Es mostren 48356 resultats

expectorant
-ante

expectorant
-ante

 

expectoration

expectoration

 

expectorer

expectorer

 

expédient
-iente


<title type="display">expédient</title>

Pronúncia: ɛkspedjɑ̃ -jɑ̃t
    adjectiu
  1. expedient, convenient, oportú -una.
  2. masculí
  3. expedient [mitjà de sortir-se d’una dificultat].
  4. despectivament subterfugi, pal·liatiu. Recourir à des expédients, recórrer a subterfugis (a pal·liatius).
  5. vivre d’expédients figuradament ésser un -a menjapà (o ésser un -a aprofitat -ada).



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

expédient
-iente

 

expédier


<title type="display">expédier</title>

Pronúncia: ɛkspedje
    verb transitiu
  1. [assurer l’envoi de] expedir, enviar, trametre, despatxar. Elle a expédié la lettre par la poste, ha expedit la carta per correu.
  2. [faire promptement] expedir, despatxar, fer. Il a expédié les affaires courantes, ha despatxat els assumptes corrents.
  3. [faire une tâche pour s’en débarrasser, en finir vite avec qqn] enllestir, despatxar. Elle a expédié les clients pour pouvoir parler avec lui, va enllestir de pressa els clients per poder parlar amb ell.
  4. dret expedir, estendre. Il faut expédier ce contrat, cal expedir aquest contracte.
  5. familiarment [envoyer qqn quelque part pour s’en débarrasser] enviar, trametre, encolomar, enviar de pet [en algun lloc]. On lui a expédié cette drôle d’assistante sans lui demander son avis, li encolomaren aquella mena d’ajudant sense demanar-li el parer. Elle expédia les enfants au lit, va enviar els nens de pet al llit.
  6. bon à expédier dret fórmula f de còpia (o d’expedició).



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

expédier

 

expéditeur
-trice


<title type="display">expéditeur</title>

Pronúncia: ɛkspeditœʀ -tʀis
masculí i femení expedidor -a, remitent. Retour à l’expéditeur, retorn (devolució) al remitent.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

expéditeur
-trice

 

expéditif
-ive

expéditif
-ive

 

expédition


<title type="display">expédition</title>

Pronúncia: ɛkspedisjɔ̃
    femení
  1. antigament expedició, execució, despatx m. Expédition des affaires courantes, expedició dels assumptes corrents.
  2. [opération militaire, voyage] expedició.
  3. dret còpia autèntica.
  4. [de marchandises] expedició, tramesa, enviament m.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

expédition

 

expéditionnaire


<title type="display">expéditionnaire</title>

Pronúncia: ɛkspedisjɔnɛʀ
    adjectiu
  1. ciències militars expedicionari -ària.
  2. que expedeix còpies autèntiques. Commis expéditionnaire, encarregat de les còpies.
  3. masculí i femení
  4. expedidor -a, encarregat -ada de les expedicions.
  5. encarregat -ada de les còpies.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

expéditionnaire

 

expéditivement

expéditivement