masculí
1. dipòsit, pòsit, solatge, sediment. Le dépôt du vin, el pòsit del vi. Le dépôt d’une réaction chimique, el sediment d’una reacció química. Il y a un dépôt calcaire dans la chaudière, hi ha un dipòsit calcari en la caldera.
2. [lieu] dipòsit, magatzem. Un dépôt de carburants, un dipòsit de carburants. Un dépôt d’armes, un magatzem d’armes. Un dépôt de marchandises, un magatzem.
3. [prison de passage] prevenció f.
4. [fait de déposer qqch] fet de posar (o de deixar) lliurament, dipòsit, col·locació f. Le dépôt de fleurs sur la tombe, la col·locació de flors a la tomba. Le dépôt d’un testament chez le notaire, el dipòsit d’un testament a cal notari.
5. dret [communication publique] presentació f, declaració f. Dépôt des conclusions, presentació de conclusions.
6. [banque] dipòsit. Mettre une somme en dépôt, posar una quantitat en dipòsit.
7. figuradament i literàriament [richesse qu’il faut préserver] dipòsit, fortuna f, cabal, herència f, llegat, riquesa f.
8. dépôt d’autobus cotxera f, dipòsit d’autobusos.
9. dépôt de bilan declaració f de fallida.
10. dépôt de gerbe ofrena  f floral.
11. (ou dépôt de munitions) marina, marítim pallol (o santabàrbara f ant).
12. dépôt de pain fleca f, botiga f on es ven pa.
13. dépôt d’ordures abocador d’escombraries.
14. dépôt légal dipòsit legal.
15. dépôt-vente magatzem de venda (al públic).
16. en dépôt en dipòsit. Mettre (ou laisser) qqch en dépôt, deixar alguna cosa en dipòsit.
17. mandat de dépôt dret ordre de detenció preventiva.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí
1. [d’une plante] canvi de test, trasplantament.
2. [d’un liquide] transvasament, trafegament.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb transitiu
1. [un liquide] trafegar, transvasar.
2. [une plante] canviar de test, trasplantar.
3. [un conteneur, une citerne] buidar.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí
1. [vidoir] bassa f, escombraries f pl.
2. tecnologia planta f de tractament de residus.
3. [lieu public pour les ordures] abocador.
4. figuradament i familiarment escombraries f pl, abocador, femer.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb transitiu desempolvorar.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu
1. [sévère, sobre] sobri sòbria, concís -isa, eixut -uda, sense ornaments (o floritures).
2. [un vin] esbravat -ada, rebaixat -ada.
3. être dépouillé de estar desproveït de. Elle est dépouillée de tout préjugé, està desproveïda de tot prejudici.
4. style dépouillé estil sobri, concís, eixut.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení
1. [peau d’un animal] despulla. La dépouille d’un serpent, la despulla d’una serp.
2. [corps humain après la mort] despulla.
3. tecnologia [d’une pièce, d’un moule, d’un outil] despulla.
4. [branches coupées] fullaraca.
5. panolla despullada.
6. plural [ce qu’on prend sur le champ de bataille] despulles, desferra sing, percaceries.
7. plural [d’un mort] despulles.
8. dépouille mortelle despulla mortal (o despulles mortals, o desferra).

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí
1. [d’un animal] escorxament.
2. despullament, desvalisament.
3. [d’un style, etc.] sobrietat f, eixutesa f, eixutor f, concisió f, manca f de floritures
4. figuradament [renoncement] renunciament, despreniment, despresa f. Les moines vivent dans le dépouillement, els monjos viuen en el renunciament .
   1. [examen minutieux] examen (minuciós), anàlisi f.
   2. buidatge.
5. dépouillement du scrutin (ou des votes) escrutini, recompte dels vots.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb transitiu
1. [animal] escorxar.
2. [déshabiller] despullar, desvestir. Dépouiller qqn de ses vêtements, despullar algú dels vestits.
3. [dégarnir] despullar, desproveir. Dépouiller un arbre de ses feuilles, despullar un arbre de les seves fulles.
4. [dévaliser] despullar, desvalisar, deixar pelat -ada (o plomat -ada) fam. Les voleurs l’ont dépouillé, els lladres l’han deixat pelat.
5. [prendre des notes] despullar, buidar. Il a dépouillé tous les livres sur l’histoire de l’Angleterre, ha despullat (o ha buidat) tots els llibres sobre la història d’Anglaterra.
6. figuradament [examiner] examinar, analitzar. Il est en train de dépouiller son courrier, està examinant la correspondència.
7. literàriament despullar-se pron. Dépouiller ses vêtements, despullar-se dels vestits.
8. dépouiller le vieil homme religió abandonar (o desprendre’s de) l’home vell.
9. dépouiller un scrutin fer un escrutini (o el recompte dels vots).
verb pronominal
10. [serpent] mudar la (o canviar de) pell, deixar la despulla.
11. [se déshabiller] despullar-se, desvestir-se.
12. [un vin] posar-se.
13. se dépouiller de [retirer un vêtement] despullar-se de.
    1. [perdre] despullar-se de, desproveir-se de, perdre tr. Les arbres se dépouillent de leurs feuilles, els arbres perden les fulles.
    2. [d’une habitude, etc.] desfer-se de, desempallegar-se de, perdre tr Se dépouiller de son orgueil, desprendre’s del seu orgull. Se dépouiller des préjugés, perdre els prejudicis.
    3. [renoncer à] renunciar intr a, desprendre’s de.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu
1. desproveït -ïda, mancat -ada.
2. au dépourvu desprevingut -uda (o de sorpresa). Elle avait été prise au dépourvu, l’havien agafat desprevinguda.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç