Es mostren 48356 resultats

mais


<title type="display">mais</title>

Pronúncia:
    conjunció
  1. però, mes infr. C’est une bonne idée, mais elle n’est pas nouvelle, és una bona idea, però no és nova. Incroyable mais vrai, increïble però cert.
  2. [après négation] sinó, ans lit. Ça n’avait pas été un accident mais un crime, no havia estat un accident sinó un crim. Elles ne l’avaient pas refusé mais elles avaient montré des réticences, no ho havien rebutjat sinó que havien mostrat reticències.
  3. mais au contraire tot al contrari.
  4. mais bien sûr i tant que sí (o per descomptat).
  5. mais encore ? (i) què més?
  6. mais enfin però vejam (o a veure). Mais enfin, comment cela s’est-il passé ?, però a veure, com va anar allò? .
    1. d’una vegada. Mais enfin, arrêtez !, pareu (estigueu) d’una vegada!
    2. [après tout] però ben mirat (o però després de tot).
  7. mais non ! no, no (o que no, o no home, no, o i ca, o és clar que no)!
  8. mais oui ! és clar que sí (o sí, home, sí)!
  9. non seulement... mais aussi (ou mais encore) ... no tan sols... sinó també...
  10. non seulement... mais en outre... no tan sols... sinó que a més a més...
  11. adverbi
  12. antigament [plus] més, pus ant.
  13. n’en pouvoir mais antigament i literàriament no poder-hi fer res.
  14. masculí
  15. però. Que signifie ce mais ?, què vol dir aquest però?
  16. il n’y a pas de mais qui tienne no li valen peròs.
  17. interjecció
  18. [surprise] però. Eh mais ! c’est mon tour !, però ei!, em toca a mi!
  19. [défi, menace] ja veuràs! Je vais lui dire, ah mais !, li diré, ja veuràs!
  20. [indignation] però què és, això! Non mais ! pour qui me prends-tu !, però, per qui em prens!



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

mais

 

maïs


<title type="display">maïs</title>

Pronúncia: mais
masculí blat de moro, moresc reg, panís reg, dacsa f reg, milloc reg, blat de l’Índia reg.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

maïs

 

maison


<title type="display">maison</title>

Pronúncia: mɛzɔ̃, me-
    femení
  1. [bâtiment, famille, établissement, division du ciel] casa. Le toit de la maison, la teulada de la casa. La maison avait trois balcons sur la façade, la casa tenia tres balcons a la façana. Elle a une maison très accueillante, té una casa molt acollidora. C’est une des meilleures maisons de notre ville, és una de les cases més bones de la nostra ciutat. Les douze maisons du ciel, les dotze cases del cel. Ici on suit les traditions de la maison, aquí seguim les tradicions de la casa.
  2. [famille, gens qui habitent la même demeure] els de casa, a casa. Vous n’imaginez pas la grande joie de ma maison, no sabeu la gran alegria que han tingut a casa.
  3. antigament [ensemble des domestiques] servei m.
  4. [l’ensemble des serviteurs des grands personnages] casa. La maison du roi, la casa del rei.
  5. [lignée d’une famille noble] casa, casal m. La maison d’Autriche, la casa d’Àustria. La maison de Barcelone, el casal de Barcelona.
  6. à la maison a casa. Viens me voir demain à la maison, vine’m a veure demà a casa. Je suis à la maison, soc a casa.
  7. avoir fait une maison familiarment haver servit en una casa.
    c’est la maison du bon Dieu és una casa molt acollidora.
  8. de bonne maison de casa bona.
  9. de maison domèstic -a (o de la casa). Les dépenses de maison, les despeses de la casa.
  10. être de la maison ésser com de (la) casa (o com de la família).
  11. faire maison nette (ou neuve) figuradament acomiadar tot el servei [els criats].
  12. garder la maison estar-se a (o no sortir de) casa.
  13. gros comme une maison familiarment com una casa. Elle m’avait dit un mensonge gros comme une maison, m’havia dit una mentida com una casa .
    1. [adverbialement] de mig a mig (o de l’alçada d’un campanar). Il s’était gouré gros comme une maison, l’havia vessada de mig a mig.
    2. figuradament clar com l’aigua (o claríssim).
  14. la maison du Seigneur (ou de Dieu) cristianisme la casa del Senyor (o de Déu).
  15. maison bourgeoise casa senyorial [en una ciutat].
  16. maison centrale presó de compliment [per a penes superiors a un any].
  17. maison close (ou de passe , ou de rendez-vous ou de tolérance) despectivament casa de tolerància (o de putes vulg, o de barrets pop), o bordell m.
  18. maison de charité [hospice] casa de caritat.
  19. maison de commerce casa comercial.
  20. maison de correction (ou de redressement) casa de correcció (o correccional m, o reformatori m).
  21. maison de détail comerç i mercat detallista m (o casa de venda al detall).
  22. maison d’éducation centre m educatiu.
  23. maison de famille casa familiar.
  24. maison de force presó (o calabós m).
  25. maison de fous pròpiament i figuradament casa de boigs (o bogeria, o manicomi m).
  26. maison de gros comerç i mercat majorista m (o casa de venda a l’engròs).
  27. maison de jeux casa (o casino m) de joc (o timba fam).
  28. maison d’enfants (centre m d’) esplai m (o centre m infantil, o casa de colònies).
  29. maison de rapport infreqüent casa de veïns.
  30. maison de réescompte comerç i mercat casa de redescompte.
  31. maison de religieux convent m.
  32. maison de retraite asil m de jubilats.
  33. maison de santé medicina casa de salut (o sanatori m, o clínica, o hospital m).
  34. maison de titres comerç i mercat gestoria de valors.
  35. maison de vacances (ou de plaisance infr) casa d’estiueig (o de vacances).
  36. maison de ville infreqüent casa de la vila (o de la ciutat, o consitorial, o del comú), o ajuntament m.
  37. maison forte infreqüent casa fortificada.
  38. maison mère casa mare. La maison mère et les filiales, la casa mare i les filials.
  39. maison meublée (ou garnie) casa moblada.
  40. maître (maîtresse) de maison amo (mestressa) de la casa (o cap de casa).
  41. tenir la maison portar (el pòndol de) la casa.

  42. familiarment [nom employé adjectivement] de la casa. Une tarte maison, un pastís de la casa.
  43. irònicament [réussi] de primera. L’excursion a été quelque chose de maison, l’excursió va anar de primera.
  44. [particulier à une société, un groupe] de la casa. Il faut suivre l’esprit maison, cal seguir l’esperit de la casa.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

maison

 

maisonnée


<title type="display">maisonnée</title>

Pronúncia: mɛzɔne
femení antigament [ceux qui habitent une maison] casada.
• família. Toute la maisonnée était réunie, tota la família estava reunida.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

maisonnée

 

maisonnerie

maisonnerie

 

maistrance


<title type="display">maistrance</title>

Pronúncia: mɛstʀɑ̃s
femení ciències militars i marina, marítim oficials m pl de l’armada francesa.
• oficials m pl de carrera. École de maistrance, escola d’oficials.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

maistrance

 

maître


<title type="display">maître</title>

Pronúncia: mɛtʀ
    masculí
  1. [personne qui exerce une domination] amo. Le maître et l’esclave, l’amo i l’esclau. Il était maître de ses actes, era amo dels (controlava els) seus actes. Agir en maître, actuar com un amo. Rester maître de la situation, controlar la situació.
  2. [personne qualifiée pour diriger, qui enseigne] mestre -a. Maître de ballet, mestre de ballet. Maître d’école, mestre d’escola.
  3. [musique, gymnastique] professor -a.
  4. [peintre, sculpteur, écrivain] mestre -a. Cette sculpture est l’œuvre du maître, aquesta escultura és l’obra del mestre.
  5. [avocat, notaire] senyor -a.
  6. bien sans maître dret bé sense amo.
  7. charbonnier est maître dans sa maison cadascú fa el que vol a casa seva.
  8. coup de maître cop de mestre (o magistral).
  9. de maître que té amo [casa, cavalls, cotxe, etc].
  10. être maître à une couleur jocs d’entreteniment [cartes] tenir un trumfo (o un atot).
  11. être maître de [faire qqch] ésser ben lliure (o tenir tot el dret) de. Tu es maître de ne pas y aller, ets ben lliure de no anar-hi.
  12. être maître de soi ésser independent [professionalment].
    • [se maîtriser] controlar-se (o dominar-se).
  13. être (ou passer) maître dans qqch ésser un -a mestre -a en alguna cosa. Il est passé maître dans l’art de mentir, és un mestre en l’art de mentir (és un mentider rematat).
  14. être son maître ésser independent (o treballar per compte propi).
  15. le maître du logis (ou des lieux , ou de céans) antigament l’amo (o el propietari).
  16. les bons maîtres font les bons valets (ou tel maître tel valet) l’amo fa el mosso i el mosso fa l’amo.
  17. maison de maître casa que té amo.
    • casa senyorial.
  18. maître à danser mestre -a de ball.
    maître-à-danser.
  19. maître à penser mestre (espiritual) o pensador il·lustre.
    • líder espiritual (o ideològic).
  20. maître berger majoral [de pastors].
  21. maître chanteur mestre cantor (o cantaire).
    • xantatgista.
  22. maître d’armes mestre d’armes.
    • professor -a d’esgrima.
  23. maître de camp antigament ciències militars mestre de camp.
  24. maître de cérémonies mestre de cerimònies.
  25. maître de chapelle música mestre de capella.
  26. maître de conférences [dans une université] encarregat -ada de curs.
  27. maître de manœuvre marina, marítim contramestre -a.
  28. maître de recherches responsable principal (o director -a) de recerca.
  29. maître d’hôtel [majordome] mestre-sala.
    • [dans un restaurant] cap de sala (o maître).
  30. maître d’œuvre cap (o encarregat -ada) d’obra.
    • [d’une œuvre intellectuelle] director -a. Le maître d’œuvre d’une encyclopédie, el director d’una enciclopèdia.
  31. maître Jacques familiarment factòtum.
  32. maître valet agricultura capatàs -assa.
  33. prendre qqn en (ou pour) maître tenir algú com a exemple (o prendre algú com a model).
  34. se rendre maître de [s’approprier] fer-se l’amo (o apoderar-se, o emparar-se).
    1. [conquérir] conquerir (o conquistar, o ocupar).
    2. [maîtriser qqch] fer-se amo de.
    3. [maîtriser qqn] dominar.
    4. [capturer] capturar (o agafar).
  35. trouver son maître [qqn] trobar el seu model (o la persona a imitar).
  36. adjectiu
  37. mestre, cap de. Maître cuisinier, cap de cuina.
  38. principal, major, més important. Le maître-cylindre, el cilindre principal.
  39. figuradament [fieffé] gran, bon -a, rematat -ada, empedreït -ïda. Un maître fou, un boig rematat.
  40. atout maître jocs d’entreteniment [cartes] trumfo (o atot) gros.
  41. maître-coq marina, marítim [dans un bateau] cap de cuina.
  42. un maître homme un home com cal.
  43. un maître(-)mot un mot (o una paraula f) clau.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

maître

 

maître-à-danser

maître-à-danser

 

maître-autel

maître-autel

 

maître-chien

maître-chien