verb transitiu deduir. Déduire les frais, deduir les despeses. De tous ces faits, on peut déduire qu’il mentait, de tots aquests fets es pot deduir que ell mentia.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí antigament divertiment, joc amorós.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení deessa.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení
1. defalliment m, defallença.
2. desmai m.
3. [de faim] defallior.
4. [découragement] desconhort m.
5. [erreur] falla, errada, falliment m infr, fallió ant.
6. tecnologia fallada.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu
1. dret [témoin] que no compareix, contumaç, en rebel·lia.
   • [héritier] extingit -ida.
2. [faible] vacil·lant, que falla, estantís -issa.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb intransitiu
1. defallir, desmaiar.
   • desmaiar-se pron.
2. infreqüent [faillir] fallar, fallir, defallir.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb transitiu
1. desfer. Je n’arrive pas à défaire ce nœud, no aconsegueixo desfer aquest nus. Qui est-ce qui a défait mon lit ?, qui m’ha desfet el llit?
2. [un paquet] obrir, desembolicar.
3. literàriament derrotar, desfer, desbaratar, esvair, desconfir ant. Défaire l’ennemi, derrotar (o desbaratar) l’enemic.
4. défaire qqn de qqn alliberar d’algú (o treure algú del damunt). Défaire qqn d’un fainéant, alliberar algú d’un gandul.
verb pronominal
5. desfer-se. La couture se défait, la costura es desfà. Sa coiffure s’est défaite, se li ha desfet el pentinat.
6. descordar-se. Défaites-vous !, descordi’s! Tes lacets se défont, se’t descorden les sabates.
7. [de] desprendre’s (de). Il a dû se défaire de ses livres, s’ha hagut de desprendre dels llibres.
8. desempallegar-se de, alliberar-se de, desfer-se de, deseixir-se de.
9. corregir-se, superar tr, sortir-se’n. Se défaire d’un vice, corregir-se d’un vici.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu
1. desfet -a.
femení
2. derrota, desfeta, esvaïda infr, desbarat m infr, desconfita ant. Une défaite écrasante, una derrota aclaparadora.
3. figuradament derrota, fracàs m. La dernière défaite électorale, la darrera derrota (o desfeta) electoral .
   • antigament familiarment pretext m excusa, subterfugi m.
4. essuyer (ou subir) une défaite patir una derrota (o una desfeta).

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí derrotisme.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu i masculí i femení derrotista.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç