Es mostren 48356 resultats

dissimulation


<title type="display">dissimulation</title>

Pronúncia: disimylasjɔ̃
    femení
  1. dissimulació.
  2. economia ocultació. Dissimulation de bénéfices, ocultació de beneficis.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

dissimulation

 

dissimulé
-ée

dissimulé
-ée

 

dissimuler


<title type="display">dissimuler</title>

Pronúncia: disimyle
    verb transitiu
  1. dissimular. Dissimuler ses intentions, dissimular les seves intencions.
  2. [dérober] dissimular, amagar. Dissimuler une tache, dissimular una taca.
  3. economia ocultar, amagar. Dissimuler ses bénéfices, ocultar els beneficis.
  4. dissimuler que fer veure que no.
  5. ne pas dissimuler que no amagar (pas) que. Je ne vous dissimule pas que ça me déplaît, no us amago (pas) que això no m’agrada.
  6. verb pronominal
  7. dissimular-se.
  8. [se cacher] amagar-se. Se dissimuler derrière les rideaux, amagar-se darrere les cortines.
  9. [qqch] amagar tr. Elle ne se dissimule pas qu’elle est perdue, no amaga que està perduda.
  10. [soi-même] fer el dissimulat, passar desapercebut -uda. Chercher à se dissimuler, procurar passar desapercebut -uda.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

dissimuler

 

dissipateur
-trice

dissipateur
-trice

 

dissipatif
-ive

dissipatif
-ive

 

dissipation


<title type="display">dissipation</title>

Pronúncia: disipasjɔ̃
    femení
  1. dissipació, esvaïment m.
  2. figuradament [débauche] dissipació, disbauxa.
    • [indiscipline] indisciplina, esvalotament m.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

dissipation

 

dissipé
-ée


<title type="display">dissipé</title>

Pronúncia: disipe
    adjectiu
  1. dissipat -ada.
  2. figuradament [dissolu] dissipat -ada, disbauxat -ada, dissolut -a.
    • [indocile] indisciplinat -ada, indòcil, esvalotat -ada.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

dissipé
-ée

 

dissiper


<title type="display">dissiper</title>

Pronúncia: disipe
    verb transitiu
  1. pròpiament i figuradament dissipar, esvair. Dissiper une crainte, son patrimoine, dissipar (o esvair) un temor, el patrimoni.
  2. figuradament [distraire] distreure, destorbar, torbar.
  3. verb pronominal
  4. dissipar-se, esvair-se.
  5. figuradament [se distraire] distreure’s.
    • [s’agiter] esvalotar-se.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

dissiper

 

dissociabilité

dissociabilité

 

dissociable

dissociable