masculí i femení
1. figurant, comparsa.
2. figuradament comparsa.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu figuratiu -iva.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení
1. figuració, figurança.
2. [ensemble des figurants] comparseria.
3. [rôle de figurant] ofici m de comparsa.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení
1. figura. Représenter une figure dans un tableau, representar una figura en un quadre. Une figure géométrique, una figura geomètrica. Une figure de style, una figura d’estil. Une figure de ballet, una figura de ballet.
2. [personnage] figura. Les grandes figures de l’histoire, les grans figures de la història.
3. [visage] cara.
4. figuradament símbol m.
5. avoir une bonne figure fer bona cara (o tenir bon aspecte).
6. dans ce cas de figure en aquesta hipòtesi.
7. faire figure literatura figurar.
8. faire figure de fer gala (o ostentació, o donar-se aires) de.
9. faire bonne figure fer bona fila.
10. faire bonne figure à qqn fer bon paper a algú.
11. faire piètre (ou mauvaise) figure fer mala fila (o fer una fila desastrosa, o penosa).
    • fer un pobre (o trist) paper.
12. faire triste figure fer una fila penosa (o anar fet un eccehomo).
    1. fer cara trista.
    2. quedar malament.
13. figure de proue marina, marítim mascaró m de proa.
    • figuradament personalitat destacada.
14. le chevalier à la triste figure literatura [Don Quichotte] el cavaller de la trista figura.
15. prendre figure prendre forma.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu
1. figurat -ada. Langage, sens figuré, llenguatge, sentit figurat.
masculí
2. figurat.
3. au figuré en sentit figurat.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adverbi figuradament.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb transitiu
1. figurar. On figure généralement la justice avec un bandeau sur les yeux, s’acostuma a figurar la justícia amb una bena als ulls. La scène figure l’intérieur d’un café, l’escena figura l’interior d’un cafè.
verb intransitiu
2. [apparaître, se trouver] figurar. Cela figure dans le contrat, això figura al contracte. Des anges figuraient sur les murs de l’église, uns àngels figuraven a les parets de l’església.
3. [participer] participar, figurar.
4. teatre fer de figurant.
5. figuradament fer de figurant, fer un paper secundari, no pintar-hi res.
verb pronominal
6. afigurar-se, figurar-se. Il s’était figuré que j’allais venir, s’havia afigurat que jo vindria. Tu ne peux pas te figurer comme elle est cruelle, no et pots pas figurar com és de cruel.
7. figure-toi ! imagina’t (o no t’ho creuràs, o te’n faràs creus!

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení figureta, figura.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí religió figurisme.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu i masculí i femení pròpiament religió figurista.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç