verb transitiu desinvitar, desconvidar.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu
1. desimbolt -a, deseixit -ida.
2. figuradament descarat -ada, impertinent.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení
1. desimboltura.
2. figuradament descaradura, impertinència.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí
1. desig. Exprimer ses désirs, expressar els seus desitjos. Formuler un désir, formular un desig.
2. [vif intérêt, envie] ganes f pl, desig. Elle brûle de désir de te plaire, es mor de ganes d’agradar-te (o de quedar bé amb tu).
3. [aspiration vers un but] anhel, afany, deler, desig. Le désir de changement, l’anhel de canvi. Il est poussé par le désir de savoir, és empès per l’afany de saber. Elle est tout mon désir, és tot el meu deler.
4. désir de vivre desig (o ganes) de viure.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu desitjable. Le bonheur est la seule chose désirable, la felicitat és l’única cosa desitjable. Marie est une jeune fille désirable, la Maria és una noia desitjable.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu desitjós -osa, anhelós -osa, delerós -osa.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb transitiu
1. desitjar. Elle désirait arriver tôt chez elle, desitjava arribar d’hora a casa. Que désirez-vous, Monsieur ?, que desitja, senyor? Elle ne désirait point son mari, ja no desitjava el seu marit.
2. [avoir envie de] desitjar, tenir ganes de. Je désire lui parler, tinc ganes de parlar amb ella.
3. [aspirer à] anhelar, delejar, tenir afany de, desitjar. Elle désirait vivre dans un monde plus juste, anhelava (o desitjava) viure en un món més just. Il désirait le pouvoir, tenia afany de poder.
4. cœur qui soupire n’a pas ce qu’il désire qui tot ho vol tot ho perd.
   • aviat és dit (o una cosa és dir i l’altra és fer).
5. désirer de antigament i literàriament desitjar.
6. laisser à désirer deixar a desitjar. Ses manières laissaient beaucoup à désirer, les seves maneres deixaven molt a desitjar.
7. Madame, Monsieur désire ? què desitja la senyora, el senyor?
8. se faire désirer familiarment ésser car -a de veure. À demain, et ne vous faites pas trop désirer, fins demà, i vejam si no sou tan cars de veure .
   • familiarment fer-se desitjar (o esperar). Il se fait toujours désirer, sempre es fa desitjar (o esperar).
9. vous désirez ? què desitja? (o desitgeu?)

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu desitjós -osa, ansiós -osa, anhelós -osa, delerós -osa, delirós -osa infr. Un homme désireux de richesses, un home ansiós de riqueses. J’étais désireux de pouvoir enfin la voir, estava desitjós de poder-la veure finalment.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí desistiment.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb pronominal
1. dret desistir intr.
2. abandonar, renunciar a [una actuació].
3. retirar-se [d’una candidatura, d’una elecció].

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç