masculí zoologia i medicina broma f, bromera f.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí
1. tapet, sobretaula.
2. indústria tèxtil basta f.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení escullera.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb transitiu
1. [projeter loin] llançar, tirar, engegar.
2. [étendre] llançar. Elle lui jeta les bras autour du cou, li llançà els braços al voltant del coll. Le vent jeta le navire à la côte, el vent llançà el vaixell a la costa. Il lui a jeté un regard de haine, li va llançar una mirada d’odi.
3. [mettre, déposer] tirar. Elle vient de jeter la lettre à la boîte, acaba de tirar la carta a la bústia. Elle jeta un châle sur ses épaules, es va tirar un xal damunt les espatlles.
4. [émettre, lâcher] llançar, deixar anar, amollar. Ils jetaient des cris, llançaven crits.
5. [rejeter] llençar. Il faut jeter ces vieux papiers, s’han de llençar aquests paperots.
6. [une plante] brotar, rebrotar, rebrollar, capllevar, rebollar.
7. [incliner, pencher] tirar, decantar, inclinar, avançar. Il jeta sa tête en avant, va tirar el cap endavant.
8. [épancher, verser] vessar, abocar, buidar. Il jetait des larmes de douleur, vessava llàgrimes de dolor. Le serpent jeta son venin, la serp buidà el seu verí.
9. figuradament [établir] posar. On a jeté les fondements de la maison, s’han posat els fonaments de la casa. Jeter les bases d’une société, posar les bases d’una societat .
   • [répandre] escampar, estendre. Ils ont jeté le trouble parmi la foule, han escampat la confusió entre la gent.
10. bon à jeter per a llençar. De vieux vêtements bons à jeter, roba vella per a llençar.
11. en jeter familiarment fer patxoca (o fer goig). Elle en jette, sí que fa goig. Ça en jette !, quin goig! Il en jetait plein la vue, feia un goig de por (de mil dimonis).
12. jeter à la face (ou à la figure) figuradament tirar (o clavar, o fer petar) per la cara.
13. jeter à la tête de qqn familiarment tirar pel cap d’algú.
    1. figuradament [reprocher] tirar (o clavar) per la cara d’algú.
    2. [étaler] fregar per la cara (o pels morros fam). Il nous jetait à la tête son succès toujours, ens fregava per la cara el seu èxit.
14. jeter (à) bas (ou à terre) tirar a terra (o aterrar, o abatre).
    • figuradament [anéantir] tirar per terra (o desfer, o anorrear). Ils avaient jeté à bas tous leurs espoirs, havien tirat per terra les seves esperances.
15. jeter dans le doute deixar en el dubte.
16. jeter dans l’embarras posar en una situació difícil (o delicada, o en un mal pas, o en destret lit).
17. jeter de la lumière sur qqch portar llum a alguna cosa (o projectar llum sobre alguna cosa).
18. jeter de l’ombre sur qqch estendre l’ombra sobre alguna cosa (o cobrir d’ombra alguna cosa).
19. jeter de profondes racines figuradament arrelar fortament (profundament).
20. jeter en moule tecnologia [une figure, etc] emmotllar.
21. jeter l’épouvante (ou l’effroi) escampar la por (o l’espant).
22. jeter les dés jocs d’entreteniment tirar els daus.
23. jeter le trouble dans les esprits sembrar la confusió (en els ànims, o en la gent).
24. jeter l’œil (ou un coup d’œil) figuradament donar un cop d’ull (o una ullada).
25. se faire jeter [d’un travail] fer fora algú. Il s’est fait jeter du boulot, l’han fet fora de la feina.
26. jeter sur le papier figuradament esbossar (o gargotejar). C’est une idée jetée sur le papier, és una idea tan sols esbossada.
27. jeter un froid figuradament donar (o clavar) un ensurt (o espantar, o esglaiar).
28. jeter un pont construir un pont.
    • figuradament [de dialogue, etc] establir un pont.
29. jeter un sort llançar un sortilegi (o un malefici, o un mal d’ull), o ullprendre.
30. n’en jetez plus (la cour est pleine) familiarment (ja n’hi ha) prou (o alto les seques)!
verb pronominal
31. llançar-se, tirar-se. Il s’est jeté par la fenêtre, s’ha tirat per la finestra.
32. [s’étendre] llançar-se, tirar-se, estirar-se, ajeure’s, ajaçar-se. Elle s’était jetée sur son lit, s’havia tirat al llit.
33. [déboucher] desembocar intr, desguassar intr.
34. figuradament [se lancer] llançar-se, abocar-se. Ils se sont jetés dans l’affaire avec audace, es van llançar en l’afer amb audàcia.
35. se jeter à corps perdu dans figuradament llançar-se (o tirar-se) de cap en.
    1. se jeter à la tête de qqn presentar-se de cop a (o anar a trobar, o abordar, o saltar al damunt d’)algú.
    2. insinuar-se (o fer l’aleta) a algú.
36. se jeter contre estavellar-se contra.
37. se jeter dans les bras de qqn llançar-se als braços d’algú.
38. se jeter de côté fer-se a un costat (o enretirar-se, o apartar-se, o arraconar-se).
39. se jeter sur qqn llançar-se sobre (o abraonar-se sobre o contra, o atacar, o saltar sobre) algú.
40. s’en jeter un familiarment [verre] fotre-se’n (o clavar-se’n) un. S’en jeter un derrière la cravate, fotre-se’n un coll avall.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí i femení jeteur de sort sorter -a (o sortiller -a, o fetiller -a).
• figuradament tirador -a de cartes.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení jectisse.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí
1. jocs d’entreteniment fitxa f.
2. [de téléphone] fitxa f.
3. figuradament i familiarment cop, mastegot, pinya f, castanya f, hòstia f. Elle lui a flanqué un jeton, li ha fotut un mastegot.
4. avoir les jetons figuradament i familiarment estar acollonit -ida (o tenir cangueli).
5. donner les jeton à qqn figuradament acollonir (o fer por a algú).
6. faux comme un jeton més fals que un judes.
7. jeton de présence fitxa d’assistència.
8. vieux jeton figuradament i familiarment vell xaruc.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí
1. joc. Le jeu de dames, de l’oie, el joc de dames, de l’oca. Les jeux éducatifs, els jocs educatius.
2. [fantaisie] caprici, joc, fantasia f. Les jeux de l’imagination, els capricis de la imaginació. Les jeu du destin, els capricis del destí.
3. teatre i música interpretació f, execució f.
4. [série d’objets] joc. Un jeu de clés, un joc de claus.
5. [espace ménagé] joc. Donner du jeu à un tiroir, donar joc a un calaix.
6. figuradament [chose sans gravité, facile] joc, fotesa f, bagatel·la f, broma f. Ce n’est qu’un jeu pour elle, només és un joc per a ella .
   • [marge] joc, marge. Il faut laisser plus de jeu aux négociateurs, cal deixar més joc als negociadors.
7. abattre son jeu pròpiament i figuradament ensenyar les cartes.
8. avoir beau, mauvais jeu jocs d’entreteniment tenir bon, mal joc.
9. avoir du jeu mecànica tenir joc (o ballar).
10. calmer le jeu figuradament calmar (o tranquil·litzar) els ànims (o posar pau).
11. ce n’est pas de (ou du) jeu familiarment no s’hi val (o és trampa).
12. ce n’est qu’un jeu només és un joc.
13. entrer dans le jeu entrar en el joc.
14. entrer en jeu figuradament jocs d’entreteniment entrar en joc. Les différents facteurs qui entrent en jeu, els diferents factors que entren en joc.
15. être en jeu qqch estar en joc (o jugar-se).
16. être vieux jeu figuradament [personne] estar fet -a (o pastat -ada) a l’antiga.
    • [chose] estar passat -ada de moda.
17. faire le jeu de qqn figuradament fer el joc a algú.
18. hors jeu esports fora de joc.
19. jeu à treize esports joc de tretze (o rugbi).
20. jeu d’adresse joc d’habilitat.
21. jeu d’eau jocs d’aigua.
22. jeu de balle jocs d’entreteniment joc de pilota.
23. jeu de con familiarment jocs d’entreteniment joc estúpid (o joc poca-solta).
24. jeu d’écritures comerç i mercat operació f comptable sense incidència.
25. jeu de lumière jocs de llum.
26. jeu(x) de main, jeu(x) de vilain jugant, jugant, s’acaben barallant.
27. jeu de mains habilitat amb les mans.
28. jeu de massacre jocs d’entreteniment joc de punteria.
    1. figuradament [élimination en masse] escabetxada f.
    2. [tirage au sort] rifa f.
29. jeu d’enfant figuradament joc de nens (o d’infants).
30. jeu de passe-passe jocs d’entreteniment joc de mans (o de prestidigitació, o de màgia).
31. jeu de paume esports joc de pilota (o saco pop).
32. jeu de piste jocs d’entreteniment joc de pista (o gimcana).
33. jeu d’esprit broma f (o facècia f, o acudit).
    • endevinalla f (o joc d’intel·ligència).
34. jeu d’orgue teatre quadre de llums.
35. jeu d’orgue(s) música registres pl (o joc).
36. jeux de hasard jocs d’entreteniment jocs d’atzar.
37. jeux de mains baralles per jugar (o bufetades).
38. jeux de prince antigament capricis de ric (o ànsia de domini).
39. jeux de société jocs d’entreteniment jocs de societat.
40. jeux floraux literatura jocs florals.
41. jeux olympiques jocs olímpics.
42. jouer son jeu fer el seu fet (o la seva feina).
43. le jeu n’en vaut pas la chandelle val més el farciment que el gall.
44. les jeux sont faits la sort ja ha estat tirada (o els daus ja han estat tirats).
45. mettre en jeu posar en joc.
46. mettre qqn dans son jeu embolicar algú en un afer.
47. ne pas jouer franc jeu jugar brut (o no jugar net).
48. par jeu per jugar. Il agissait par jeu, feia les coses per jugar.
49. petit jeu figuradament joc pueril (o criaturada f). À ce petit jeu on ne gagne jamais, amb aquestes criaturades no es va enlloc.
50. petits jeux (ou jeux innocents) jocs de penyora (o innocents).
51. se faire un jeu de qqch fer una cosa rient rient (o riure’s de les dificultats d’una cosa).
52. théorie des jeux matemàtiques teoria dels jocs.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí
1. dijous.
2. jeudi gras dijous gras (o llarder).
3. jeudi saint cristianisme Dijous Sant.
4. la semaine des quatre jeudis irònicament la setmana dels tres dijous.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu i locució adverbial à jeun (en) dejú.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç