Es mostren 48356 resultats

dérivable

dérivable

 

dérivant
-ante

dérivant
-ante

 

dérivatif
-ive


<title type="display">dérivatif</title>

Pronúncia: deʀivatif -iv
    adjectiu
  1. derivatiu -iva.
  2. masculí
  3. derivatiu, distracció f, sortida f, vàlvula f d’escapament.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

dérivatif
-ive

 

dérivation


<title type="display">dérivation</title>

Pronúncia: deʀivasjɔ̃
    femení
  1. pròpiament gramàtica i medicina derivació.
  2. en dérivation electricitat en derivació, en paral·lel.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

dérivation

 

dérivé
-ée


<title type="display">dérivé</title>

Pronúncia: deʀive
    adjectiu
  1. química, matemàtiques i electricitat derivat -ada.
  2. masculí
  3. gramàtica i lingüística derivat.
  4. femení
  5. matemàtiques derivada.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

dérivé
-ée

 

dérive


<title type="display">dérive</title>

Pronúncia: deʀiv
    femení
  1. pròpiament marina, marítim i aeronàutica [déviation de la route] deriva. Un navire en dérive, un vaixell que deriva .
    • [dispositif] deriva.
  2. ciències militars deriva.
  3. figuradament [déviation incontrôlée] desviació, error m progressiu, increment m (o augment m) descontrolat, deriva. Il faut arrêter la dérive du chômage, cal aturar l’increment descontrolat de la desocupació.
  4. à la dérive pròpiament i figuradament a la deriva. Il y a un bois qui flotte à la dérive, hi ha una fusta a la deriva. Cette entreprise va à la dérive, aquesta empresa va a la deriva .
    • [une personne] perdut -uda (o sense rumb).
  5. pêche à la dérive marina, marítim pesca a la deriva.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

dérive

 

dériver


<title type="display">dériver</title>

Pronúncia: deʀive
    verb intransitiu
  1. pròpiament marina, marítim i aeronàutica [dévier de sa route] derivar, anar a la deriva. Un navire qui dérive, un vaixell que (va a la) deriva.
  2. ciències militars [le tir] derivar, tenir deriva.
  3. figuradament derivar, desviar-se pron.
    • anar a la deriva (o sense rumb).
  4. verb transitiu
  5. [dévier] derivar, desviar. Ils ont dérivé la rivière vers le lac, han derivat el riu cap al llac.
  6. [défaire ce qui est rivé] desreblar.
  7. gramàtica i matemàtiques derivar. Dériver un adjectif d’un nom, derivar un adjectiu d’un nom. Dériver une fonction, derivar una funció.
  8. dériver de derivar de. Les malheurs dérivent des erreurs du passé, les desgràcies deriven dels errors del passat. Le catalan dérive du latin, el català deriva del llatí .
    • derivar-se pron. Le mot “conill” dérive de “cuniculum”, el mot “conill” es deriva de “cuniculum”.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

dériver

 

dériveur

dériveur

 

dermatite

dermatite

 

dermatoglyphe

dermatoglyphe