Es mostren 48356 resultats

déraison

déraison

 

déraisonnable


<title type="display">déraisonnable</title>

Pronúncia: deʀɛzɔnabl
    adjectiu
  1. [irrationnel] desraonat -ada, irracional.
  2. [non sensé] desenraonat -ada, no raonable.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

déraisonnable

 

déraisonnablement

déraisonnablement

 

déraisonnement

déraisonnement

 

déraisonner

déraisonner

 

déramer


<title type="display">déramer</title>

Pronúncia: deʀame
    verb intransitiu
  1. arts gràfiques separar els fulls d’una raima.
  2. regionalisme marina, marítim remar en sentit contrari.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

déramer

 

dérangeant
-ante


<title type="display">dérangeant</title>

Pronúncia: deʀɑ̃ʒɑ̃ -ɑ̃t
adjectiu torbador -a, pertorbador -a, inquietant. Un personnage dérangeant, un personatge torbador.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

dérangeant
-ante

 

dérangement


<title type="display">dérangement</title>

Pronúncia: deʀɑ̃ʒmɑ̃
    masculí
  1. [mise en désordre] desordenament, desendreçament, desordre.
  2. [dérèglement] desarranjament, desarreglament.
  3. infreqüent [d’un mécanisme] espatllament, espatlladura f.
  4. antigament [perturbation] trastorn, alteració f.
  5. [gêne] molèstia f.
  6. être en dérangement [ascenseur, téléphone] estar espatllat -ada (o no funcionar, o estar fora de servei).
  7. valoir le dérangement valer (o pagar) la pena (o pagar la molèstia). C’est un spectacle qui vaut le dérangement, és un espectacle que paga la molèstia.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

dérangement

 

déranger


<title type="display">déranger</title>

Pronúncia: deʀɑ̃ʒe
    verb transitiu
  1. [mettre hors de son rang] desarrenglar, desarrenglerar.
  2. [mettre en désordre] desendreçar, desordenar. Il a dérangé mes livres, m’ha desendreçat els llibres.
  3. infreqüent [dérégler] espatllar, desarranjar, desarreglar. L’orage a dérangé le temps, la tempesta ha espatllat el temps.
  4. [perturber] trastornar, alterar, pertorbar, desbaratar, regirar. J’ai l’estomac dérangé, tinc l’estómac alterat (o regirat).
  5. figuradament amoïnar, molestar, torbar. Excusez-moi si je vous dérange, perdoneu-me que us molesti.
  6. avoir l’esprit dérangé tenir el seny trastornat, estar tocat de l’ala fam.
  7. verb pronominal
  8. [se déplacer] moure’s, neguitejar-se.
  9. amoïnar-se, molestar-se. Ne vous dérangez pas, no s’amoïni.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

déranger

 

dérapage


<title type="display">dérapage</title>

Pronúncia: deʀapaʒ
    masculí
  1. [véhicule, ski, avion] derrapatge.
  2. figuradament desviació f, deriva f.
  3. dérapages verbaux figuradament patinades f (o relliscades f, o despropòsits).



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

dérapage