Es mostren 48356 resultats

manquer


<title type="display">manquer</title>

Pronúncia: mɑ̃ke
    verb intransitiu
  1. [ne pas être, faire défaut] mancar, faltar. Ce produit manquait sur le marché, aquest producte mancava al mercat. Pas un n’avait manqué à l’appel, ni un de sol havia mancat a la crida.
  2. [être absent] faltar, fer faltes, mancar. C’est un élève qui manque trop, és un alumne que falta massa a classe (que fa massa faltes).
  3. [regretter, faire défaut] enyorar, trobar a faltar. Sa fille lui manque terriblement, enyora terriblement la seva filla.
  4. [défaillir, faillir] fallar, mancar, fer figa fam. Les jambes lui ont manqué, li han fallat (fet figa) les cames.
  5. [échouer, rater] fallar, mancar, fracassar.
  6. sans manquer sens falta.
  7. verb transitiu indirecte
  8. [de] pròpiament i figuradament faltar (a), mancar (a), no tenir, mancar (de) lit, ésser mancat -ada (de) lit, ésser faltat -ada (de). Nous manquons de pain, ens falta (no tenim, manquem de, estem mancats de) pa. La sauce manque de sel, a la salsa li falta sal.
  9. figuradament [être dépourvu] mancar de, ésser mancat -ada de, faltar (a), mancar (a). Il manque de patience, li manca paciència. Jean manque de confiance en soi, en Joan manca de (a en Joan li falta) confiança en ell mateix.
  10. [faillir, être sur le point de] estar a punt de, cuidar lit. La voiture avait manqué de l’écraser, el cotxe havia estat a punt d’aixafar-lo.
  11. avoir peur de manquer tenir por de passar necessitat.
  12. ça ne peut manquer d’arriver això ha de passar (o ha de succeir) sens falta (o inevitablement).
  13. il ne manque de rien no li falta (o manca) de res.
  14. il ne manque pas d’air (ou de toupet , ou de culot) familiarment no li falta pas barra (o sí que té barra).
  15. ne pas manquer de no descuidar-se (o no oblidar) de. Je ne manquerai pas de vous tenir au courant, no em descuidaré pas de mantenir-vos informada.
  16. verb impersonal
  17. faltar, mancar. Il manque un élève, falta un alumne. Il manque trois jours, falten tres dies. Il manque deux pages dans ce cahier, en aquest quadern falten dues pàgines.
  18. il lui manque une case figuradament i familiarment li falta un bull (o un cargol), o no està bé del terrat (o no toca ni quarts ni hores, o no hi és tot, o no gira rodó).
    1. il ne lui manquait plus que ça ! només li faltava (o mancava) això (ara)!
    2. il ne manquait plus que ça ! només faltava (o mancava) això (o només faltaria)!
  19. il s’en est manqué de peu (beaucoup) va faltar poc (molt) [per a una mesura, un temps].
  20. verb pronominal
  21. no aconseguir suïcidar-se, fallar el suïcidi.
  22. verb transitiu
  23. [ne pas réussir] equivocar-se pron, fallar, mancar. Il avait tout manqué, s’havia equivocat en tot.
  24. [un coup] fallar, mancar, no tocar. Il a manqué un lièvre, ha fallat una llebre.
  25. [ne pas rencontrer] no trobar. Elle m’avait manqué de peu, per poc que no em troba.
  26. [un train, etc] perdre(’s), deixar escapar.
  27. [qqch de profitable] perdre, desaprofitar, deixar escapar. C’est un spectacle à ne pas manquer, és un espectacle que no us podeu perdre.
  28. [être absent à] faltar a, mancar a, saltar-se pron fam. Il manquait toujours la messe, faltava sempre a missa.
  29. il n’en manque pas une ! irònicament i familiarment no en falla ni una (o no para de fer bestieses)!
  30. je ne te manquerai pas no fallaré [em venjaré].
  31. manquer la cible errar el tret (o no encertar el blanc).
  32. manquer son coup fallar (o errar, o mancar).
  33. ne pas manquer qqn no deixar escapar ningú.
  34. tu n’as rien manqué familiarment no t’has perdut res (de l’altre món).
  35. verb transitiu indirecte
  36. [à] literàriament [offenser] faltar (al respecte) a, mancar (al respecte) a.
  37. [ne pas observer qqch] mancar a, faltar a. Il avait manqué à ses promesses, havia mancat (fallat) a les seves promeses.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

manquer

 

mansarde

mansarde

 

mansardé
-ée

mansardé
-ée

 

mansion

mansion

 

mansuétude

mansuétude

 

manta

manta

 

mante


<title type="display">mante</title>

Pronúncia: mɑ̃t
    femení
  1. antigament capa [de dona].
  2. ictiologia manta.
  3. mante de mer zoologia galera.
    mante religieuse (ou mante prie-Dieu) entomologia pregadeu m (o plegamans m, o mantis m).



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

mante

 

manteau


<title type="display">manteau</title>

Pronúncia: mɑ̃to
    masculí
  1. [vêtement] abric, capot. Manteau de cuir, de lainage, de fourrure, abric de cuir, de llana, de pell.
  2. [d’une cheminée] faldar, campana f.
  3. zoologia [d’un mollusque, dos d’une autre couleur] mantell.
  4. heràldica mantell.
  5. geologia mantell.
  6. figuradament mantell, capa f. Couverts d’un manteau d’indifférence, envoltats d’un mantell d’indiferència.
  7. manteau de Notre Dame botànica peu (o pota f de lleó).
  8. sous le manteau figuradament d’amagat (o d’amagotis, o d’amagatons, o de sotamà) [clandestinament].



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

manteau

 

mantelé
-ée

mantelé
-ée

 

mantelet


<title type="display">mantelet</title>

Pronúncia: mɑ̃t(ə)lɛ
    masculí
  1. mantellet, manteleta f.
  2. història, ciències militars i heràldica mantellet.
  3. marina, marítim portelleta f.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

mantelet