nom propi geografia [ville, État] Melaka.

1. détroit de Malacca estret de Malaca.
2. péninsule (ou presqu’île) de Malacca península Malaia (o de Malaca).

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

nom propi masculí història i religió Malaquies.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení mineria malaquita.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení zoologia malacologia.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu
1. pròpiament i figuradament malalt -a. Être gravement (sérieusement) malade, estar greument (seriosament) malalt -a. Cela me rend malade rien que d’y penser, només de pensar en això em fa posar malalt.
2. [déréglé, détraqué] malalt -a, alterat -ada, fet -a malbé fam. Son cœur est malade, té el cor malalt.
3. familiarment [fou] tocat -ada (de l’ala), malalt -a, sonat -ada, guillat -ada, boig -oja, foll -a.
   • [détérioré] fet malbé, fumut -uda fam, fotut -uda pop. Ce livre est bien malade, aquest llibre està molt fet malbé.
4. avoir le cœur malade pròpiament i figuradament tenir el cor malalt.
5. dent malade dent corcada.
6. être malade [en bateau] marejar-se.
   • figuradament [péricliter] estar molt malament (o en crisi). L’industrie est malade, la indústria està en crisi.
7. être malade de figuradament [faire qqch] estar mort -a (o morir-se) de. On est malades de rigoler, estem morts de riure .
   • [voir qqch] fer posar malalt -a. Nos enfants ne voulaient pas étudier, et elle en était malade, els nostres fills no volien estudiar i això la feia posar malalta.
8. être malade comme une bête (ou un chien) familiarment estar molt (i molt) malalt -a (o molt fumut -uda fam, o molt fotut -uda vulg, o refotut -uda vulg).
9. rendre malade pròpiament i figuradament fer posar malalt -a.
10. se rendre malade [en prenant qqch] fer-li mal alguna cosa. Ne mange pas cette glace, tu vas te rendre malade, no et prenguis aquest gelat que et farà mal.
11. se sentir malade trobar-se malament. Il se sentait un peu malade, se sentia una mica malament.
12. tomber malade caure (o posar-se) malalt -a (o emmalaltir).
masculí i femení
13. malalt -a. Ce malade doit garder le lit, aquest malalt ha de fer llit. Le malade est très bas, el malalt està molt acabat.
14. c’est un malade familiarment és un -a boig -oja (o un -a sonat -ada).
    • comme un malade com un -a boig -oja (o de valent). Elle travaillait comme une malade, treballava de valent.
15. malade mental malalt -a mental.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení
1. malaltia. Elle a attrapé (contracté) une maladie, ha agafat (contret) una malaltia. Il était rongé par la maladie, estava rosegat per la malaltia.
2. [des plantes] malura. Les maladies de la vigne, les malures de la vinya.
3. figuradament malaltia. L’égoïsme est la maladie de notre siècle, l’egoisme és la malaltia del nostre segle .
   • [habitude exagérée] mania, dèria. Elle a la maladie de la propreté, té la mania de la netedat.
4. congé de maladie baixa f per malaltia. Il est en congé de maladie, està de baixa per malaltia.
5. faire une maladie passar una malaltia (o posar-se malalt -a).
6. faire une maladie fig (de qqch) posar-se malalt -a (o contrariar-se, o fer-se mala sang). Elle est partie, et il en a fait une maladie, ella se n’ha anat i ell s’ha fet mala sang.
7. maladie bleue malaltia blava (o cianosi).
8. maladie diplomatique familiarment malaltia de conveniència.
9. maladie honteuse (ou vilaine maladie) antigament mal m francès.
10. maladie mentale malaltia mental.
11. relever de maladie sortir de la malaltia (o començar a refer-se o a recuperar-se).
12. retour d’une maladie represa f d’una malaltia.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu pròpiament i figuradament malaltís -issa, malaltós -ossa. Elle avait un air maladif, tenia un aspecte malaltós.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adverbi de manera malaltissa.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení
1. poca traça, malaptesa, desencert m, matusseria, poca-solta.
2. [bévue] error m, desconsideració, poca-soltada.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu i masculí i femení
1. [gauche, malhabile] pocatraça, barroer -a, matusser -a, potiner -a, malapte -a, maldestre -a, desmanyotat -ada, sapastre -a.
2. [qui fait preuve de maladresse] matusser -a, xapot -a, desencertat -ada, sapastre -a.
3. [inconsidéré] desconsiderat -ada, poc oportú -una, poca-solta.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç