verb transitiu
1. descarregar. Décharger un camion, descarregar un camió.
2. [une arme] descarregar.
3. ciències militars [une mine] desactivar, desarmar, desencebar.
4. tecnologia descarregar. Décharger une poutre, descarregar una biga.
5. electricitat descarregar. Décharger une batterie, descarregar una bateria.
6. dret [un accusé] descarregar, exculpar, declarar en descàrrec de.
7. figuradament [exonérer] descarregar. Décharger d’un impôt, d’une dette, descarregar d’un impost, d’un deute .
   • antigament [un regard] llançar, clavar, pegar.
8. décharger sa colère sur qqn figuradament descarregar la ràbia contra algú.
9. décharger sa conscience figuradament descarregar la consciència.
10. décharger sa rate (ou sa bile) figuradament i familiarment descarregar la bilis (o la mala llet).
verb intransitiu
11. descarregar.
12. tecnologia descolorir-se pron, destenyir-se pron. Cette étoffe décharge, aquesta roba es descoloreix.
13. familiarment descarregar, ejacular.
verb pronominal
14. descarregar-se. Se décharger d’une affaire sur qqn, descarregar-se d’un assumpte en algú (o passar un assumpte a algú altre).

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu pròpiament i figuradament descarnat -ada, remagrit -ida, xuclat -ada, demacrat -ada, ressec -a.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb transitiu
1. descarnar.
2. [amaigrir] aprimar.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb transitiu rostollar.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení arada per a rostollar.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí descalçament.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu
1. descalç -a.
2. [dent, mur, arbre] descalçat -ada.
3. cristianisme descalç -a.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí descalçament.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb transitiu
1. [les chaussures] descalçar. Pierre, déchausse ton frère !, Pere, descalça ton germà!
2. [un arbre, un mur] descalçar, soscavar, descarnar. La tempête a déchaussé cet arbre, la tempesta ha descalçat aquest arbre.
3. [les dents] descalçar, descarnar.
verb pronominal
4. descalçar-se. Pour entrer dans une mosquée, il faut se déchausser, per a entrar en una mesquita cal descalçar-se.
5. [dents] decalçar-se, descarnar-se.
verb intransitiu
6. perdre els esquís. Jeanne est tombée et elle a déchaussé, la Joana ha caigut i ha perdut els esquís.
7. treure’s pron els esquís. Je déchausse et je viens tout de suite, em trec els esquís i vinc de seguida.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení agricultura arada per a la vinya.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç