Es mostren 48356 resultats

étrangement

étrangement

 

étranger

étranger

Pronúncia: etʀɑ̃ʒe -ɛʀ
    adjectiu i masculí i femení
  1. [d’une autre nation] estranger -a. Les langues étrangères, les llengües estrangeres. La légion étrangère, la legió estrangera. Les étrangers résidant en France, els estrangers residents a França.
  2. [qui n’appartient pas au village, à la région] foraster -a.
  3. [qui n’est pas connu] estrany -a. Il se sentait étranger à la réunion, se sentia estrany a la reunió.
  4. [inconnu] desconegut -uda, estrany -a. Son visage ne m’était pas étranger, la seva cara no m’era pas desconeguda.
  5. [qui n’a pas de part à qqch] aliè -ena, estrany -a. Une personne étrangère au service, una persona aliena al servei. Il était étranger à ce complot, era aliè (estrany) a aquell complot.
  6. [ignorant, profane] profà -ana, inexpert -a. Il est étranger à l’art, és profà en art.
  7. corps étranger pròpiament i figuradament cos estrany. Extraire un corps étranger, extreure un cos estrany.
  8. l’étranger [pays étranger, les étrangers, l’ennemi] l’estranger. Voyager à l’étranger, viatjar a l’estranger.
  9. Ministère des Affaires étrangères Ministeri d’Afers Estrangers.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

étranger

 

étrangeté

étrangeté

 

étranglé
-ée


<title type="display">étranglé</title>

Pronúncia: etʀɑ̃gle
    adjectiu
  1. escanyat -ada, estret -a. Voix étranglée, veu escanyada.
  2. hernie étranglée medicina hèrnia escanyada.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

étranglé
-ée

 

étranglement

étranglement

 

étrangler


<title type="display">étrangler</title>

Pronúncia: etʀɑ̃gle
    verb transitiu
  1. [étouffer] escanyar, estrangular, ofegar.
  2. figuradament ofegar, asfixiar, sufocar. L’émotion l’étranglait, l’emoció l’ofegava (el sufocava) .
    • ofegar, reprimir, contenir, sufocar. Étrangler la liberté, ofegar la llibertat.
  3. [resserrer] estrènyer. Cette ceinture étrangle la taille, aquest cinturó estreny la cintura.
  4. étrangler une voile marina, marítim carregar una vela.
  5. verb pronominal
  6. ennuegar-se, escanyar-se.
  7. figuradament esgargamellar-se.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

étrangler

 

étrangleur
-euse


<title type="display">étrangleur</title>

Pronúncia: etʀɑ̃glœʀ -øz
    masculí i femení
  1. escanyador -a.
  2. masculí
  3. automòbil, automobilisme estàrter.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

étrangleur
-euse

 

étrangloir


<title type="display">étrangloir</title>

Pronúncia: etʀɑ̃glwaʀ
masculí marina, marítim apagapenol, sobrebolina f.
• mordassa f [de l’àncora].


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

étrangloir

 

étrave

étrave

 

être


<title type="display">être</title>

Pronúncia: ɛtʀ
    verb intransitiu
  1. ésser, ser. Il est son père, és el seu pare. Elle est à la maison, és a casa. Nous sommes en été, som a l’estiu. On est treize à table, som tretze a taula. Elle est avocat, és advocada. Il est chez lui, és a casa (seva). Je n’y suis pour personne, no hi soc per a ningú. Cet enfant est à elle, aquest nen és d’ella (o és fill seu).
  2. [rester dans un endroit pour une période de temps, séjourner] estar(-se pron). Elle est à l’hôtel, (s’)està a l’hotel.
  3. [rester dans un certain état] estar. Il est malade, està malalt. Elle est triste, està trista. Je ne suis pas bien, no estic bé.
  4. [verbes passifs] ésser. Il a été déclaré coupable, l’han declarat culpable.
  5. literàriament [exister] existir, ésser-hi, viure. Qui sait si nous serons demain, qui sap si demà hi serem.
  6. ainsi soit-il així sia (o així sigui, o amén).
  7. avoir été [+ inf] haver anat a. Nous avons été l’accompagner, el vam anar a acompanyar.
  8. ça y est ! ja està!
  9. c’est à moi és meu.
  10. c’est à... de... és... qui ha de (o li toca a... de)… C’est à Jacques de parler avec lui, és en Jaume qui ha de parlar amb ell.
  11. c’est à qui... (ja) veurem qui... C’est à qui sera le plus malin, veurem qui és més murri.
  12. c’est moi (c’est lui) soc jo (és ell).
  13. ce que c’est (que) de... això és el que passa de... Ce que c’est (que) de trop manger, això és el que passa de tant menjar.
  14. en être haver-n’hi.
    1. ésser (o arribar). Il en est à la moitié du chemin, ha arribat a la meitat del camí.
    2. [arriver] passar. En être de même..., passar igual... Comme si de rien n’était, com si no passés res (com si res, o com aquell qui res). Il n’en est rien, no hi ha res d’això.
    3. [faire partie de] ésser-hi (o poder comptar amb). Nous avons une fête à la maison aujourd’hui, en serez-vous ?, tenim una festa a casa avui, que hi sereu (que podem comptar amb vosaltres)?
  15. est-ce que...? que...? Est-ce qu’elle vient ?, que ve ella? Est-ce que je ne suis pas assez bon pour toi ?, (que) no soc prou bo per a tu?
  16. est-il bête ! que n’és de ruc (o si que és ruc)!
  17. être à [appartenance] ésser de. Il faut rendre à César ce qui est à César, cal donar al Cèsar el que és del Cèsar. Il est à lui, és seu .
    1. [à la disposition de qqn, évoluer vers] estar per (o amb) algú, estar per. Je suis à vous dans un instant, estic per vostè de seguida (estic amb vostè ara mateix). Le temps est à la pluie, està per (està a punt de, vol) ploure.
    2. [occupé à faire qqch] estar. Elle est à travailler toute l’après-midi, està treballant tota la tarda. Il est toujours à se plaindre, encara s’està planyent.
    3. [but, nécessité] haver-se de (o estar per). Cette voiture est à vendre, aquest cotxe s’ha de (està per) vendre. Tout est à faire, tot està per fer (s’ha de fer tot).
  18. être à l’heure ésser puntual (o arribar a l’hora).
  19. être en anar amb [un vestit]. Elle est en pantalon, va amb pantalons.
  20. être pour estar per (o a favor de), ésser favorable a (o partidari -ària de). Elle était pour la défense de la nature, estava a favor de la defensa de la natura .
    1. [influer, peser] influir, pesar, tenir a veure. Il a été pour beaucoup dans cette décision, (ell) ha influït (pesat) molt en aquesta decisió. Je n’y suis pour rien, no hi tinc res a veure.
    2. regionalisme estar per (o a punt de). Ils étaient pour partir, estaven a punt de partir.
  21. être toujours ésser encara (o continuar essent).
  22. fût-ce encara que fos (o ni que fos). Je ne peux pas vous mentir fût-ce par pitié, no us puc mentir ni que fos per pietat.
  23. il en est antigament i familiarment és del ram de l’aigua [és homosexual].
  24. il est encore temps de encara hi ha temps per a.
  25. il est és (o hi ha, o hi és). Il est clair que..., és clar que... Il n’est rien pour moi, no m’és res. Il est tard, és tard. Quelle heure est-il ?, quina hora és? Il est temps de dîner, és hora de sopar. Il est de boissons dangereuses, hi ha begudes perilloses. Il n’est plus, ja no hi és.
  26. il est temps de... ja és hora de...
  27. il était temps ! ja era hora!
  28. il était une fois... literatura hi havia una vegada (o una vegada era)….
  29. il n’est que de... no hi ha altre remei que...
  30. la raison d’être la raó d’ésser.
  31. n’est-ce pas ? oi? Toi, tu es de mon avis n’est-ce pas ?, tu ets del meu parer, oi?
  32. n’être pas sans no deixar pas de. Elle n’est pas sans savoir ce qui est arrivé, no ha deixat pas de saber el que ha passat.
  33. n’y être no tenir relació. Vous n’y êtes pas du tout !, aneu errat d’osques! N’y être pour rien, no tenir res a veure (no tenir la culpa de res).
  34. quoi qu’il en soit passi el que passi (o sigui com sigui).
  35. si j’étais toi si fos de tu (o en el teu lloc).
  36. s’il en est com no n’hi ha (d’altre). C’est un ingrat s’il en est, és un desagraït com no n’hi ha.
  37. soit... sia (o sigui)…
  38. soit... soit... sia... sia... (o ara... ara..., o o bé... o bé...)
  39. tant que nous y sommes... ja que hi som posats...
  40. toujours est-il que... continua essent (o és) cert que ...
  41. y être ser-hi [en un lloc].
    1. estar al cas (o atent -a). Est-ce que vous y êtes ?, ho heu entès (esteu al cas)?
    2. caure-hi [en una cosa]. J’y suis !, ja hi caic! (ja me n’adono)
  42. verb auxiliar
  43. [verbes de mouvement] haver. Elle est venue trop tard, ha vingut massa tard.
  44. [verbes pronominaux] haver. Je me suis promené, m’he passejat.
  45. masculí
  46. ésser. Les êtres vivants, els éssers vius. Elle vient de subir la perte d’un être aimé, acaba de patir la pèrdua d’un ésser estimat (d’una persona estimada).
  47. ànima f, ésser. Je le désire de tout mon être, ho desitjo amb tota l’ànima.
  48. familiarment individu, paio. Qui était cet être-là ?, qui era aquell individu?
  49. filosofia ens, ésser.
  50. être de raison filosofia ens de raó.
  51. tout être totes les criatures (o tota criatura, o tots els éssers). Tout être se réjouit, tots els éssers s’omplen de joia.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

être