adjectiu incívic -a.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí manca f de civisme, incivisme.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu inclassificable.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení pròpiament i figuradament inclemència.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu pròpiament i figuradament inclement.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu inclinable.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení
1. física, marina, marítim i astronomia [état] inclinació. L’inclinaison d’un terrain, la inclinació d’un terreny.
2. inclinaison magnétique física inclinació magnètica.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení
1. [action, tendance] inclinació.
2. literàriament afecció, afecte m, estimació, amor m.
3. faire qqch par inclination fer alguna cosa d’esma.
4. mariage d’inclination casament per amor.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu
1. inclinat -ada. Un toit très incliné, una teulada molt inclinada.
2. être incliné à figuradament estar inclinat -ada (o decantat -ada) cap a (o ésser propens -a a, o decantar-se per, o inclinar-se per). Elle est inclinée à la paix, és propensa a la pau. Je suis inclinée à penser qu’il n’est pas malade, m’inclino a pensar que no està pas malalt.
3. incliné sur decantat -ada (cap) a. Elle avait la tête inclinée sur l’épaule droite, tenia el cap decantat cap a l’espatlla dreta.
4. plan incliné física pla inclinat.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb transitiu
1. inclinar.
2. [pencher d’un côté, légèrement] decantar, inclinar. Il faut incliner le verre pour verser la bière, cal decantar el got per a abocar la cervesa.
3. figuradament [rendre enclin à, pousser à] inclinar a, decantar cap a. Tout m’inclinait à penser qu’elle avait raison, tot m’inclinava a pensar que ella tenia raó .
   • literàriament [influencer] fer decantar, modificar. Je ne peux pas incliner ses habitudes, jo no puc decantar els seus hàbits.
4. incliner la tête acotar (o ajupir) el cap.
verb intransitiu
5. antigament i literàriament inclinar-se pron, decantar-se pron.
6. [à] [être placé obliquement] inclinar-se pron, decantar-se pron (cap a). Cette poutre incline à droite, aquesta biga es decanta cap a la dreta.
7. figuradament [pencher, avoir de l’inclination pour] inclinar-se (per, a), decantar-se (per, a). Ils inclinaient à penser qu’elles avaient raison, s’inclinaven a pensar que elles tenien raó.
verb pronominal
8. inclinar-se, acotar-se, ajupir-se. Ils saluaient en s’inclinant profondément, saludaven inclinant-se profundament.
9. [être disposé -ée en pente] inclinar-se. Le chemin s’inclinait doucement, el camí s’inclinava suaument.
10. figuradament [se soumettre] inclinar-se, ajupir-se.
    • [abandonner, s’avouer vaincu] abandonar intr, donar-se, rendir-se.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç