masculí
1. destorb, entrebanc, nosa f, embaràs.
2. antigament embús.
3. engavanyament.
4. figuradament molèstia f, maldecap, destorb, entrebanc. Elle leur avait causé beaucoup d’embarras, els havia causat molts maldecaps .
   1. trastorn, alteració f, trasbals.
   2. tràngol, destret, trifulga f, mal pas, grop, pressura f infr, cuita f infr. Il faut aider les amis dans l’embarras, cal ajudar els amics que es troben en un mal pas.
   3. antigament estretor f, misèria f, penúria f.
   4. compromís.
   5. desgavell.
   6. desconcert, confusió f.
   7. torbament, empegueïment, vergonya f.
5. embarras du choix figuradament dificultat de triar. N’avoir que l’embarras du choix, no saber què triar (què fer).
6. embarras gastrique trastorn gàstric (o indigestió f) .
7. être dans l’embarras figuradament estar escanyat -ada.
   • trobar-se en un destret (o en un mal pas).
8. faire des embarras figuradament i antigament donar-se importància (o creure-s’ho).
   1. fer-se veure.
   2. [faire des manières] fer escarafalls (o fer alimàries reg) .
9. mettre qqn dans l’embarras figuradament posar algú en una situació difícil.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu
1. empipador -a, difícil, dificultós -osa.
2. que fa nosa, molest -a, engavanyador -a.
3. [question] enutjós -osa, comprometedor -a, compromès -esa.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu
1. avergonyit -ida, empegueït -ïda, tímid -a, apocat -ada, cohibit -ida.
2. [la langue, etc] feixuc -uga, balb -a.
3. confús -usa, embolicat -ada, embrollat -ada. Des explications embarrassées, unes explicacions confuses.
4. avoir un air embarrassé estar cohibit -ida (o no estar tranquil -il·la).
5. être embarrassé de faire qqch tenir dificultats per a fer una cosa.
6. être embarrassé de sa personne no saber com posar-s’hi.
7. être embarrassé pour choisir no saber què triar.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb transitiu
1. obstruir, embussar.
2. embarassar, entrebancar.
3. fer nosa a, embarassar, engavanyar.
4. figuradament [l’estomac, etc] trastornar, alterar, trasbalsar.
   • desconcertar, confondre, destemptar infr.
verb pronominal
5. [de] amoïnar-se per, preocupar-se per, passar neguit per. Il ne s’embarrassait guère de l’avenir, no s’amoïnava gaire pel futur.
6. torbar-se per, atabalar-se per, empegueir-se per.
7. [s’encombrer] carregar tr, agafar tr. Je me suis embarrassé d’un gros manteau pour rien, vaig carregar un abric gruixut per (no) res.
8. ne guère s’embarrasser de rien no preocupar-se per res.
9. ne s’embarrasser de scrupules no tenir gaires escrúpols.
10. s’embarrasser dans embolicar-se (o embrancar-se) en.
11. s’embarrasser de qqn fer-se càrrec d’algú.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb intransitiu
1. posar un alçaprem sota una càrrega.
verb pronominal
2. [un cheval] encamellar-se.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení tecnologia base, suport m.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí arquitectura embasament, basament, socolada f, repeu.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb transitiu
1. antigament empresonar a la Bastilla.
2. figuradament empresonar.
3. fortificar.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb transitiu [une roue] enllandar.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí
1. allistament, contractació f.
2. antigament ciències militars incitació f a desertar.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç