masculí
1. aguait, guaita f. Faire le guet, fer la guaita (guaitar, vigilar). Tour de guet, torre de guaita (de vigilància), talaia.
2. infreqüent guàrdia. Poste de guet, post de guàrdia.
3. être au guet estar a l’aguait (o sotjar).

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí
1. emboscada f. Tomber dans un guet-apens, caure en una emboscada.
2. figuradament parany, trampa f.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení
1. polaina, calçol m, antipara.
2. ça lui va comme des guêtres à un lapin familiarment això no li va de cap manera (o ni amb rodes), o amb això canta com una calàndria).
3. traîner ses guêtres gandulejar (o dropejar, o mandrejar).

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb transitiu i pronominal infreqüent posar(-se) les polaines.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení
1. infreqüent talaia.
2. construcció tornapunta m, puntal m.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb transitiu
1. aguaitar, sotjar.
2. [surveiller] guaitar.
3. guetter l’occasion esperar (o espiar) l’ocasió.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí
1. guaita.
2. aguaitador.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení cridòria.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu i masculí i femení
1. familiarment baladrer -a, cridaner -a.
2. regionalisme golafre.
masculí
3. [d’un haut fourneau] boca f, bocana f.
4. marina, marítim portaveu, megàfon, botzina f.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení
1. gola. Le lion ouvrit sa gueule, el lleó obrí la gola.
2. [d’un four, d’un pot, d’un canon] bocana, boca.
3. familiarment boca. Ferme ta gueule !, tanca la boca! Ta gueule !, calla (mutis, o mutis i a la gàbia)! .
   1. cara, morros m pl. Je vais lui mettre mon poing sur la gueule, li fotré un cop de puny als morros. Ramène ta gueule !, treu (ensenya) el cap!
   2. fila, pinta, fatxa, aspecte m. Ça a de la gueule, té bona pinta (fa bona fila).
   3. avoir de la gueule tenir bon aspecte (o fer bona cara, o patxoca).
4. avoir la gueule de l’emploi [un acteur] tenir l’aspecte del paper que representa.
5. avoir une sale gueule fer mala cara (o fer cara de pomes agres).
6. casser la gueule familiarment [à qqn] trencar (o inflar) els morros.
7. coup de gueule bram (o crit, o esgarip). Il poussa un coup de gueule, llançà un bram.
8. crever la gueule ouverte morir tot -a sol -a.
9. en prendre plein la gueule aguantar-les sense parpellejar.
10. faire la (ou tirer une) gueule à qqn fer morros (o cares llargues, o mala cara) a algú.
11. gueule d’empeigne familiarment insult m (o moc m, o miquel m).
12. gueule d’enterrement cara llarga.
13. gueule de raie familiarment cara de rap (o d’hòstia).
14. gueule noire regionalisme i familiarment [mineur] caranegre (o morronegre).
15. la gueule enfarinée figuradament amb una gran ingenuïtat.
16. se bourrer la gueule familiarment emborratxar-se.
    • s’en mettre plein la gueule menjar a boca plena (o endrapar com un lladre).
17. se fendre la gueule figuradament i familiarment trencar-se de riure.
18. se foutre de la gueule de qqn fotre-se’n als morros.
19. se foutre sur la gueule familiarment fotre’s hòsties (o fotre-se-les).
20. un fort en (ou une grande) gueule un baladrer -a (o un -a llengut -uda, o un -a llenguallarg -a).
21. une belle (ou jolie) gueule (ou une gueule d’amour) una cara bonica.
22. une gueule cassée familiarment un mutilat m de guerra (amb la cara ferida).

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç