verb transitiu
1. tecnologia, física i electricitat esmorteir, amortir. Les gants amortissent le coup, els guants esmorteeixen el cop. Il faut amortir les vibrations, s’han d’esmorteir les vibracions.
2. [un son, une couleur] esmorteir, amortir, apagar. Le liège amortit le son, el suro esmorteeix el so. Couleurs amorties, colors apagats.
3. figuradament esmorteir, amortir, mitigar, suavitzar. Ce calmant amortit la douleur, aquest calmant esmorteeix el dolor.
4. economia amortitzar, esmorteir, amortir. Amortir toute la machinerie en trois ans, amortitzar tota la maquinària en tres anys. Amortir une dette, amortitzar (amortir, esmorteir) un deute.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu economia amortitzable.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí
1. tecnologia, física i electricitat amortiment, esmorteïment.
2. comerç i mercat amortització f, esmorteïment, amortiment.
3. arquitectura coronament.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí
1. tecnologia i automòbil, automobilisme amortidor.
adjectiu
2. que amorteix, que esmorteeix, amortidor -a.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí
1. pròpiament i figuradament amor. L’importance de l’amour maternel, la importància de l’amor matern. Être fou d’amour, estar boig d’amor. L’amour courtois, platonique, libre, propre, l’amor cortès, platònic, lliure, propi. L’amour du prochain, du bien, de la justice, l’amor al proïsme, al bé, a la justícia. Le premier amour, el primer amor. Il l’a fait par amour de la vérité, ho ha fet per amor a la veritat.
2. [intérêt pour qqch] amor, interès, estimació f. L’amour de la nature, l’amor per la natura. L’amour du gain, l’interès pel guany (pel benefici).
3. amoret. Peindre des (petits) amours, pintar amorets (angelets).
4. afecció f. Amour du jeu, afecció al joc.
5. plural amors, amoretes f. Comment vont tes amours?, com et van els amors? .
   • femení poèticament amors m, relacions amoroses. Des amours tumultueuses, uns amors tumultuosos.
6. faire l’amour fer l’amor (o festejar, o tenir relació sexual).
7. l’amour de soi l’amor propi.
8. mon amour ! amor (meu)!
9. pour l’amour de qqn en consideració a algú.
10. pour l’amour de Dieu ! per l’amor de Déu!
11. pour l’amour de l’art per amor a l’art.
12. un amour una monada f (o un sol). C’est un amour, és una monada (una preciositat, un encant). Tu serais un amour si tu fermais la fenêtre, em faries un gran favor si tanquessis la finestra (series tan amable de tancar la finestra?).
13. vivre d’amour et d’eau fraîche figuradament viure de l’aire del cel.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

nom propi masculí geografia [fleuve] l’Amur.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí amor propi.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení
1. enamoriscament m.
2. botànica bellugadís m, belluguet m gros.
   1. bellugadís m, belluguet m mitjà.
   2. bellugadís m, belluguet m petit, puces pl.
3. plural gastronomia moll m sing de l’espinada del bou (de la vedella, del xai).

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adverbi amorosament.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu
1. [qui éprouve de l’amour] enamorat -ada. Jean est éperdument amoureux d’Hélène, en Joan està perdudament enamorat de l’Helena.
2. [qui concerne l’amour] amorós -osa. La vie amoureuse, la vida amorosa.
3. être fou amoureux de qqn estar bojament enamorat d’algú.
4. poésie amoureuse poesia amorosa (o amatòria).
5. tomber amoureux enamorar-se.
masculí i femení
6. enamorat -ada, amant, pretendent. Les deux amoureux se promenaient ensemble, els dos enamorats es passejaven junts.
masculí
7. teatre i cinematografia galant.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç