Es mostren 48356 resultats

grosseur


<title type="display">grosseur</title>

Pronúncia: gʀosœʀ
    femení
  1. [corpulence, taille, volume] grossària, grossor, grossesa, mida. Trier les pommes selon leur grosseur, triar les pomes segons la seva grossor (mida).
  2. [obésité] grassor, grassesa.
  3. [bosse, tumeur] bony m, protuberància, bossoc m.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

grosseur

 

grossier
-ière


<title type="display">grossier</title>

Pronúncia: gʀosje -jɛʀ
    adjectiu
  1. [rudimentaire] groller -a, rústec -ega, bast -a, tosc -a. Un vêtement grossier, un vestit rústec. Un instrument grossier, un instrument rústec (tosc). Un travail grossier, una feina grollera (rústega). Une étoffe grossière, una roba basta (rústega).
  2. [peu poli] groller -a, grosser -a, mal educat -ada. Des gens grossiers, gent grollera (mal educada). Un mot grossier, una paraula grollera (una paraulota). Des propos grossiers, paraules grolleres (grolleries, paraulotes). Un grossier personnage, un personatge groller (un mal educat, o un pocavergonya).
  3. [maladroit, imprécis] groller -a, grosser -a, maldestre -a, imprecís -isa, poc elaborat -ada. Une grossière imitation, una imitació grollera. Une solution grossière, una solució grossera (poc elaborada).
  4. [qui manque de finesse, de grâce] rude, tosc -a, rústec -ega, grosser -a. Un visage grossier, un rostre tosc (rústec).
  5. [peu subtil] gruixut -uda, gros -ossa, grosser -a, cras crassa, poc fi fina. Une erreur grossière, un error gruixut (cras). Une ruse grossière, una astúcia grossera (poc fina). Un mensonge grossier, una mentida grossera (gruixuda).



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

grossier
-ière

 

grossièrement


<title type="display">grossièrement</title>

Pronúncia: gʀosjɛʀmɑ̃
    adverbi
  1. [sans soin] grollerament, rústegament, bastament.
  2. [d’une façon blessante] grosserament, grollerament.
  3. [d’une manière sommaire] a l’engròs.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

grossièrement

 

grossièreté

grossièreté

 

grossir


<title type="display">grossir</title>

Pronúncia: gʀosiʀ
    verb intransitiu
  1. engreixar-se pron. Grossir de trois kilos en un mois, engreixar-se tres quilos en un mes.
  2. créixer. Le fleuve avait grossi, el riu havia crescut.
  3. augmentar. Le bruit grossissait, el soroll augmentava.
  4. figuradament [s’amplifier] amplificar-se pron, engrandir-se pron.
  5. faire grossir engreixar. Les pommes de terre font grossir, les patates engreixen.
  6. verb transitiu
  7. engrossir, fer créixer. La pluie grossit les rivières, la pluja fa créixer els rius.
  8. [faire paraître gros, plus gros] engreixar, fer més gras -assa. Cette jupe te grossit, aquesta faldilla t’engreixa (et fa més grassa).
  9. augmentar, amplificar, engrandir. Cette loupe grossit cinq fois, aquesta lupa augmenta cinc vegades .
    • augmentar, incrementar, acréixer lit.
  10. fer gruixut -uda. Il grossissait sa voix pour l’intimider, feia la veu més gruixuda per a intimidar-lo.
  11. figuradament exagerar.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

grossir

 

grossissant
-ante


<title type="display">grossissant</title>

Pronúncia: gʀosisɑ̃ -ɑ̃t
    adjectiu
  1. creixent.
  2. [qui fait plus grand] que engrandeix.
  3. verre grossissant lent f d’engrandiment (o d’augment).



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

grossissant
-ante

 

grossissement


<title type="display">grossissement</title>

Pronúncia: gʀosismɑ̃
    masculí
  1. [fait de devenir gros, gras] engreixament.
  2. [fait d’augmenter de volume] engrossiment.
  3. [amplification] engrandiment, augment.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

grossissement

 

grossiste

grossiste

 

grosso modo

grosso modo

 

grossoyer

grossoyer