Es mostren 48356 resultats

embauche


<title type="display">embauche</title>

Pronúncia: ɑ̃boʃ
    femení
  1. [action d’embaucher] contractació. Il n’y a pas d’embauche sur le chantier, no es contracta a l’obra.
  2. [possibilité d’embauche] contractació, feina, treball m. Offre d’embauche, oferta de feina.
  3. bureau d’embauche oficina f de contractació (o de col·locació).



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

embauche

 

embaucher


<title type="display">embaucher</title>

Pronúncia: ɑ̃boʃe
    verb transitiu
  1. llogar, contractar, allistar, donar feina a. Ils ont embauché des maçons, han llogat uns paletes. Ici on embauche, lloguem personal.
  2. antigament ciències militars incitar a la deserció.
  3. figuradament i familiarment llogar, emportar-se pron. J’ai embauché mon cousin pour peindre les murs, he llogat el meu cosí per pintar les parets.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

embaucher

 

embaucheur
-euse


<title type="display">embaucheur</title>

Pronúncia: ɑ̃boʃœʀ -øz
    masculí i femení
  1. contractista.
  2. allistador -a.
  3. ciències militars persona que incita a la deserció.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

embaucheur
-euse

 

embauchoir

embauchoir

 

embaumement

embaumement

 

embaumer


<title type="display">embaumer</title>

Pronúncia: ɑ̃bome
    verb transitiu
  1. [un cadavre, etc] embalsamar.
  2. embalsamar, perfumar. La lavande embaumait l’air, l’espígol perfumava l’aire.
  3. verb intransitiu
  4. flairar, fer olor, fer flaire, odorar lit.
  5. ça n’embaume pas familiarment això no fa gaire bona olor.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

embaumer

 

embaumeur

embaumeur

 

embellie

embellie

 

embellir


<title type="display">embellir</title>

Pronúncia: ɑ̃beliʀ
    verb transitiu
  1. embellir.
  2. afavorir. Cette jupe l’embellit, aquestes faldilles l’afavoreixen.
  3. adornar, ornar.
  4. figuradament embellir, mestrejar ant. Il embellissait la situation, embellia la situació.
  5. [le temps] millorar.
  6. verb intransitiu
  7. embellir(-se pron) .
  8. [un enfant] fer-se pron gran (bonic -a, polit -ida), fer més goig. Cet enfant embellit tous les jours, aquest infant cada dia fa més goig.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

embellir

 

embellissement

embellissement