. la première dame teatre la primera dama.
    • [d’un pays] la primera dama.
16. Notre-Dame (ou la Dame du Ciel) [avec majuscule] Nostra Senyora (o la Mare de Déu, o la Verge Maria).
17. toilettes des dames lavabos (o serveis) de senyores (o de dones).
interjecció regionalisme i familiarment
18. caram!, verge santa!, mare de Déu!, ostres!
19. dame non ! és clar que no! (o no, home, no!, o i ara!)
20. dame oui ! i és clar que sí! (o sí, home, sí!, o i tant, que sí!)

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení botànica llet de gallina (o d’ocell, o de pardal).


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení [pl dames-jeannes] bombona, damajoana.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb transitiu
1. jocs d’entreteniment [aux dames] fer dama.
   • [aux échecs] fer reina.
2. tecnologia [tasser la terre] piconar, maçonar.
3. damer le pion à qqn figuradament passar al davant d’algú (o la mà per la cara a algú).

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

nom propi masculí història i cristianisme Damià.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí escaquer.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu
1. damnable, condemnable.
2. figuradament condemnable.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení
1. damnació, condemnació.
interjecció
2. maleït siga!, malviatge!

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu i masculí i femení
1. religió damnat -ada, condemnat -ada. Souffrir les supplices des damnés, patir els suplicis dels damnats (o dels condemnats).
2. familiarment maleït -ïda, endiastrat -ada, diantre de, renoi de. Cette damnée voiture !, aquest maleït cotxe!
3. être l’âme damnée de qqn figuradament ésser l’ombra (o el gos fidel, o l’escolanet) d’algú.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb transitiu
1. religió damnar, condemnar. Damner son âme, damnar (o condemnar) la seva ànima.
2. figuradament i familiarment turmentar, marejar (molestar).
3. faire damner religió [qqn] fer damnar.
   • familiarment figuradament fer enrabiar (o enfurismar algú, o fer perdre els estreps a, o fer sortir de polleguera, o exasperar).
verb pronominal
4. religió damnar-se, condemnar-se.
5. figuradament [pour qqn, qqch] vendre’s l’ànima al diable per. Il se damnerait pour son amour, es vendria l’ànima al diable pel seu amor.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç