verb transitiu cargolar, enrotllar.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení
1. enveja. Être rongé d’envie, estar rosegat per l’enveja. Son sort était digne d’envie, tenia una sort digna d’enveja.
2. ganes pl. Elle ressentait une furieuse envie de parler, sentia unes ganes boges de parlar. Contenter, satisfaire, passer son envie, passar-li les ganes (satisfer el desig). Quelle envie lui a pris ?, quin desig li ha vingut de cop?
3. [de femme enceinte] enveja, desig m.
4. [petites peaux autour des ongles] repeló m, repel m, desenemic m.
5. avoir envie de desitjar (o tenir, o cobejar). J’avais envie d’une voiture, desitjava tenir un cotxe. Il avait envie d’une femme jeune, desitjava (cobejava) una dona jove.
6. brûler d’envie figuradament morir-se d’enveja.
7. envie de parler xerrera.
8. envie de pisser familiarment pixera.
9. envie de se gratter gratera.
10. envie de vomir vomitera (o ganes de vomitar).
11. faire envie familiarment fer enveja (o fer denteta, o desvetllar el desig).
12. il me prend envie de... em venen ganes de...
13. il vaut mieux faire envie que pitié val més fer enveja que llàstima.
14. je n’ai pas très envie de familiarment no tinc moltes (o gaires) ganes de.
15. mourir d’envie de qqch figuradament morir-se de ganes d’alguna cosa.
16. regarder avec un œil (ou avoir un regard) d’envie mirar amb enveja (o cobejar).

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb transitiu
1. envejar. Tout le monde l’envie, tothom l’enveja. Elle lui enviait sa chance, li envejava la seva sort.
2. n’avoir rien à envier à no tenir res a envejar de.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adverbi envejosament, amb enveja.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu
1. envejós -osa.
2. envejós -osa, d’enveja. Des regards envieux, mirades envejoses (mirades d’enveja).
3. faire des envieux fer enveja.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu que fa olor de vi.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

preposició
1. prop de, aproximadament, entorn de, engir de lit. Un kilo environ, prop d’un quilo.
masculí plural
2. entorns, afores, voltants, encontorns.
3. aux environs de pels volts de (o per les engires de). Aux environ de Noël, pels volts de Nadal.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu
1. [voisin] veí -ïna, dels voltants.
2. [ambiant] que ens volta (envolta, rodeja).

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí
1. medi ambient.
2. [entourage] entorn.
3. figuradament [conditions] entorn, conjuntura f.
4. antigament [enceinte] ròdol, volt.
5. infreqüent acció f de voltar (rodejar).

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu mediambiental.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç