verb transitiu
1. desmembrar.
2. figuradament desmembrar, desconjuntar, dislocar.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí
1. [meubles] trasllat.
2. [maison] muda f.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb transitiu
1. traslladar, mudar. Déménager les meubles, traslladar els mobles.
verb intransitiu
2. mudar-se pron, traslladar-se pron. Nous déménageons demain, ens mudem demà.
3. familiarment marxar, anar-se’n pron.
4. figuradament i familiarment desvariejar, dir disbarats.
   • deixar espaterrat -ada.
5. déménager à la cloche de bois figuradament i familiarment marxar de la casa sense fer soroll (o anar-se’n a la francesa).
6. faire déménager qqn figuradament i familiarment foragitar, expulsar, treure algú.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí transportista.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení
1. psiquiatria demència. Il avait sombré dans la démence, havia caigut en la demència. Démence sénile, demència senil.
2. c’est de la démence ! familiarment (això) és una bogeria!, és de bojos!

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb pronominal
1. debatre’s, espeternegar intr, espernetegar intr, pernabatre intr.
2. [se donner beaucoup de peine] donar-se ànsia, afanyar-se, bregar intr, batallar intr, escarrasar-s’hi, matar-s’hi fam, maldar intr lit. Tout le monde se démenait, tothom es donava ànsia (o s’afanyava).
3. se démener pour bellugar-se (o moure’s, o escarrassar-se, o batallar) per. Ils se sont beaucoup démené pour trouver un appartement, s’han bellugat molt per trobar (un) pis.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu i masculí i femení
1. figuradament psiquiatria dement.
2. c’est dément ! familiarment és de bojos!, és una bogeria! C’est dément le monde qu’il y a !, és una bogeria la gentada que hi ha! .
   • familiarment [extraordinaire] descomunal, de collons vulg. Il a une mémoire... c’est dément !, té una memòria descomunal!

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí
1. pròpiament i figuradament desmentiment.
2. figuradament i familiarment decepció f, desengany.
3. apporter un démenti pròpiament i figuradament [à qqch] desmentir. Le journal a apporté un démenti formel à cette nouvelle, el diari va desmentir categòricament aquesta notícia.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu
1. pròpiament medicina demencial. Un comportement démentiel, un comportament demencial.
2. figuradament [excessif, fou] demencial, de bojos. Ce projet est démentiel, aquest projecte és demencial.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb transitiu
1. desmentir. Elles ont démenti formellement cette déclaration, han desmentit taxativament aquesta declaració.
2. contradir. Ils n’osaient pas démentir ce qu’elle leur avait dit, no gosaven contradir el que havia dit.
3. desdir-se pron de. Il ne faut pas démentir ses propres principes, no cal (pas) desdir-se dels propis principis.
4. literàriament decebre. Le spectacle n’avait pas démenti mon attente, l’espectacle no havia pas decebut la meva espera.
5. ne pas se démentir no decréixer, no disminuir, no minvar. Son intérêt ne s’était jamais démenti, el seu interès no havia minvat mai.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç