masculí
1. descargolament, desenrotllament.
2. figuradament descabdellament, desenvolupament, desenrotllament.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb transitiu
1. [déployer, dévider] descargolar, desenrotllar, desdebanar.
2. tecnologia [du bois] desenrotllar.
3. figuradament descabdellar, desenvolupar, desenrotllar. Ce roman déroule son intrigue lentement, aquesta novel·la desenvolupa el seu argument lentament.
verb pronominal
4. desenrotllar-se. Le serpent se déroula, la serp es va desenrotllar.
5. [s’écouler, se passer] passar intr, tenir lloc, efectuar-se, realitzar-se.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí tecnologia bobina f. Dérouleur de bande magnétique, bobina de cinta magnètica.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení tecnologia [de câbles] debanadora.
• [du bois] desenrotlladora.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí i femení desconcertant.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení
1. derrota, desfeta, esvaïda infr, desbarat m infr, desconfita ant.
2. armée en déroute exèrcit derrotat.
3. mettre en déroute derrotar (o desfer, o desbaratar, o esvair infr, o desconfir ant).
   • figuradament desconcertar (o atorrollar, o destarotar, o posar en roda).

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí
1. [d’un navire, d’un avion] desviació f.
2. economia i informàtica desviació f.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb transitiu
1. desviar. Les pirates de l’air ont dérouté l’avion, els pirates de l’aire han desviat l’avió.
2. [écarter de sa route] desencaminar, desorientar. Je pense que tes renseignements ont dérouté le chauffeur, em penso que les teves informacions han desencaminat (o desorientat) el conductor.
3. [brouiller le chemin] despistar. Le lièvre a dérouté les chiens, la llebre ha despistat els gossos.
4. figuradament desconcertar, desorientar, atabalar, atorrollar. L’élève était dérouté par les questions du professeur, l’alumne estava desconcertat per les preguntes del professor.
verb pronominal
5. desviar-se.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

preposició
1. darrere (de), al darrere de. Les mains derrière le dos, amb les mans darrere l’esquena. Elle était derrière moi, era darrere meu. Marcher l’un derrière l’autre, caminar l’un darrere l’altre.
2. de derrière de darrere (de). Il sortit de derrière la porte, va sortir de darrere la porta.
3. être toujours derrière (le dos de) qqn estar contínuament a sobre d’algú.
4. laisser qqn loin derrière soi deixar algú endarrere (o superar algú).
5. par-derrière per darrere.
adverbi
6. (al) darrere, endarrere, enrere, rere. Ce vêtement se boutonne derrière, aquest vestit es corda al darrere. Ils sont restés derrière, loin derrière, han quedat endarrere, molt endarrere.
7. de derrière de (o del) darrere (o posterior). La porte de derrière, la porta de (o del) darrere. La roue de derrière, la roda de (o del) darrere (o posterior).
8. (le) devant derrière antigament al (o del) revés (o de l’inrevés). Mettre un pull (le) devant derrière, posar-se un jersei del revés.
9. par-derrière per darrere. Attaquer par-derrière, atacar per darrere .
   • al darrere. Tout le monde le critique par-derrière, tothom el critica al darrere.
masculí
10. darrere. Le derrière de la maison, el darrere de la casa.
11. [personnes, animaux] darrere, cul fam. Un coup de pied dans le derrière, un cop de peu (o una puntada de peu) al darrere.
12. botter le derrière à qqn clavar una puntada de peu al cul d’algú.
13. sur le derrière al (o a la part de) darrere.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení despoblació de les zones rurals.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç