verb transitiu familiarment desorientar.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adverbi
1. dret -a, dempeus lit. Se mettre debout, posar-se dret (o dempeus). Mettre des bouteilles debout, posar dretes unes ampolles.
2. [pas couché] llevat -ada, aixecat -ada. Elle est toujours debout de bonne heure, sempre està llevada (o es lleva) d’hora.
3. être debout estar dret -a.
   • figuradament aguantar dret -a (o restar dempeus lit). Les monuments anciens étaient encore debout, els monuments antics encara aguantaven drets (o encara restaven dempeus).
4. mettre debout bastir (o portar a terme).
   • organitzar (o crear).
5. mourir debout morir dempeus (o al peu del canó).
6. ne pas tenir debout [une personne] no aguantar-se dret -a.
   • figuradament [une idée, etc.] no aguantar-se de cap cantó
7. rester (ou se tenir) debout aguantar-se dret.
8. tenir debout aguantar(-se) dret -a.
   • [un édifice, un projet] aguantar dret -a (o dempeus lit).
9. vent debout marina, marítim amb vent en contra (o amb vent de proa). Virer vent debout, emproar el vent.
interjecció
10. drets -es!, amunt!
11. ciències militars dempeus!

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí dret denegació f, desestimació f.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí dret denegació f, desestimació f.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

dret denegar, desestimar.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí descordament.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb transitiu
1. desbotonar, descordar.
2. manger à ventre déboutonné figuradament i familiarment afartar-se (o menjar com un lladre).
3. rire à ventre déboutonné figuradament i familiarment petar-se (o pixar-se) de riure.
verb pronominal
4. desbotonar-se, descordar-se.
5. figuradament i familiarment destapar-se.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb transitiu familiarment obrir la bragueta.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu
1. espitregat -ada, descamisat -ada.
2. [négligé] deixat -ada, despenjat -ada.
3. figuradament [sans retenue] descordat -ada.
masculí
4. aspecte deixat (despenjat). Le débraillé de sa tenue, l’aspecte deixat del seu vestit.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb pronominal
1. espitregar-se.
2. figuradament [sans retenue] descordar-se.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç