Es mostren 48356 resultats

dégourdir


<title type="display">dégourdir</title>

Pronúncia: deguʀdiʀ
    verb transitiu
  1. [les membres, le corps] desentumir, desbalbar, desembalbar, desenrederar. La chaleur vous dégourdira les pieds, la calor us desbalbarà els peus.
  2. antigament [de l’eau] entebeir.
  3. figuradament [déniaiser] espavilar, despertar, deixondir, desensopir, desembabaiar.
  4. verb pronominal
  5. [les membres, le corps] desentumir-se, desbalbar-se, desembalbir-se, desenrederar-se. Se dégourdir après quatre heures d’avion, desentumir-se després de quatre hores d’avió.
  6. figuradament [se déniaiser] espavilar-se, despertar-se, deixondir-se, desensopir-se, desembabaiar-se.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

dégourdir

 

dégourdissement


<title type="display">dégourdissement</title>

Pronúncia: deguʀdismɑ̃
masculí [des membres, du corps] desentumiment, desbalbament, desembalbament, desembalbiment, desenrederament.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

dégourdissement

 

dégoût


<title type="display">dégoût</title>

Pronúncia: degu
    masculí
  1. fàstic. Faire une moue de dégoût, fer una ganyota de fàstic.
  2. desinterès, desafecció f, desgana f, fastig, desplaer, poques ganes f pl, manca f de ganes, mala gana f. Le dégoût de la vie, el desinterès per la vida. Les goûts et les dégoûts, els plaers i els desplaers.
  3. avoir du dégoût pour (ou du) qqch fer fàstic alguna cosa. Je comprends le dégoût qu’il a du travail bâclé, comprenc el desinterès que té per la feina mal feta.
  4. manger jusqu’au dégoût menjar fins a tenir fàstic.
  5. prendre qqch en dégoût agafar fàstic a (o prendre’s de mala gana) alguna cosa. Il avait pris le travail des champs en dégoût, s’havia pres la feina del camp de mala gana.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

dégoût

 

dégoûtamment

dégoûtamment

 

dégoûtant
-ante


<title type="display">dégoûtant</title>

Pronúncia: degutɑ̃ -ɑ̃t
    adjectiu
  1. pròpiament i figuradament fastigós -osa, repugnant, que fa fàstic. C’est dégoûtant à voir, és fastigós de veure. C’est dégoûtant d’étudier dans ces conditions, és repugnant haver d’estudiar en aquestes condicions.
  2. [une action] fastigós -osa, o molt lleig lletja, no gens bé, no gens bonic -a. C’est dégoûtant ce que tu viens de faire, Michel, és molt lleig això que has fet, Miquel.
  3. familiarment fastigós -osa, repugnant, lleig lletja.
  4. c’est dégoûtant ! quin fàstic!
  5. masculí i femení
  6. fastigós -osa, porc -a.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

dégoûtant
-ante

 

dégoûtation


<title type="display">dégoûtation</title>

Pronúncia: degutasjɔ̃
    femení
  1. familiarment, pròpiament i figuradament fàstic m, repugnància. Faire un signe de dégoûtation, fer un senyal de fàstic.
  2. porqueria, cort de porcs.
  3. quelle dégoûtation ! que fastigós -osa! (o repugnant!) Les accidents sanglants, quelle dégoûtation !, que fastigosos els accidents sagnants!



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

dégoûtation

 

dégoûté
-ée


<title type="display">dégoûté</title>

Pronúncia: degute
    adjectiu
  1. pròpiament i figuradament desganat -ada, desmenjat -ada. Prendre un air dégoûté, fer cara de desganat.
  2. [découragé] desanimat -ada.
  3. [délicat, difficile] llepafils, llamenc -a, llefec -ega infr.
  4. être dégoûté de estar cansat -ada (o fart -a, o tip -a) de. Elle est dégoûtée de la vie, està cansada de la vida.
  5. il n’est pas dégoûté no és un (una) llepafils.
    figuradament no mira gaire prim, qualsevol cosa li va bé.
  6. masculí i femení
  7. [délicat, difficile] llepafils, desmenjat -ada. Faire le dégoûté, fer el desmenjat.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

dégoûté
-ée

 

dégoûter


<title type="display">dégoûter</title>

Pronúncia: degute
    verb transitiu
  1. pròpiament i figuradament fer fàstic, repugnar. Ce plat me dégoûte, aquest plat em fa fàstic. Sa cruauté me dégoûte, la seva crueltat em fa fàstic (o em repugna).
  2. fer perdre la gana, desganar.
  3. desdelitar, desinteressar, desplaure, fastiguejar.
  4. antigament avorrir, no agradar.
  5. dégoûter de figuradament [une activité] fer perdre les ganes de, desafeccionar de, fer avorrir, treure del cap, desdelitar de infr. Les injustices l’ont dégoûtée de continuer à étudier, les injustícies li han fet perdre les ganes de continuar estudiant .
    • [un mets] fer avorrir. Elle a fini par me dégoûter des pommes de terre, ha acabat per fer-me avorrir les patates.
  6. verb pronominal
  7. [de] avorrir. Il s’est dégoûté du tabac, ha avorrit el tabac.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

dégoûter

 

dégoutter

dégoutter

 

dégradant
-ante

dégradant
-ante