<title type="display">maîtresse</title>
Pronúncia: mɛtʀɛs
-
femení
- [femme qui exerce une domination] mestressa, ama infr.
-
[femme qui enseigne]
mestra, mestressa infr.
Maîtresse d’école, mestra d’escola .
• [musique, gymnastique, etc] professora. - [amie, concubine] amant, amiga, concubina, amistançada. Il vivait avec sa maîtresse, vivia amb la seva amant.
-
être maîtresse de soi
ésser independent professionalment (o treballar per compte propi).
• [se dominer, se maîtriser] controlar-se (o dominar-se). - maîtresse de ballet mestra de ballet. adjectiu
- [principale] mestra, [principal]. Poutre maîtresse, biga mestra.
- principal, millor, més important. Il me montra la pièce maîtresse de sa collection, em va mostrar la peça més important de la seva col·lecció. La sincérité était sa qualité maîtresse, la sinceritat era la seva qualitat principal (més important).
- figuradament [fieffée] rematada, empedreïda, gran, bona. Une maîtresse folle, una boja rematada.
- une maîtresse femme una dona de geni (o d’empenta).
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç