verb transitiu desmallar.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb transitiu desbolcar, desembolcallar.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adverbi
1. demà.
2. c’est pas demain la veille (ou demain il fera jour) familiarment demà serà un altre dia, hi ha més dies que llonganisses.
3. demain matin demà al matí.
4. demain soir demà a la tarda.
   1. demà al vespre.
   2. demà a la nit.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí desmanegament.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb transitiu
1. desmanegar.
2. familiarment desmanegar, dislocar, luxar.
verb intransitiu
3. música desmanegar.
verb pronominal
4. desmanegar-se.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení
1. demanda, petició. Faire, satisfaire une demande, fer, satisfer una demanda (o una petició) .
   • pregunta. Poser une demande indiscrète, fer una pregunta indiscreta.
2. economia demanda. Faire face à la demande, satisfer la demanda. La loi de l’offre et de la demande, la llei de l’oferta i la demanda.
3. dret demanda, queixa. Une demande en justice, una demanda en justícia. Former une demande en divorce, presentar una demanda de divorci.
4. [administration] instància, demanda, sol·licitud. Rédiger, adresser une demande, redactar, adreçar una instància (o una demanda).
5. comerç i mercat comanda.
6. à folle demande point de réponse brams d’ase no arriben al cel.
7. à (ou sur) la demande de a petició de.
8. à la demande générale a petició de tothom.
9. demande d’emploi petició (o sol·licitud) de feina.
10. demande en mariage demanda (o petició) de matrimoni, petició de mà.
11. demande pressante sol·licitud.
12. la belle demande ! renoi, quina pregunta!
13. sur demande si es demana, si se sol·licita, se se’n fa comanda, a petició de l’interessat. Sur sa demande, a petició seva.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu comerç i mercat comanat -ada, demanat -ada.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb transitiu
1. pròpiament i figuradament demanar. Demander un emploi, de l’aide, la parole, un service, un taxi, demanar feina, ajut, la paraula, un favor, un taxi. Je ne vous demande pas de conseils, no us demano pas consells (o consell).
2. demanar, preguntar. Elle m’a demandé si j’allais bien, m’ha preguntat si (jo) estava bé.
3. [exiger] demanar, exigir, costar. Ce travail lui a demandé six heures, aquell treball li va demanar (o costar) sis hores.
4. [un prix] demanar, voler, fer-ne. Combien demanderez-vous pour ce vase ?, quant en demanaríeu (o què me’n faríeu) d’aquest gerro?
5. [réclamer] demanar, reclamar. On a demandé après toi ce matin, han demanat per tu aquest matí.
6. familiarment [désirer] demanar, voler, desitjar.
7. dret [en justice] demanar.
8. demander à demanar (o reclamar, o exigir) (que). Il demandait à être entendu, demanava que l’escoltessin.
9. demander grâce demanar gràcia.
10. demander la tête de qqn pròpiament i figuradament demanar el cap d’algú.
11. demander qqn en mariage (ou la main de qqn) demanar la mà d’algú, demanar algú (en matrimoni).
12. demander son dû demanar el que es deu, el que és degut.
13. il ne faut pas trop lui en demander familiarment no se li pot demanar gaire res, d’allà on no n’hi ha no en pot rajar.
14. je ne te demande pas l’heure qu’il est ! familiarment qui t’ha demanat res!, que t’he demanat l’opinió?, què coi demanes (o preguntes)?
15. je te (le) demande un peu ! familiarment fes el favor!, per l’amor de Déu!
16. je vous demande un peu si... em voldria dir si és que...
17. ne demander qu’à... no voler altra cosa que, no voler sinó... Il ne demandait qu’à me croire, no volia altra cosa que creure’m.
18. ne pas demander mieux no desitjar altra cosa.
19. on demande... necessitem... On demande une couturière, necessitem costurera.
20. qui ne demande rien n’a rien qui no plora no mama.
verb pronominal
21. preguntar-se, demanar-se. Je me demande si elle va venir, em demano (o pregunto) si vindrà ella.
22. je me le demande ! ja pots comptar!

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí i femení
1. sol·licitant, sol·licitador -a, peticionari -ària, demandant. Demandeur d’asile, d’emploi, sol·licitant d’asil, de feina.
2. [qui pose une question] preguntador -a, demanador -a.



Vegeu també:
demandeur²

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí i femení
1. dret demandant, demanador -a ant.
2. demandeur en appel dret apel·lant.
adjectiu
3. antigament [qui demande excessivement] demanaire, pidolaire.



Vegeu també:
demandeur¹

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç