<title type="display">jurer</title>
Pronúncia: ʒyʀe
-
verb transitiu
- jurar. Je suis innocent ; je le jure !, soc innocent: ho juro! Jurer fidélité à qqn, jurar fidelitat a algú.
- literàriament jurar per. Jurer Dieu, jurar per Déu.
- Dieu en vain tu ne jureras cristianisme no faràs servir el nom de Déu en va.
- il ne faut jurer de rien no diguis mai d’aquesta aigua no en beuré.
- je n’en jurerais pas no ho juraria (o no hi posaria les mans al foc).
- j’en jurerais ho juraria (o hi posaria les mans al foc).
- je te le jure sur la tête de mes enfants t’ho juro per la salut dels meus fills (o per la memòria del meu pare).
- je vous jure ! familiarment us ho asseguro! Ce n’était pas une excuse, je vous jure !, no era una excusa, us ho asseguro!
- jurer ses grands dieux jurar per tots els sants (o per tots els déus). verb intransitiu
- jurar. Jurer sur la Bible, jurar sobre la Bíblia.
- [sacrer] renegar, blasfemar, flastomar. Jurer comme un charretier, renegar com un carreter.
- [avec] [détonner, dissonner] no lligar, no adir-se pron, desentonar. Le vert jure avec le bleu, el verd no lliga amb el (o desentona de) blau.
- on ne jure plus que par lui figuradament només hi és ell (o sembla que només hi sigui ell). verb pronominal
- jurar-se.
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç