Es mostren 48356 resultats

interdépartemental
-ale

interdépartemental
-ale

 

interdépendance

interdépendance

 

interdépendant
-ante

interdépendant
-ante

 

interdiction


<title type="display">interdiction</title>

Pronúncia: ɛ̃tɛʀdiksjɔ̃
    femení
  1. prohibició, interdicció lit. Il a levé l’interdiction, li ha aixecat la prohibició.
  2. dret i cristianisme [suspension d’un prêtre, d’un fonctionnaire] interdicció, entredit m, interdicte m, inhabilitació, suspensió.
  3. frappé d’interdiction prohibit -ida. Un film frappé d’interdiction, un film (que ha estat) prohibit.
  4. interdiction de (faire qqch) prohibit (o prohibició) de. Interdiction de fumer, prohibit de fumar.
  5. interdiction absolue (ou formelle) de (faire qqch) prohibit abolutament (o terminantment, o totalment, o taxativament, o concloentment) de.
  6. interdiction bancaire dret i economia interdicció bancària.
  7. interdiction de séjour història interdicció (o prohibició) de residència.
    1. (ou interdiction judiciaire) interdicció civil.
    2. interdiction légale interdicció civil.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

interdiction

 

interdigital
-ale

interdigital
-ale

 

interdire


<title type="display">interdire</title>

Pronúncia: ɛ̃tɛʀdiʀ
    verb transitiu
  1. prohibir, interdir lit, vedar infr, entredir ant. Il lui interdit de parler, li prohibeix de parlar. On lui a interdit le sel, li han prohibit (o té prohibida) la sal.
  2. [empêcher] prohibir, impedir, fer impossible, no fer possible. L’attitude impérialiste de ce pays interdit tout espoir de paix, l’actitud imperialista d’aquest país fa impossible qualsevol esperança de pau. Sa mauvaise santé lui interdit de travailler, la seva mala salut li impedeix de treballar.
  3. [suspendre] inhabilitar, suspendre.
  4. cristianisme entredir.
  5. figuradament [troubler] sobtar, sorprendre, deixar parat -ada (o de pedra, o clavat -ada fam), desconcertar.
  6. il est (formellement, ou expressément, ou absolument) interdit de (faire qqch) és (terminantment, o taxativament, o concloentment, o totalment, o expressament) prohibit (de). Il est interdire de fumer, és prohibit de fumar.
  7. verb pronominal
  8. prohibir-se, tenir-se prohibit -ida. Elle s’interdit tout abus, es prohibeix qualsevol abús.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

interdire

 

interdisciplinaire

interdisciplinaire

 

interdit
-ite


<title type="display">interdit</title>

Pronúncia: ɛ̃tɛʀdi -it
    adjectiu
  1. pròpiament i figuradament prohibit -ida, interdit -a lit, vetat -ada infr. Un film interdit aux moins de seize ans, un film prohibit als menors de setze anys. Une passion interdite, una passió prohibida.
  2. dret i cristianisme entredit -a, interdicte -a, en entredit. Un prêtre interdit, un capellà entredit.
  3. [banni] expulsat -ada, bandejat -ada. Un journaliste interdit d’antenne, un periodista expulsat de la ràdio (de la televisió).
  4. [ahuri] sobtat -ada, sorprès -esa, parat -ada, desconcertat -ada, petrificat -ada, estupefacte -a, palplantat -ada, bocabadat -ada. Être interdit, quedar parat.
  5. être interdit de séjour estar sotmès -esa a una prohibició (o interdicció) de residència.
  6. reproduction interdite prohibida la reproducció.
  7. stationnement interdit estacionament (o aparcament) prohibit.
  8. masculí i femení
  9. [personne interdite] interdicte -a.
  10. [incapacité] inhabilitat -ada.
  11. [banni] bandejat -ada.
  12. masculí
  13. dret i cristianisme [sentence] entredit, interdicte.
  14. [tabou] prohibició f, tabú. Elle aime transgresser les interdits, li agrada transgredir els tabús (o saltar-se les prohibicions). Un interdit alimentaire, una prohibició alimentària.
  15. frapper d’interdit un produit entredir (o prohibir) un producte.
  16. jeter l’interdit sur qqch posar en entredit alguna cosa.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

interdit
-ite

 

intéressant
-ante


<title type="display">intéressant</title>

Pronúncia: ɛ̃teʀesɑ̃ -ɑ̃t
    adjectiu
  1. interessant.
  2. état (ou position) intéressant(ante) estat m interessant.
    1. chercher à se rendre intéressant irònicament fer-se veure (o fer el número fam).
    2. faire l’intéressant fer l’interessant (o el maco, o el pinxo, o l’espavilat).
    familiarment



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

intéressant
-ante

 

interessé
-ée

interessé
-ée