adjectiu
1. desimbolt -a, expedit -ida. Air, ton dégagé, aire, to desimbolt.
2. [le ciel] serè -ena, esclarit -ida, asserenat -ada.
3. ample, espaiós -osa. Front dégagé, front ample.
4. [libre] lliure. Voie dégagée, via lliure. Dégagé de toute responsabilité, lliure de tota responsabilitat. Dégagé des obligations militaires, lliure del servei militar.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí
1. [de ce qui est en gage] desempenyorament, desengatjament.
2. [d’une parole, d’une promesse] retirada f, desengatjament.
3. [libération] alliberament.
4. [déblaiement] desembaràs.
5. [d’un chemin, d’une rue] obertura f, desembós.
6. [de la circulation] desembós, descongestió f.
7. [d’un tuyau, du nez, des bronches] desembós, desembossada f, destapament.
8. [d’un appartement] sortida f, corredor, passadís.
9. espai lliure. Il y a un dégagement devant la maison, hi ha un espai lliure davant de casa.
10. automòbil, automobilisme alçada f [del xassís].
11. esports [escrime] separació f [de les espases].
    • [football] allunyament (de la pilota).
12. medicina pas, sortida f. Le dégagement de la tête du fœtus, el pas del cap del fetus.
13. química despreniment. Dégagement de vapeur, de chaleur, despreniment de vapor, de calor.
14. dégagement en touche esports [football] servei de banda.
15. itinéraire de dégagement automòbil, automobilisme itinerari alternatiu (o de descongestió).
16. voie de dégagement ferrocarrils via morta.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb transitiu
1. [retirer un gage] desempenyorar, desengatjar lit.
2. [rendre, retirer] retirar, descomprometre, desengatjar lit. Dégager sa parole, retirar la seva paraula.
3. [libérer] alliberar, deslliurar. Dégager qqn de sa promesse, alliberar algú de la seva promesa.
4. [exonérer] descarregar, dispensar, exonerar. Dégager qqn d’une dette, d’une obligation, descarregar algú d’un deute, d’una obligació.
5. [décliner] declinar, refusar. Dégager toute responsabilité dans une affaire, declinar qualsevol responsabilitat en un assumpte.
6. [délivrer, tirer] treure, desenganxar, deslliurar, alliberar. Dégager un bouton d’une boutonnière, treure un botó d’un trau. Dégager un blessé d’un véhicule accidenté, alliberar un ferit d’un vehicle accidentat.
7. [retirer, ôter] retirar, enretirar. Elle voulait dégager sa main de celle de son ami, volia retirar la mà de la del seu amic.
8. [mettre en valeur, donner de l’aisance] realçar, deixar lliure. Une blouse qui dégage le cou, una brusa que realça el coll.
9. [rendre disponible] alliberar, deslliurar. Dégager de l’argent pour un projet, alliberar diners per a un projecte.
10. [laisser échapper] desprendre, exhalar, deixar anar. La cheminée dégageait une fumée très noire, la xemeneia desprenia un fum molt negre.
11. [extraire, tirer] extreure, treure. Dégager les conclusions d’une conversation, treure les conclusions d’una conversa.
12. [débarrasser] desembarassar. Dégager la table, desembarassar la taula.
13. [un chemin, une rue] deixar lliure, obrir, desembossar.
14. [la circulation] desembussar, descongestionar.
15. familiarment deixar el camí lliure, sortir del pas (o del mig), arraconar-se. Allons, dégage !, vinga, surt del pas!
16. [déboucher] desembussar, destapar. Dégager un tuyau, desembussar una canonada. Médicament pour dégager le nez, les bronches, medicament per a destapar el nas, els bronquis.
17. esports [escrime] separar [les espases].
    • [football] allunyar (la pilota). Dégager au poing, allunyar amb el puny.
18. matemàtiques [une inconnue] aïllar.
19. à dégager per a llençar [inservible].
verb intransitiu
20. familiarment [personne] tenir gràcia (o desimboltura, o vitalitat), ésser vital (o de vida). Ta cousine, elle dégage, la teva cosina té vitalitat.
21. [chose] fer efecte, tenir força. Cette musique dégage, aquesta música fa efecte.
22. allunyar.
23. fer el servei de porteria.
verb pronominal
24. [se délivrer] alliberar-se, deslliurar-se, desempallegar-se, desfer-se. Elle se dégagea de ses bras, es va alliberar dels seus braços.
25. [d’une obligation, etc.] alliberar-se, deslliurar-se, desempallegar-se, deseixir-se Il a réussi à se dégager de la police, va aconseguir desempallegar-se de la policia.
26. familiarment quedar lliure, anul·lar els compromisos. Elle va essayer de se dégager pour demain soir, mirarà de quedar lliure per a demà al vespre.
27. [un chemin, une rue] quedar lliure, obrir-se, desembussar-se.
28. [le ciel] aclarir-se.
29. [se déboucher] desembussar-se, destapar-se. Se dégager le nez, les bronches, destapar-se el nas, els bronquis.
30. [se répandre] desprendre’s, exhalar-se.
31. química desprendre’s. Un gaz qui se dégage d’une réaction, el gas que es desprèn d’una reacció.
32. figuradament [émaner, sortir] desprendre’s. La rumeur qui se dégage du public, la remor que es desprèn del públic .
    • [émerger, se manifester] emergir intr, destacar intr , ressaltar intr.
33. [résulter] desprendre’s, deduir-se. De la discussion, il se dégage que..., de la discussió es desprèn que...

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení familiarment fila [aspecte].


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb transitiu desembeinar, desenfundar, arrencar.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb transitiu i pronominal desenguantar(-se), treure(’s) els guants.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb transitiu
1. pròpiament marina, marítim desguarnir.
2. [des meubles] desmoblar.
3. figuradament deixar buit buida.
verb pronominal
4. [arbre, forêt, cheveux, etc] esclarissar-se.
5. [salle] buidar-se, quedar buit buida.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí dégazolinage.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb transitiu dégazoliner.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí estrall, dany. La grêle a fait de grands dégâts, la pedregada ha fet grans danys.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç