femení paspartú m.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

nom propi femení Neus.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení [pl maries-salopes] marina, marítim gànguil m.
• draga.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb transitiu
1. casar, maridar lit. Le maire les a mariés, els ha casat el batlle.
2. figuradament [unir] casar, unir, maridar lit. Marier deux styles, casar (maridar) dos estils.
3. être marié ésser (estar) casat -ada. Elle n’était pas mariée, no era casada.
4. être marié de la main gauche familiarment viure amistançat -ada [amb algú].
5. nous ne sommes pas mariés (ensemble) figuradament no tenim pas cap compromís [entre nosaltres].
verb transitiu indirecte
6. [avec, à] [unir une femme] casar (amb), maridar (amb) lit. Il avait marié sa fille avec (à) un avocat, havia casat la seva filla amb un advocat.
7. regionalisme [s’unir à] casar-se (amb). Il l’avait mariée, s’hi havia casat (amb ella).
verb pronominal
8. [avec, à] casar-se (amb), maridar-se (amb) lit.
9. [s’unir à une femme] casar-se, amullerar-se infr, mullerar-se infr. Il voulait se marier, es volia casar.
10. figuradament [s’accorder] combinar-se, casar intr. Ces goûts se marient bien, aquests gustos casen bé.
11. se marier civilement (ou à la mairie) casar-se civilment (o contreure matrimoni civil).
12. se marier par procuration casar-se per poders.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

nom propi femení familiarment Marieta, Mariona.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí i femení familiarment matrimonier -a.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí
1. [bayou] braçal, ramal, braç [estancat, d’un riu].
2. [marais] maresma f, aiguamoll, pantà.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení marihuana.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí música marimba f.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu
1. marí -ina, marinenc -a infr, marès -esa. La faune marine, la fauna marina.
2. [bateau] mariner -a. Cette barque est très marine, aquesta barca és molt marinera.
3. avoir le pied marin saber navegar (o no marejar-se).
4. carte marine carta de navegació.
5. col marin coll de mariner.
6. costume marin infreqüent vestit de mariner.
7. cure marine cura marina (o talassoteràpia).
8. ferme marine granja marina.
masculí
9. marí, navegant, mariner. Un marin de service, un mariner de servei.
10. [vent du sud-ouest dans le Languedoc] xaloc, marinada f.
    • [vent de mer] marinada f, foranell.
11. [costume] vestit de mariner.
12. marin d’eau douce (ou de bateau-lavoir) despectivament mariner d’aigua dolça (o de safareig).
13. un vieux marin un vell mariner (o llop de mar).

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç