adverbi fugitivament.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení
1. pròpiament música fuga.
2. faire une fugue fugir (o escapar-se).

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu música fugat -ada.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb intransitiu familiarment fugir, escapar-se pron.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu i masculí i femení que s’escapa.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení regionalisme colomar m petit.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb intransitiu
1. fugir. Il fuit devant le danger, fuig davant el perill. Ils ont fui à toutes jambes, han fugit cames ajudeu-me.
2. [partir] anar-se’n pron. Elle a fui de chez son père sans prévenir, se n’ha anat de casa del seu pare sense avisar.
3. [s’éloigner rapidement] fugir, anar-se’n pron (o passar) corrents, córrer, sallar. Le temps fuit, el temps fuig (o passa corrents). Ces montagnes fuyaient vers la mer, aquelles muntanyes corrien cap al mar.
4. [s’échapper, s’écouler] vessar, escapar-se pron. L’eau fuit du réservoir, l’aigua s’escapa (vessa) del dipòsit.
5. [présenter une issue, une fente] perdre, vessar. Un stylo qui fuit, una ploma (estilogràfica) que perd. Le robinet fuit, l’aixeta perd.
6. [échapper] fugir de, escapar de. Le bonheur me fuit, la felicitat m’escapa.
7. [échapper à la mémoire] anar-se’n pron de la memòria.
8. faire fuir qqn fer fugir (o fer fora) algú.
9. fuir devant une responsabilité defugir una responsabilitat.
10. laid à faire fuir figuradament lleig lletja com un pecat (o que fa por, o que espanta).
verb transitiu
11. fugir de, escapar-se pron de, defugir. Elle me fuit toujours, sempre fuig de mi (o em defuig). On les fuit comme la peste, tothom fuig d’ells com de la pesta.
12. [éviter] evitar, defugir. Il veut fuir le vent, vol evitar el vent.
13. figuradament defugir. Ils fuient les responsabilités, defugen les responsabilitats.
14. fuir le monde apartar-se del món.
15. fuir son pays abandonar el seu país.
verb pronominal
16. defugir-se, evitar-se.
17. literatura [se distraire] escapar-se, distreure’s.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení
1. fugida, fuita, fuga, evasió.
2. [dérobade] fugida, evasió, defugi m lit, excusa, pretext m. Une fuite devant ses responsabilités, una fugida davant les seves responsabilitats.
3. tecnologia, electricitat i economia [de gaz, d’eau, de courant, des capitaux, des devises] fuita, fuga.
4. [de documents] desaparició, evasió. Il y a eu des fuites de pièces, han desaparegut documents.
5. [d’informations] filtració.
6. chercher une fuite dans cercar (o buscar) una fugida en.
7. délit de fuite dret delicte de fuga.
8. être en fuite haver fugit.
9. fuite d’eau gotera (o degotall m, o degoter m).
10. fuite des cerveaux figuradament fuita (o fuga) de cervells.
11. fuite en avant fugida endavant.
12. mettre en fuite posar en fuita (o fer fugir).
13. point de fuite punt de fuga (o centre de perspectiva).
14. prendre la fuite fugir.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

nom propi masculí Fulgenci.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení literàriament fulguració, fulgor m/f.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç