masculí pròpiament i figuradament filtre. Filtre à air, à huile, filtre de l’aire, de l’oli. Cigarette avec (ou à bout) filtre, cigarret amb filtre.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí tecnologia filtre premsa.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb transitiu
1. filtrar.
verb intransitiu
2. pròpiament i figuradament filtrar-se pron, filtrar.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení
1. fi, final m, acabament m, terme m, darreria infr, deseixida ant. Du début à la fin, del principi al final (a la fi). Jusqu’à la fin des temps, fins a la fi del temps. La fin de la guerre, la fi de la guerra.
2. [extrémité, bout] cap m, final m, capdavall m. Arriver à la fin de la bobine, arribar al final del rodet.
3. [mort] fi. Il sentait sa fin proche, sentia prop la seva fi.
4. à la fin al final (o al capdavall, o al cap i a la fi).
   • familiarment ja. J’en ai assez à la fin !, ja en tinc prou!
5. à la fin de a fi (o a final) de. À la fin du mois, a fi de mes.
6. avoir des fins de mois difficiles figuradament i familiarment no arribar al cap del mes (o estirar més el braç que la màniga).
7. avoir une fin acabar-se (o no durar sempre). Les meilleures choses ont une fin, les millors coses s’acaben.
8. c’est la fin de tout (ou des haricots) s’ha acabat (el bròquil).
9. en fin de cap al final de. En fin de semaine, cap al final de la setmana.
10. en fin de compte comptat i debatut (o ben mirat, o al cap i a la fi, o al capdavall, o fet i fet).
11. être en fin de droits cobrar les darreres assignacions (d’una subvenció).
12. être sur sa fin estar a punt d’acabar-se (o a les acaballes).
13. faire une bonne fin fer una bona fi (o tenir una bona mort).
14. faire une fin fer un cop de cap (o fer un pensament, o posar seny).
15. fin de siècle (ou de race) decadent.
16. mettre fin à posar fi a (o aturar, o interrompre, o acabar, o matar fam).
17. mettre fin à sa vie (ou à ses jours) literàriament posar fi a la seva vida (o als seus dies).
18. prendre fin acabar-se (o arribar a la fi, o tenir terme, o finir, o cloure’s, o finalitzar).
19. n’avoir ni fin ni cesse no parar (o no aturar-se). Il n’aura ni fin ni cesse qu’il n’obtienne ce qu’il veut, no pararà fins que no tingui el que vol.
20. sans fin sense fi (o sense parar, o contínuament, o ininterrompudament, o indefinidament).
    1. inacabable (o interminable). Une escalade sans fin, una escalada inacabable.
    2. mecànica sense (o sens) fi. Une courroie sans fin, una corretja sens fi.
21. toucher (ou tirer à sa fin) estar a punt d’acabar-se (o acabant-se, o a les acaballes). Le travail touche à sa fin, la feina ja s’està acabant.
22. vers la fin de... a la darreria (o cap a la fi, o cap al final) de.. Vers la fin de l’hiver, a la darreria de l’hivern.
femení
23. [but] fi m, objectiu m, propòsit m. Parvenir (ou arriver) à ses fins, arribar als (o aconseguir els) seus objectius.
24. à cette fin (ou à ces fins) amb aquest objectiu (o amb aquest propòsit, o a aquest fi).
    • amb l’objectiu de (o a fi i efecte de).
25. à quelle fin ? amb quin objectiu? (o per a què?)
26. à seule(s) fin(s) de amb l’únic objectiu de (o amb el sol propòsit de).
27. à toutes fins utiles per si es dona el cas (o a tots els efectes).
28. en venir à ses fins aconseguir els seus fins (o els seus objectius).
29. fin en soi filosofia fi en si.
30. les fins dernières cristianisme les darreries (de l’home).



Vegeu també:
fin²

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu
1. fi fina. Or fin, or fi. Lingerie fine, llenceria fina. Sable sel fin, arena, sal fina. . Une pluie fine, una pluja fina.
2. fi fina, prim -a. Couper en tranches fines, tallar en llesques fines.
3. [mince] prim -a. Une branche fine, una branca prima. Des jambes fines, unes cames primes.
4. bo bona, de qualitat, fi fina. Un souper fin, un bon sopar. Vins fins, vins de qualitat. Beurre fin, mantega fina.
5. [oreille, nez, goût] fi fina.
6. [difficile à percevoir] subtil, fi fina. Une analyse très fine, una anàlisi molt subtil.
7. [qui discerne] agut -uda, intel·ligent, espavilat -ada, perspicaç, astut -a. Un esprit fin, una intel·ligència aguda. Il n’est pas très fin, no és gaire espavilat.
8. [d’une grande sensibilité] afinat -ada, ajustat -ada, pertinent. Observations justes et fines, observacions justes i afinades.
9. [piquant, spirituel] suggeridor -ora, de complicitat, picardiós -osa, murri múrria, picant. Un regard fin, una mirada suggeridora. Un sourire fin, un somriure de complicitat. Une fine plaisanterie, una broma picant.
10. [adresse, discernement] hàbil, destre -a, expert -a, experimentat -ada. Un fin connaisseur, un coneixedor expert. Un fin gourmet, un gormand experimentat. Une fine cuisinière, una cuinera destra.
11. [extrême] final.
12. Quebec regionalisme [aimable, gentil] simpàtic -a, amable.
13. avoir l’air fin irònicament fer una fila ben galdosa.
14. c’est fin, ce que tu as fait là ! familiarment i irònicament si que és bonic el que acabes de fer!
15. fines herbes fines herbes.
16. jouer au plus fin fer-se l’espavilat -ada.
17. le fin [d’un métal] el títol (o la finor).
18. le fin du fin el non plus ultra (o el millor de tots).
19. une fine gastronomia una ostra fina.
20. une fine bouche (ou gueule) familiarment un bon menjador (o un gran golafre).
    • un paladar fi (o un sibarita, o un gormand).
21. une fine lame una espasa destra.
22. une partie fine una festa (o una festeta).
adverbi
23. del tot, completament, totalment, ben. Elle était fin prête, ja estava (preparada) del tot. Il est fin soûl, està completament borratxo.
24. fi. Moudre fin, moldre fi.
25. jocs d’entreteniment [billard] arran, fregant. Prendre fin la bille, passar arran de la bola. Jouer fin sur la rouge, tirar fregant la bola vermella.



Vegeu també:
fin¹

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí
1. antigament terme municipal.
2. terme (parroquial).
3. [d’un métal] afinament.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu [pl -als, -aux]
1. final.
2. au final al final (o finalment).
3. cause finale causa final.
4. point final pròpiament i figuradament punt final.
5. proposition finale gramàtica proposició final.
femení
6. final. Il a joué la finale, va jugar la final.
7. en finale per a acabar (o al final de tot).

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adverbi finalment.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb transitiu finalitzar.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí filosofia finalisme.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç