adjectiu
1. murri múrria, astut -a, sagaç, viu viva, maula.
masculí i femení
2. murri múrria, maula.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení murrieria, mauleria.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení
1. aiguardent m de qualitat.
2. fine champagne conyac m [aiguardent de la regió de Cognac].

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adverbi finament.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení plural hulla sing menuda.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení
1. finor, finesa. La finesse de la peau, la finor de la pell. La finesse d’un ouvrage, la finesa d’una obra.
2. [minceur] finor, finesa, primor, primesa, agudesa, tenuïtat. La finesse d’une aiguille, la finor d’una agulla. La finesse des cheveux, la finor dels cabells.
3. primor, primesa, esveltesa. La finesse de la taille, l’esveltesa de la cintura.
4. qualitat. La finesse d’un vin, la qualitat d’un vi.
5. delicadesa. La finesse des traits, la delicadesa dels trets.
6. aeronàutica esveltesa [aptitud d’un avió per a planejar].
7. [acuité des sens] agudesa. La finesse des sens, l’agudesa dels sentits.
8. sagacitat, llestesa, arteria, picardia. La plus subtile des finesses, la sagacitat més subtil.
9. [chose difficile à comprendre] subtilitat, subtilesa. Les finesses d’un métier, les subtileses d’un ofici.
10. antigament [ruse] martingala, tracamanya, tripijoc m, artifici m.
11. finesse de goût refinament m (en els gustos).
12. finesse de jugement judici m penetrant (o precís).
13. finesse d’esprit agudesa (de pensament), fina intel·ligència.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení indústria tèxtil fineta.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu
1. [achevé, terminé] acabat -ada. Produits finis, productes acabats.
2. [disparu, évanoui] acabat -ada. Finie la belle vie !, s’ha acabat la bona vida!
3. despectivament acabat -ada, perfecte -a. Un menteur fini, un mentider acabat (o un perfecte mentider).
4. filosofia finit -a, limitat -ada. Les êtres finis, els éssers finits.
5. matemàtiques finit -a. Ensemble fini, conjunt finit.
masculí
6. acabat. Le fini d’un ouvrage, l’acabat d’una obra.
7. finit. Le fini et l’infini, el finit i l’infinit.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb transitiu
1. acabar. Finir un travail, acabar un treball.
2. [une quantité] acabar-se pron. Elle finit tous les plats, s’acaba tots els plats.
3. familiarment acabar de fer servir. La veste qu’on lui a donné à finir, l’americana que li van donar perquè l’acabés de fer servir.
4. [arrêter, cesser] parar. Finissez vos bavardages, pareu de xerrar.
verb intransitiu
5. acabar(-se). Le film finit vers dix heures, la pel·lícula s’acaba a les deu. Tout cela finira mal, això acabarà malament. Rue finissant à la place, carrer que acaba (mor) a la plaça.
6. [terminer] acabar, terminar. Mot qui finit par une voyelle, mot que acaba en vocal.
7. à n’en plus finir que no s’acaba mai (o inacabable, o interminable).
8. c’est bientôt fini ? quan penses acabar?
9. en finir acabar(-se). Un discours qui n’en finit plus, un discurs que no s’acaba mai.
10. en finir avec qqch acabar-se alguna cosa.
11. en finir avec qqn desfer-se (o desempallegar-se) d’algú.
    • trencar amb algú.
12. en finir de parar de.
13. finir par... al final (o a l’últim)... Elle a fini par accepter, a l’últim ho va acceptar.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí
1. [action] acabament, última mà f.
2. [dernier apprêt] acabat.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç